Reconeguem-ho, aquest és un article sobre un element, l’intèrfon, cada vegada més en desús. A les ciutats ens anem a veure menys a les cases i la típica conversa a través del porter automàtic ha estat substituïda per la trucada telefònica des del mòbil o, fins i tot, l’enviament d’un whatsapp. Fins i tot, molt probablement el principal ús que tingui sigui professional, ja que avui en dia els usuaris més habituals en són els repartidors de correu comercial, moltes vegades ignorats per aquest desig tan legítim com aïllador de blindar la nostra privacitat.

Passa que l’altra protagonista d’aquesta història, Miquel Àngel Marín, està fascinat per aquest objecte. Reconeix tenir-ne un extens arxiu fotogràfic i fa anys que hi experimenta, com quan va ser el fil conductor d’una pràctica per als alumnes d’arquitectura de la URV, per treballar la relació entre l’espai públic i privat. Per aquest motiu, quan des d’El Teler de Llum – Centre d’Art de Tarragona li van proposar oferir una ruta sonora per la ciutat, aquest músic ebrenc no s’ho va pensar dues vegades i va escollir l’intèrfon com a fil conductor. D’aquesta proposta tan extravagant com suggestiva en neix la ruta Ciutat Sonora, que s’impartirà aquest dissabte pels carrers de la ciutat (inscripcions obertes i gratuïtes a [email protected]) i que, posteriorment, es podrà gaudir al web del Centre d’Art.

“L’intèrfon és un instrument quotidià i marginal al mateix temps. De fet, potser no té cap atractiu, exposat a les pintades i les trencadisses”, diu Marín justificant la seva fascinació. Però afegeix, “el videocreador Gerard Gil el defineix com un conjunt de dos micròfons, dos altaveus i un amplificador. Vist així, la ciutat és una immensa instal·lació d’altaveus”, afirma apuntant el tema de la ruta d’aquest cap de setmana.

2014-11-26 Ciutat Sonora 3

El grup partirà de la plaça del Pallol i anirà picant a diferents intèrfons de la ciutat, set en total, a través dels quals escoltarà el que diguin els inquilins, situats còmodament a casa seva. L’intèrfon serà, per tant, l’únic canal de comunicació entre dalt i baix, i es produirà el que tècnicament es coneix com música acusmàtica, és a dir, el participant no veurà què genera el so que està escoltant. I què explicaran des dels intèrfons? “Doncs el que vulgui la gent! Jo els he suggerit una partiruta, una mena d’esquema pel qual poden dividir la seva intervenció en dues parts: un pregó, que pot ser una mena de crida, i una lletania, una llista de paraules potser més introspectives. A partir d’aquí pot passar qualsevol cosa“, respon, enigmàtic, Marín.

Que ningú no s’espanti, però. La ruta de dissabte no serà cap ruleta russa incívica, on es trucarà als intèrfons a l’atzar, i ens exposarem a rebre crits, indiferència o, qui sap, alguna galleda d’aigua des del balcó com a protesta per la intromissió. Les set parades de la ruta estan perfectament aparaulades i corresponen a les cases de set amics de Marín. D’aquesta manera els participants acabaran dibuixant un mapa d’afectes de Tarragona, el del Miquel Àngel. Quina millor manera de descriure’s a un mateix que portant un grup de desconeguts a casa dels seus amics… L’intèrfon, en el doble vessant d’instrument musical i de frontera entre l’espai públic i la privacitat domèstica, marcarà la relació que s’acabarà establint entre tots ells. La ruta de dissabte és, en definitiva, una qüestió de confiança.

Jordi Suriñach