Bloc

Una família tarragonina recorre amb camper els 45.000 km que separen Alaska d’Ushuaia

Han creuat 15 països i han necessitat 268 dies de viatge per completar el recorregut
14/06/2019

El 21 de juliol de 2018 el Marc, la Serena i les seves filles Xènia i Jordina, d’onze i nou anys, respectivament, van començar un viatge de 45.000 km per recórrer la distància que separa Alaska d’Ushuaia.

Després de 268 dies de viatge i de creuar 15 països, la família va completar el seu somni a bord de la Barretina, una Mercedes Sprinter 319CDI de l’any 2011 equipada com a camper, i el 15 d’abril de 2019 van arribar a la ciutat més austral del món, Ushuaia.

Com sorgeix i com es planifica una aventura com aquesta? Feia temps que ho teníeu al cap?

Tot va començar fa anys com una idea una mica esbojarrada del Marc, que ens anava repetint, de tant en tant, el seu desig de creuar el continent americà sense que les tres dones de casa li’n féssim massa cas.

Amb el temps vam anar assimilant la idea, ens ho vam plantejar seriosament i un cop superats alguns dilemes vam decidir fer realitat el somni i vam començar amb tota la planificació necessària: amb l’escola, les feines, la casa, la gossa, l’empresa, la preparació de la Barretina… i totes les múltiples gestions per deixar-ho tot en ordre durant la nostra absència.

Va ser un no parar, un pèl estressant setmanes abans de marxar, però ho vam planificar tot amb una gran il·lusió.

Com ho vau fer per portar la Barretina fins a Alaska?

A través d’una empresa alemanya que es dedica a tramitar el transport marítim de vehicles d’un continent a un altre. Vam haver de portar la Barretina fins a Bèlgica, concretament al port d’Anvers, que era des d’on s’embarcava cap a Halifax, a la costa est de Canadà. Allà vam volar nosaltres per recollir-la i iniciar el nostre viatge, creuant tot el país per arribar a Alaska.

Com heu organitzat el viatge? Ho portàveu planificat o heu anat improvisant?

És massa difícil planificar un viatge tan llarg amb antelació, així que ho hem anat fent força sobre la marxa.

A l’inici, com vam entrar per Nova York, vam anar limitats pels tres mesos que per visat teníem per recórrer Canadà i Estats Units, així que ens vam haver d’organitzar bé per poder visitar tot el que volíem.

Després sempre vam tenir present la nostra intenció d’arribar a Ushuaia cap a l’abril, abans que no fes massa fred i, gràcies a una encertada planificació, vam aconseguir-ho.

La Barretina al Parc Nacional de las Torres del Paine (Argentina)

Les vostres filles estan en edat escolar, com es gestiona l’educació en aquest cas?

El tema de l’educació de les nenes era una de les coses que més ens preocupava inicialment, però després d’informar-nos adequadament al respecte i gràcies al suport del col·legi, l’Escola de Pràctiques, aquest tema no ha suposat cap problema.

Hem estat en contacte amb l’escola i les mestres han anat informant a les nenes del temaris corresponents a cada trimestre, per poder anar treballant-los durant el viatge i seguir, així, el curs escolar.

La família al seu pas per Mèxic

I què vau fer amb les vostres respectives feines?

El Marc treballa a l’Ajuntament de Tarragona, com a director de la Brigada Municipal, i la Serena treballava a la URV com tècnica de suport a la recerca. Per poder fer el llarg viatge el Marc va demanar un permís sense sou, mentre que la Serena, com que no era fixa, va haver de deixar la feina.

Què és el més complicat de gestionar viatjant tant de temps amb la família i en un espai tan reduït?

No sempre és fàcil conviure durant les 24 hores del dia durant un període llarg de temps i menys quan l’espai és mínim; hi ha moments de conflicte, però tenim la sort de formar una bona pinya familiar i saber com gestionar-los satisfactòriament amb diàleg, comprensió i paciència!

Ens considerem afortunats de poder compartir junts tot aquest temps i ens sentim molt a gust dins la Barretina, on, ara que fosqueja aviat i fa fred, hi passem moltes hores, llegint, jugant, estudiant, mirant alguna pel·lícula, xerrant…

La família a Canyonlands National Parks (Estats Units)

Què ha estat el millor que us ha passat durant el viatge? I el pitjor?

El millor han estat les coneixences de gent fantàstica que hem anat fent pel camí i els indrets remots on hem pogut arribar.

El pitjor va ser l’angoixa i nervis que vam patir amb els pesats tràmits per passar de Panamà a Equador, i ser lluny de la família i amics en moments delicats.

Quan teniu previst tornar a casa? Us heu plantejat com pot ser la “tornada a la realitat” després d’una aventura d’aquesta magnitud?

Tornarem a casa a meitats d’agost. Som conscients que no serà fàcil tornar a la rutina i que ens costarà readaptar-nos a algunes coses, però en moments d’enyorança confiem que el record de l’aventura viscuda ens faci tornar el somriure!

Text i fotos: Marc, Serena, Xènia i Jordina (Campercat4x4)



1 Comentari

  1. Ricardo Szczybelski Zborowski
    16/06/2019 Respon

    Ya serán menos kilómetros, lo que no les quita méritos a esos viajeros. La circunferencia de la Tierra es de unos 40 mil km, y ellos +/- han recorrido la mitad; incluyendo algunos desvíos del camino directo, yo calculo unos 25 mil. Confieso que les envidio... sanamente .. :)

Deixa un comentari