“La millor manera que tinc per expressar-me és a través de la fotografia”

El fotògraf Rubén Perdomo serà el proper protagonista del butlletí 'Fan de TGN'

El realitzador audiovisual i fotògraf Rubén Perdomo (Santa Cruz de Tenerife, 1968) és un dels talents emergents del sector de la imatge a la ciutat. El seu interès per la fotografia va començar de ben petit i va continuar com a hobby fins a l’any 2011, quan va tornar a agafar la càmera per captar instantànies que aviat van definir un estil molt personal. És un enamorat del blanc i negre i del retrat i aprofitem per parlar amb ell sobre el moment que travessa el sector fotogràfic. A banda, Perdomo serà el protagonista del proper número del butlletí Fan de TGN.

Ets fotògraf, realitzador audiovisual i operador de càmera… què és el que et captiva de la imatge per no treballar amb res més?

Que permet comunicar sentiments; per a mi és la clau. La imatge l’he treballat molt des del punt de vista tècnic i ara estic en un moment en què he arribat a descobrir el poder que em dóna la imatge per transmetre sentiments, tant la fotografia com el vídeo. Ara estic fent molta fotografia, potser més endavant em dedicaré a pintar, vés a saber. El que em motiva és el fet de poder expressar i comunicar sentiments.

Però, ara estàs molt centrat en la fotografia…

Cert. Continuo treballant com a muntador, càmera i grafista perquè això és el que em permet viure i el que em dóna de menjar, però en un altre vessant ara estic molt immers en el món fotogràfic. El darrer que he fet ha estat un mapping virtual a la porta de l’estudi pel certamen Tallers Oberts. I és que, de moment, a hores d’ara, la millor manera que tinc per expressar-me és la fotografia.

Com t’acostuma a arribar la inspiració per iniciar un projecte?

Com que no visc d’això, no m’obsessiono per estar fent coses constantment. A vegades estic setmanes que no em surt res, però m’ho prenc amb calma. És més, alguns cops tinc idees o planejo projectes que a dia d’avui no tinc mitjans per fer, de manera que els deixo en un calaix per a més endavant. Per a mi és una sort no tenir aquesta pressió.

Des d’un punt de vista més immediat, què és el que tens en ment?

Tinc tres projectes entre mans. Estic acabant de preparar una exposició per al Centre Cultural Aragonès, també participaré en una retrospectiva al Cafè Metropol i, a banda, tinc una exposició preparada, però estic acabant de buscar el lloc i el moment. A més, també estic centrat en la preparació del projecte De Temporada, que formarà part del Festival SCAN.

En què consistirà exactament?

Uns quants fotògrafs que estem dins del col·lectiu Tallers 03 posarem una paradeta dins del Mercat. Cadascú tindrà una caixa com si fos de fruita o de verdures, però hi vendrem les nostres obres a un preus ajustats. A Tarragona no hi ha gaire cultura de comprar fotografia, però iniciatives així ens permeten mantenir el contacte amb la gent i també educar-los sobre que es pot comprar fotografia.

Festivals com l’SCAN permeten posar en valor la fotografia que es fa a la ciutat?

L’SCAN és una molt bona plataforma per conèixer què s’està fent en el món de la fotografia, però pel meu gust hi falten crítics, gent que posi la fotografia on està. Ara tothom té una càmera i diu que és fotògraf, però ser fotògraf és un mode de vida, estar tot el dia pensant en això.

Creus que la proliferació de xarxes com Instagram han contribuït a aquesta idea de que tothom és fotògraf?

Jo les faig servir, són bones per donar-se a conèixer. L’únic que ha passat és que la gent fa un consum de fotografia brutal i això ha fet que molta gent hagi deixat d’anar al fotògraf per aconseguir un tipus de record perquè tenen un amic que sap fer fotos, però no és el mateix. No té la tècnica ni sap transmetre sentiments. Hi ha un excés de càrrega d’imatges, tot i que és molt bo que la gent interactuï, però no que es considerin fotògrafs professionals.

És molt difícil dedicar-se exclusivament a la fotografia?

La gent que conec que únicament es dedica a la fotografia ho té complicat. S’ha de tenir en compte que la figura del fotògraf que viatjava pel món per encàrrec d’un diari ha desaparegut. Per a mi és molt bo no haver de viure exclusivament d’això perquè el sector està travessant un moment molt complicat.

Tens algun indret o alguna temàtica predilecta per fotografiar?

Res en concret. M’agrada molt fer composicions interiors, arquitectura i retrat. El retrat m’encanta. Em permet estar en contacte amb la gent, mirar-la, observar-la, tractar amb ells…

M’he fixat que treballes molt el blanc i negre…

És amb el que em sento més còmode. Em permet controlar molts temes de llum i m’expresso molt millor. Hi ha gent que pensa tot el contrari. Tot i això, ara estic intentant treballar també amb color, perquè em permet transmetre altres coses, però pels retrats m’agrada molt més el blanc i negre.

Què li recomanaries a algú que estigui començant en el món de la fotografia?

Que es deixi emportar. Que faci molt de cas als sentiments. Que camini, que busqui… A vegades arribo a un punt i sento que allí hi puc fer una bona fotografia, però no la veig, l’he de buscar. Que permeti que aquest instint es desperti.

En el butlletí Fan de TGN les descobrirem més àmpliament, però pots avançar-nos alguna de les teves recomanacions culturals?

L’exposició de “Talent Latent”, que es prepara per l’SCAN, és una de les millors iniciatives que es fan a la ciutat. Permet veure què s’està coent en el món de la fotografia. És el puntal del festival i sempre et sorprèn.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>