Carles Llop

La vida és moviment

En els tres espais de Carles Llop es troben la realitat i la ficció

Fa una pila d’anys que es mou per les xarxes socials i per Internet; una pila d’anys que la seva destresa per la fotografia es mostra aquí i allà i omple els nostres timelines d’imatges plàstiques molt suggeridores. Ens atreviríem a dir que la seva és una mirada en recerca constant, eternament insatisfeta en el bon sentit de la paraula: l’aire que desprenen les seves sèries visuals és entretallat, una mica asmàtic, que ens diu que les imatges són així com les presenta però que podrien ser d’una altra manera. I és que tot fa pensar que el Carles Llop veu moviment en tot el que l’envolta, que, malgrat tenir un aparell a les mans que “congela” instants, no renuncia a intentar “congelar” amb ell el canvi continu de les coses.

El Carles és també un apassionat de la música, que no deixa de ser moviment per a l’oïda. Al seu blog, La Bola Infinita, ens en parla sovint amb fotografies que penja de concerts on vol captar la intensitat del so a través de colors i formes gairebé pictòriques. De fet, per presentar-se avui en aquest secció, i després de preguntar-li quin objecte s’enduria a una illa deserta, ens ha comentat el següent:

L’objecte triat és una camiseta de la banda anglesa Radiohead. És una camiseta gastada, vella, descolorida, però que jo li tinc molt de carinyo, i que, a més, crec que em defineix bastant bé. La vaig comprar fa molts anys a Bilbao, en sortir del concert que Radiohead van oferir en exclusiva a tot Espanya per presentar un disc que encara no havia sortit, Kid A, a la plaça de toros de Bilbao. Bé, la veritat és que no la vaig comprar, la vaig guanyar a la subhasta! El venedor (ara en diríem un top manta) no en tenia tantes com la gent volia, i va acabar subhastant-les… Quan surto d’un concert que em marca, m’agrada comprar una camiseta i quedar-me-la, perquè és un objecte que sempre em recordarà la gran nit viscuda. I el concert de Radiohead ha sigut, molt possiblement, el millor concert que he viscut en directe (per no parlar de la gran nit de festa a Bilbao acompanyat de grans amics).

La veritat és que no crec que aquest fos l’objecte que m’emportés a una illa deserta… (segurament seria un flotador), però sí que és un objecte molt recurrent en la meva vestimenta.

Avui, com no podia ser d’altra manera, el Carles ha puntejat el mapa de la #BlogosferaTGN amb tres sales musicals de la ciutat on s’ha passat hores i hores escoltant bona música i disparant la càmera. Tres espais en què el moviment és incessant: el moviment del so, de la gent, de les relacions, de les mirades, dels pensaments… I, barrejant realitat i ficció, ens els presenta sota l’autoritat de les fonts més fidedignes de l’imaginari. Segurament ja hi heu estat, però no els coneixeu d’aquesta manera… Hi entrem?

> Consulteu el mapa de la #BlogosferaTGN aquí.
Visiteu l’entrada aquí.

Text: Rosa Comes
Imatges: Laia Marín – Tarragona Cultura i Carles Llop

Sala el Cau 1

Foto: Carles Llop

Els bloguers que fins ara han passat per la #BlogosferaTGN han estat:

> Laia Díaz: Històries d’una càmera
> Azahara Palomares: Varmt Igen
> David Oliete
> Rosa Casas: El bloc de la Jaka
> María Sagredo: Tarragona IN
Cultius Culturals
> Emilio Barruz
> Explay.es
> Hola Tarragona
> Carles Marquès: Escenaris de terra
> Adrià Borràs
Antoni Coll
Màrius Domingo: Altacapa
> Rafael López-Monné: Vistes
> Gatekeeper
> 
Cinta S. Bellmunt

One thought:

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>