Carles Marquès

Escenaris de realitat i de ficció

Records, literatura i música en les localitzacions que recomana Carles Marquès

Quan pensem en el Carles Marquès, ens ve al cap la figura de l’artista renaixentista. Ell és gestor cultural (capitaneja el CaixaForum Tarragona), periodista, guionista, escriptor i dramaturg…, un home prolífic i polifacètic, doncs, que afina tant en l’anàlisi objectiva com creativa de la cultura. Actualment, està embarcat en la preparació de 30 anys, Bon dia!, una obra de teatre musical, amb cançons del grup Els Pets, que s’estrena el proper 13 de juny al Teatre Metropol.

La seva capacitat de crear coneixement també es reflecteix a la xarxa, on manté, des de fa anys, tres blogs diferents. Aquesta setmana, al seu Escenaris de terra, és on ens fa les seves tres recomanacions tarragonines, on ens marca els tres espais que no ens podem perdre. Per poder conèixer-lo una mica millor i saber els seus gustos, li hem preguntat què s’enduria a una illa deserta. Mireu què ens ha dit…

A una illa deserta m’hi enduria Tarragona sencera, i el seu entorn, i tota la mar Mediterrània. Suposant, això sí, que l’illa deserta no fos a la mar Mediterrània, esclar. En aquest cas, seria bastant absurd. Per això he triat dos objectes. Com que no sembla possible endur-se dues coses tan grans, m’enduria el llibre que vaig publicar fa deu anys, Tarragona, patrimoni humà. No és tant perquè el llibre l’hagi escrit jo, disculpeu-me la immodèstia, sinó perquè, si el sol de l’illa deserta em feia perdre la memòria, aquest volum conté els escenaris d’allò que jo voldria recordar: històries i persones. I m’emportaria la mar Mediterrània, o tota la que pogués. I, de fet, això ja ho vaig fer l’any 1988, quan vaig anar a viure a Madrid i vaig carretejar amb mi aquest mateix pot de vidre de la foto, amb aquesta mateixa aigua i aquesta mateixa sorra. En aquella ciutat sense mar, el pot, que ara ja té més de 25 anys, em recordava tot el meu paisatge i els meus orígens.

Amb una narrativa esplèndida plena de tints literaris i matisos, aquesta setmana el Carles ens apropa els seus tres punts del mapa de la #BlogosferaTGN en tres posts diferents: el primer ens parla d’una cruïlla que, de petit i de gran, l’aboca a un “microunivers”; el segon ens du a una “altra Tarragona”, la Tarragona elèctrica i silvestre, i el tercer, ens fa agafar perspectiva des de la realitat i des de la ficció… Com diu ell mateix, “Tarragona ens esborrona, té coses amables i altres amagades en el fons, que la fan densa, i interessant, i intrigant”. No teniu curiositat per saber on ens porta?

> Consulteu el mapa de la #BlogosferaTGN aquí.
Visiteu l’entrada aquí.

Text: Rosa Comes
Imatges: Laia Marín – Tarragona Cultura

Mercè 01

Els bloguers que fins ara han passat per la #BlogosferaTGN han estat:

> Laia Díaz: Històries d’una càmera
> Azahara Palomares: Varmt Igen
> David Oliete
> Rosa Casas: El bloc de la Jaka
> María Sagredo: Tarragona IN
Cultius Culturals
> Emilio Barruz
> Explay.es
> Hola Tarragona

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Articles relacionats