Foto: Swing Sense Fronteres CAT

Llarga vida al swing!

Fa dos anys que es va fundar TGNSwing, una associació que promou el ball social

Fa dos anys va néixer a la ciutat una associació que mou les passions de molta gent, cada cop més. Parlem de TGNswing, una entitat que es va crear fruit de la inquietud dels alumnes de la primera escola de lindy hop a Tarragona, la Tarraco Hop de la Sala Zero. Aquells alumnes, cada cop més “enganxats” a aquest tipus de ball, van sentir la necessitat dedicar-hi més d’una hora a la setmana i així és com van decidir promoure el swing, els balls i les activitats que s’hi relacionen i omplir un buit que hi havia a la ciutat.

Enmig de l’atmosfera jazz del Festival de Dixieland que estem vivint en carrers, places i bars, avui publiquem una entrevista que us ajudarà a conèixer millor una associació que celebra aniversari i que mourà i us farà moure l’esquelet en diversos actes del Festival fins al diumenge. Parlem amb el seu president, Gerard Jover…

Gerard, quines són els principals tipus d’activitats de la vostra associació?

La majoria de les activitats que fomentem tenen com a objectiu el que anomenem ball social. Organitzem festes amb alguna temàtica per acabar ballant els ritmes swing. Però també fem xerrades amb demostracions dels tipus de balls que promovem, col·laborem amb músics complementant les seves actuacions, fem tastets o classes obertes de lindy hop perquè la gent provi les primeres passes i pugui iniciar-se en aquest món, fem actes solidaris, anem convidats a altres esdeveniments per “fer ambientació”, etc.

I quines són les que tenen més èxit?

Les festes amb ball social amb música en directe atrauen molta gent i realment tenen molt d’èxit, però jo et diria que, sense cap mena de dubte, els clandestins són l’activitat que tenen més impacte. I no perquè siguin les que més gent atrauen, que la majoria de les vegades no és així, sinó perquè un clandestí és un acte molt potent, una mica transgressor però d’una forma molt simpàtica. A més, té un component social molt fort, amb molta transversalitat. No importen les teves idees, la teva edat, els teus orígens…, la gent només balla sense preguntar-se amb qui ho fa.

I… què és un clandestí?

Un clandestí és una trobada en un espai públic, sense demanar cap tipus de permís, per ballar. Es convoca mitjançant les nostres xarxes socials, amb pocs dies d’antelació i moltes vegades fins i tot amb poques hores de marge. Es porta un aparell autònom de música, que nosaltres anomenem “el lloro”, i ja estem preparats per ballar.

Quin ha estat l’acte o els actes més destacats dels darrers dos anys? 

Pels que porten des del principi en l’associació, crec que coincidiríem a assenyalar l’acte de cloenda del Festival Dixie de 2014, organitzat conjuntament amb la gent de la sala Bebop a la plaça dels Sedassos, com un dels esdeveniments amb més bon record dintre del nostre col·lectiu. Portàvem pocs mesos constituïts oficialment i no teniem massa clar com sortiria i quina seria la resposta del públic, però la veritat és que va ser una jornada fantàstica i tot va sortir rodó. Ara fa poc, al febrer, hem fet la tercera edició de la nostra festa més coneguda, la Swingçotada, que també ha estat tot un repte. Ens ha donat confiança per intentar donar algun passet més i poder organitzar algun festival internacional en algun punt de les nostres comarques.

IMG_9678

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut al llarg d’aquest temps en relació amb l’activitat de l’associació.

Crec que més que una anècdota, el que ens ha fet molta gràcia durant aquest temps de funcionament de TGNswing és que ens hem vist implicats en situacions que temps enrere no ens hauríem imaginat i ni molt menys plantejat. Veure’t en un escenari davant mil persones, quan no ets un professional d’això i ni pretens ser-ho, fa respecte, per no dir que dona “cagalera” (perdó, eh!). Cap de nosaltres és professional d’això, ni és la intenció, però cada cop és més normal que ens demanin certes col·laboracions que requereixen de molta “valentia” per enfrontar-se a un públic. Si retrocedíssim en el temps un parell d’anys i ens diguessin el que molts han estat capaços de fer durant aquest temps, moltes respostes anirien per la línia de la incredulitat…: “que jo què? Au, va!”

