“M’agrada fotografiar les coses que tinc al meu abast, el meu dia a dia”

Cristina Turmo (31 anys) es considera una privilegiada per poder treballar en l’àmbit de la fotografia, la seva gran afició. La trobareu sovint a la platja, amb els seus gossos, una altra de les seves passions. Tot i que les seves imatges tenen protagonistes i escenaris diferents, ha aconseguit, principalment gràcies al tractament de la llum, dotar-les d’una homogeneïtat i un perfil propis molt difícil d’assolir. Finalista en la primera edició del concurs #FandeTGN, aquest abril serà la Fotògrafa Convidada de Tarragona Cultura, quan oferirà una proposta basada en el llenguatge.

Com t’aficiones a la fotografia?

Des de petita sempre m’ha agradat la fotografia com una manera d’expressió, volia aprofundir-hi i vaig estudiar fotografia artística a l’Escola d’Art de Tarragona. Actualment treballo en un estudi de fotografia, on faig bàsicament qüestions de maquetació i de retoc d’imatges. Ja és una sort que la teva feina coincideixi amb la teva afició!

La llum té un protagonisme especial a les teves fotos. Creus que és l’element definitori per a una bona fotografia?

La llum és molt important. De fet, sense llum no hi hauria fotografia! Intento jugar sovint amb els seus components i amb l’aura que atorga als objectes. La tinc molt en compte per aconseguir aquestes imatges més aviat oníriques que tant m’agraden.

Des del punt de vista temàtic les teves imatges són més difícils de catalogar. Hi predomina el paisatge, però no renuncies a estampes més urbanes…

És veritat que no hi ha sèries molt repetitives del mateix tema. M’agrada fotografiar les coses que tinc al meu abast o, simplement, retratar el meu dia a dia. Hi ha molt de paisatge, però també faig fotos a la ciutat. Quan vaig de viatge, per exemple, m’agrada fixar-me en la gent dels llocs que visito. Faig molts robats, com diuen a la premsa del cor!

Sigui com sigui, les imatges són totes en format 16:9. Per què?

Totes les imatges que penjo a Instagram estan fetes amb el telèfon mòbil i, per mirar de canviar, vaig provar aquest format més apaïsat. Quan volia fer fotos de paisatges el format quadrat convencional em limitava excessivament. És cert que ara el que guanyo d’ample ho perdo de llarg, però potser sense voler ha acabat sent un segell personal.

Retoques habitualment les teves imatges? T’autoimposes alguns límits?

Les retoco, però només amb les mateixes aplicacions que tinc al telèfon. Intento, sense regles prefixades, que totes les imatges tinguin una estètica similar, però no considero que les modifiqui excessivament i no faig servir gaire els processos HDR. És un recurs que tenim i per això el faig servir.

El gos, a banda de ser el millor amic de l’home, és el millor protagonista possible de les fotos? Apareix en moltes de les teves imatges.

És molt fotogènic i dóna molt de joc. M’agrada perquè quan passejo amb els gossos és dels millors moments que tinc per fer fotografies. Me’ls enduc al bosc o a la platja, llocs que em poden proporcionar bon material. Potser un dia em cobraran drets d’imatge (riu).

A Instagram tens un nombre important de seguidors. Quin ús fas d’aquesta xarxa?

És un recurs ben interessant perquè et permet conèixer fotògrafs, tant amateurs com professionals, que no tens controlats. M’agrada tafanejar a veure què trobo. I des del punt de vista personal crec que és la millor xarxa per exposar les meves fotos. Abans tenia un Flickr, però l’he anat abandonant progressivament perquè Instagram és molt ràpid i còmode.

Amb la sèrie de fotografies que ens obsequiaràs aquest abril tens idea de parlar-nos del llenguatge. Per què?

L’abril és un mes amb molta activitat cultural, amb Sant Jordi i els llibres com a fites principals. El llenguatge és un dels recursos principals per crear cultura, m’atreia el tema i jo mateixa estic interessada per veure què em pot sortir.

Jordi Suriñach