Laura Rodríguez s’autodefineix com un cul inquiet i es mostra entusiasmada per aprendre coses noves. És professora de música en un institut, però també és filòloga i fotògrafa. Aquest setembre, un mes festiu per excel·lència a la ciutat, ha acceptat el repte de convertir-se en la Fotògrafa Convidada de Tarragona Cultura i ens ensenyarà la seva particular visió d’un àmbit que l’apassiona: la cultura popular. Abans de descobrir, però, què ens vol ensenyar, hem volgut descobrir una mica més qui és la @castafioredixit d’Instagram.

Quan comença la teva relació amb el món de la fotografia?

Quan vaig fer la primera comunió em van regalar una càmera Nikon, una analògica prehistòrica que encara conservo i que ara estic intentant recuperar. Va ser llavors quan vaig començar a disparar. Després em vaig passar al sistema digital i ara estic tornant una mica als orígens fent alguns treballs amb analògic. Va ser també gràcies a la fotografia quan fa un parell d’anys vaig descobrir que existia Instagram.

Instagram ha canviat la teva manera de veure i viure la fotografia?

Amb la fotografia digital sempre he experimentat molt i acostumo a fer fotos més creatives que no penjaria mai al meu perfil d’Instagram. Les penjo en altres xarxes com Flickr, 500xp… i allí el meu nom de perfil és LauretArt. I, en canvi, des que tinc Instagram faig més fotos del dia a dia, de la quotidianitat, allò que em crida l’atenció. És una xarxa que ha generat noves idees a la meva ment i que m’ha creat un nou perfil fotogràfic, el de la Castafioredixit.

D’on ve aquest nom?

Sóc cantant i sempre m’he sentit molt identificada amb aquest personatge dels còmics de Tintín i em va semblar un nom graciós per donar una pista meva més enllà de la meva afició per la fotografia.

En el teu perfil d’Instagram s’hi poden veure moltes fotos relacionades amb la cultura popular i la natura.

Són els dos àmbits que més m’entusiasmen. La cultura popular em permet mostrar molt el dia a dia de la gent i el seu arrelament en un indret concret, mentre que la natura m’ofereix l’oportunitat de fotografiar molts detalls i uns paisatges que m’aporten molt de missatge. En canvi, no m’agrada gaire fer fotografia urbana, ni el retrat, perquè no sé cap detall de les històries que hi ha darrere aquella gent i tinc la sensació que potser els estic envaint la intimitat. En canvi, el Seguici, els castells, la dansa, el foc… Trobo que aporten molt missatge per ells mateixos.

laureta 2

No retoques gaire les teves fotografies…

No les retoco gairebé gens. No m’agrada gens el retoc. Defujo totalment la qüestió de posar elements a la fotografia que no hi són, de canviar completament els colors… Hi ha gent que té un perfil que requereix un alt nivell de tècnica de processat, però a mi és quelcom que no m’agrada. A vegades veig imatges que guanyen concursos i penso que són horroroses perquè l’únic mèrit que tenen és el retoc. Ho respecto, però no retocaré mai les meves imatges. L’únic que he fet algun cop és posar un text sobre una imatge, però tot i això em costa una mica de veure-ho i que no em desentoni.

Fas fotos amb la càmera o amb el mòbil?

Utilitzo els dos dispositius per igual. Ara bé, tot i que els mòbils d’avui en dia t’ofereixen moltes opcions, prefereixo disparar amb càmera quan he de fer fotos que requereixen una certa tècnica, com ara fer fotos amb moviment o de castells. Seria impossible fer segons quines fotos d’una diada castellera amb un mòbil. En canvi, pels paisatges o per situacions més estàtiques disparo més amb el mòbil. Això sí, si en algun moment veig una fotografia de cultura popular o de castells que no em vull perdre i només tinc a mà el telèfon, també ho aprofito.

Instagram ha banalitzat l’art fotogràfic?

El que ha fet aquesta xarxa és posar de manifest que hi ha dos tipus clars de fotografia: una més estètica, pensada i treballada, i una altra més quotidiana, que és la que ha tingut el major boom. De fet, no és estrany trobar-te instagramers que tenen moltíssims seguidors que et reconeixen que no en tenen ni idea de fotografia, però s’han convertit en uns genis de la fotografia quotidiana.

Què és el que ha de tenir una fotografia perquè sigui especial?

La composició m’ha de parlar i a nivell d’imatge no m’ha d’aportar estrès. Quan faig fotografies sempre intento que no siguin molt carregades, sinó que tingui només algun punt fort. A banda, també m’han de sorprendre. M’agrada que la gent m’ensenyi imatges que encara no hagi vist.

Durant aquest mes de setembre ens mostraràs una sèrie d’imatges relacionades amb la cultura popular. Ens en pots donar alguna pista?

Tinc la idea de mostrar cinc elements imprescindibles de la cultura popular, tots ells relacionats amb la música, la dansa, el foc, les persones, les bèsties… Encara no ho he acabat de decidir, però la idea anirà per aquí.

Laia Diaz
Fotos de Laura Rodríguez

laureta3

Etiquetes: , , , ,