Amb quants socis compteu actualment? Són tots de Tarragona o hi ha gent de diversos llocs?

A dia d’avui comptem amb uns 75 associats. No, no som tots de Tarragona. Afortunadament, tenim gent de diverses poblacions, com Valls, Salou, Reus, el Vendrell, Cambrils i altres. Fins i tot tenim associats de poblacions d’altres províncies, com de Lleida i Barcelona.

I en quina ciutat us emmiralleu per tal de muntar les accions?

Bé, inicialment la nostra referència fa quatre anys, quan va començar tot aquí a Tarragona, va ser l’associació BCN SWING, de Barcelona. És, potser, la més antiga de les que coneixem. El primer professor de lindy hop que hi va haver a Tarragona, el Ferran Puig, n’era soci, i ens va donar algunes pautes de com funcionaven. Va ser la persona que ens va animar a fer-ne una altra per a nosaltres. Tampoc li va caldre “picar-nos” molt, perquè ja començàvem a tenir molt clar que o fèiem alguna cosa nosaltres o difícilment tindríem activitat swing a la nostra ciutat. El fet és que, després de l’arrencada inicial, TGNswing ha agafat el seu camí i no necessàriament ha de emmirallar-se en cap altra associació, encara que és evident que totes tenen molts punts en comú i de totes pots extreure idees per aplicar en la teva. Les ganes de fer dels associats, el territori, el clima, les facilitats donades per les administracions, els recursos, etc., determinen molt la manera de fer i de funcionar de cada una d’aquestes associacions.

Quan va sorgir la moda de ballar al carrer? Quin origen té?

Jo no et podria dir exactament com i quan neix aquesta moda, però alguna vegada he sentit que tot va començar al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on la gent es reunia de forma espontània per ballar. Hi algunes trobades d’aquestes al carrer que han perdurat de forma continua des de fa més de quinze anys, com la que es fa a la plaça de la Virreina, a Gràcia, el darrer diumenge de cada mes.

Suposo que els factors principals de ballar al carrer devien ser la falta d’oferta i programació de locals amb música swing, la falta d’espai propi per poder ballar, els recursos econòmics i com no, el clima. Als mediterranis ja ens va això de sortir al carrer, oi? Estem en una zona climàtica privilegiada, per què no aprofitar-ho? A més, el fet de ballar al carrer et dona molta visibilitat, la qual cosa fa que la gent pregunti i prengui interès pel tema. Per tant, és molt fàcil i a cost zero fer una convocatòria a la gent, agafar el “lloro” i començar a ballar.

Ens motiva ballar al carrer, ens encanta la cultura de carrer i, a més, ha resultat que és una gran escola per millorar les teves habilitats socials. Tenim un lema que ens agrada molt: “El carrer és del qui el balla.”

Quines variants musicals i de dansa promocioneu? Ens podries explicar les diferències que hi ha entre el swing, el lindy hop, el jazz steps…, etc.?

En els nostres estatuts figuren com a objectius, a més d’altres, la promoció i difusió dels balls relacionats amb la música swing i, evidentment, la música que es necessita per poder dur-los a terme. Promovem estils com el jazz steps, balboa, xarleston i altres, però molt especialment el lindy hop, que és el més conegut de tots aquests i que, a més, és pel que normalment s’introdueix la gent en aquest món. La música que fa possible ballar aquests estils és variada, però va des del jazz tradicional que es feia des de finals del segle XIX i principis del XX fins a la música de les grans big bands que es desenvolupen entre els anys trenta i quaranta del segle passat.

