Mural pintat a cegues per Àlvar Calvet

Ceguesa inspiradora

L'artista Àlvar Calvet es posa a la pell de les persones invidents en la seva darrera exposició

En el fons, tot és una contradicció. Parlem d’arts visuals quan, en aquest cas, ni l’artista veia quan feia art ni molts espectadors podran veure les obres d’art. Aquest és el punt de partida (o d’arribada, segons es miri) de la nova exposició de l’artista tarragoní Àlvar CalvetNix. D’artistes com a cecs, de cecs com a artistes“, inaugurada recentment al Museu d’Art Modern de Tarragona.

A diferència d’altres iniciatives artístiques, en aquesta ocasió el títol de la mostra és, paradoxalment, més transparent i identificable que mai. La nix grega és la nostra nit, la falta de llum. I, en una nova mostra de l’art social que tant ha cultivat Calvet, l’artista efectivament s’ha tapat els ulls per pintar amb les mateixes sensacions que experimenta una persona invident i, d’altra banda, Calvet ha ofert la seva experiència a persones invidents per ajudar-les a sentir-se artistes per, com a mínim, un dia.

El projecte va sorgir mig de casualitat l’any 2010, quan una galeria de Madrid el va seleccionar perquè desenvolupés un projecte. Els únics condicionats: que havia de fer un treball social i que havia d’incloure un vídeo. Va ser a partir d’aquí quan Calvet, guardonat amb el 38 Premi Tapiró de Pintura de la Biennal d’Art 2012, es va interessar pel tema de la ceguesa, que va continuar explorant: “Parlar de la ceguesa em feia por. Però ara ja fa tres anys que treballo amb aquest col·lectiu i penso continuar perquè encara tinc molt a aprendre“, admetia en l’acte de presentació de l’exposició.

Àlvar Calvet i Rosa Ricomà, directora del MAMT, en una de les activitats de la Nit dels Museus

Calvet ha pintat un mural de vuit metres lineals amb els ulls embenats amb l’única ajuda d’un guia o ha convidat a 60 artistes diferents a tapar-se els ulls i fer-se un autoretrat. En una altra sèrie, Calvet i sis persones invidents es pintaven els uns altres tocant-se els rostres com a única referència. Els resultats en la majoria de casos són sorprenents. El procés de creació, que en aquesta exposició adquireix un paper especialment rellevant, es mostra a través de quatre projeccions.

L’exposició, que es podrà veure (o no veure, experimentar, gaudir, sentir) fins al 29 de juny, encaixa a la perfecció amb el full de ruta del mateix Museu d’Art Modern. Amb la col·laboració de l’ONCE a finals de l’any passat ja va estrenar un espai tàctil per explicar l’obra de Julio Antonio i el procés de la fosa en bronze. El procés per convertir-se en un equipament cent per cent inclusiu continuarà amb un proper pas per fer més accessible una altra de les joies del Museu, el tapís de Joan Miró.

Jordi Suriñach
Fotografies del Museu d’Art Modern de Tarragona

Autoretrats de diferents artistes fets a cegues

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>