L’any 1800, Juan Smith i Sinnot presenta el projecte de nova població de la Marina per tal d’urbanitzar l’entorn del port que s’havia començat a reconstruir el 26 de juny de 1790 amb el capità de navili, Juan Ruíz de Apodaca, després d’haver-se sol·licitat la seva reconstrucció, l’any 1776, al rei Carles III.

La liberalització del comerç l’any 1768 amb la Reial Cèdul·la, que permetia als ports catalans comerciar amb Amèrica, i la recuperació de la Duana entre els anys 1772-1775, després d’haver passat a la platja de Torredembarra, marquen la pauta perquè la ciutat iniciï la unió de la part alta amb la zona portuària a través de l’antic camí del port, actuals carrer Unió i Apodaca. D’aquesta manera, queda marcada la realitat geogràfica de la ciutat, amb tres terrasses, símbol cadascuna d’un poder: el poder eclesiàstic a la part alta, el poder civil al centre i el poder econòmic al nou barri que neix al voltat del port i amb una nova classe social, una incipient burgesia dedicada al comerç.

Estàtua de Mercuri, el missatger dels déus i déu del comerç

L’actual plaça dels Carros, que en un primer moment va ser coneguda com a plaça del Port o plaça del Mar, va ser el punt de partida de les Històries Amagades del passat 17 de febrer. L’escultura del deu romà del comerç, Mercuri, presideix una plaça que la història ha rebatejat moltes vegades, però que sempre ha estat el lloc d’arribada de les mercaderies del Camp amb la finalitat de ser exportades pel port. L’arquitectura dels edificis mostra una divisió dels espais: la part baixa per a magatzems o activitat comercial i els pisos superiors d’habitatge per a les famílies benestants. En destaca la casa del comercial Melcior Lloberas, de mitjan segle XIX, i els edificis administratius de la Junta d’Obres del Port (actual Arxiu del Port ) o de Carreteres del Ministeri de Foment, construïts a la dècada dels anys 1920.

El carrer Reial, com un dels carrers principals de la Marina, connectava el port amb la via Amàlia, que es va construir a principis del segle XIX per facilitar l’arribada de les mercaderies del Camp, que, tradicionalment, s’exportaven pel port de Salou amb el comerç reusenc. El Cinema Reial, construït l’any 1928, va apropar el lleure al barri amb espectacles de teatre, cinema, sarsuela, i combats de boxa fins que, amb la Guerra Civil, els bombardejos freqüents a l’estació de trens, al port i a la Campsa el destruiren i en va quedar una part de la façana i va ser reconvertit en supermercat.

Avançant cap al carrer de Sant Miquel, recordem el camí cap a l’antic oratori públic del segle XIII dedicat al Sant, fora de les muralles de la ciutat. A partir de l’any 1644 es converteix en convent del pares Caputxins, que hauran de ser traslladats a principis del segle XIX al carrer del mateix nom, perquè l’antic Sant Miquel estava a la Pedrera d’on s’extreia la pedra per a l’escullera del port i les barrinades afectaven a la comunitat religiosa. La ubicació va ser en terrenys de Josep de Castellarnau, primer tresorer de la Junta Protectora de les Obres del Port i al qual també se li dedicà un carrer, com a Smith i Apodaca.

Lloc on se situava la Farinera

El món de l’art també hi és present amb l’antiga Farinera del carrer Castaños, on Joan Miró i Josep Royo van crear el Tapís Tarragona per a l’hospital de la Creu Roja, l’any 1970, com agraïment al director de l’entitat que havia atès a la filla del pintor.

La plaça dels Infants
Edifici de la Chartreuse

El mateix carrer de Sant Miquel és testimoni de diferents cases exportadores de vins i alcohols, així com de l’antiga Chartreuse a la plaça dels Infants. Inicialment, aquesta va ser el començament d’una tímida revolució industrial tarragonina amb la construcció d’una fàbrica de filatures, la Fabril Tarraconense, i la seva xemeneia de vapor amb un edifici a l’estil anglès i moltes finestres per a ventilació d’unes naus diàfanes. L’aventura va durar poc, de 1857 a 1869, però l’edifici es reconvertir en la fabricació d’herbes medicinals dels monjos cartoixans que arribaren a la ciutat per la seva vinculació amb August Muller, a finals del segle XIX, comerciant d’origen també francès, que va implantar la seva marca d’exportació i venda de vins i alcohols fins a l’any 1992 a tocar de la Fabril Tarraconense (encara que actualment la marca continua comercialitzant-se des de Reus).

Vestigis dels De Müller

Continuant pel Carrer Vapor, arribem al carrer del Mar, espai on hi va haver barraques o botigues dels pescadors que la construcció del port i l’arribada del ferrocarril va traslladar més cap a ponent, on va néixer l’any 1878 l’altre barri de la zona portuària: Sant Pere del Serrallo.

Orígens del Serrallo

El nostre itinerari va acabar al Moll de Costa, per tal d’explicar la transformació d’un dels primers molls del port modern que l’any 1986 es va obrir a la ciutat com a espai cultural, lúdic i ciutadà, on el Port de Tarragona hi ha conservat tota l’essència patrimonial industrial.

Text: Mercè Toldrà, responsable del Museu del Port
Imatges: Jordi AbellóMuseu d’Història de Tarragona