El lindy hop és el tipus de ball. És un ball en parella, com la majoria dels estils d’aquesta època. El swing és l’estil musical, per dir-ho d’alguna manera. És a dir, el swing és la música i el lindy hop és el ball. El jazz steps és un estil de ball individual, un dels pocs, però que es complementa perfectament amb el lindy hop. De fet el lindy hop és un estil que es va crear arran de barrejar passes i figures de diferents estils anteriors.

IMG_9658
Quin beneficis comporta ballar swing?

El ball, en general, és una de les activitats en què el cervell executa més funcions a la vegada. Aquest ha de donar respostes cinèsiques (llenguatge corporal), emocionals, musicals i racionals, la qual cosa estimula les connexions neuronals. No existeix millor exercici mental que aquest. Si, a més, afegeixes els beneficis que comporta una activitat física com són cremar, tonificar, millorar l’equilibri i la coordinació, etc., què més volem? Doncs swing! Ballar swing és molt divertit, és socialment gratificant, millora la teva confiança, redueix l’estrès, és antidepressiu… Podria allargar-me, però no vull donar més enveja, ha ha ha.

Aquest dissabte sereu presents en dues activitats del Festival Dixieland. Ens pots explicar en què consistiran?

Efectivament. La primera activitat es durà a terme al Teatre Metropol. Hem tingut la gran sort de ser convidats a gestionar la masterclass que la Ksenia Parkhatskaya farà per a 25 privilegiats que han estat convidats personalment. La Ksenia és una primeríssima figura mundial en el món dels estils jazzístics. És tot un privilegi tenir-la amb nosaltres en l’edició del DIT d’aquest any. Recordar a la gent que qualsevol que tingui interès per aquesta activitat pot accedir-hi gratuïtament i assistir-hi com espectador des de les butaques del teatre.

La segona la fem conjuntament amb el Casal Popular La Sageta de Foc. Tindrà lloc a a partir de les cinc de la tarda al carrer de l’Enrajolat, a la Part Alta. Sota el lema A les cinc… cafè, copa i swing, disposarem d’unes tres hores per ambientar amb swing l’espai. Tindrem els nostres DJs punxant, tindrem una classe oberta de lindy hop perquè tothom que vulgui pugui iniciar-se en aquest estil i finalitzarem amb ball social amb l’actuació en directe de The Kissing Bandit, un quartet que farà les delícies dels hoppers tarragonins.

Cap a on creus que evolucionarà l’Associació en els propers anys?

La nostra intenció és anar creixent de forma controlada, reforçant les bases que ens permetin seguir endavant i aspirar a tenir una forta implantació en el territori. Ens agradarà molt incorporar gent que practiquin altres estils, fora del lindy hop, que ara mateix no estan gaire estesos per aquesta zona. Volem aspirar a tenir un espai propi on poder desenvolupar totes les nostres activitats i tenim la intenció de projectar internacionalment Tarragona i el seu territori organitzant un festival que pugui ser algun dia referència mundial.

Gerard Jover

Gerard Jover

Per què ens recomanaries que ens hi apuntéssim?

Crec que ja hem comentat abans els beneficis que comporta ballar i, en especial, el lindy hop i similars. Jo el que us demanaria és que la propera vegada que us trobeu amb un grup de gent ballant lindy hop feu l’exercici de fixar-vos en les seves cares. Si després d’observar els seus somriures perpetus no heu sentit res, no cal que us hi apunteu. Això sí, si heu sentit encara que sigui un mínim d’enveja sana, no ho dubteu, apunteu-vos-hi, que entrareu en un camí sense retorn de somriures eterns!

Per si encara tenim dubtes, el Gerard acaba la seva entrevista deixant-nos aquest vídeo que engrescarà els més reticents… Gràcies, Gerard, i… llarga vida a TGNswing!

Entrevista: Rosa Comes
Imatge de capçalera: Festa del 2n aniversari. Foto: Swing Sense Fronteres CAT
Imatges: Laia Marín

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>