Visitem la Muralla romana

Crònica de la visita guiada de Jordi López

Sense dubte el monument romà més conegut de Tarragona és la muralla. És també el més gran i el més antic. En ser una construcció que ha estat en ús durant quasi tota la història de la ciutat, ha patit nombroses refaccions que serveixen per explicar-nos una història llarga i complexa.

La visita que vam fer el passat 20 de gener va començar a la Via de l’Imperi Romà, als peus de la Torre Grossa, que l’any 1700 albergava un magatzem de pólvora i va saltar pels aires a conseqüència de la caiguda d’un llamp. Després ens vam dirigir cap a l’entrada del Passeig Arqueològic, veient i comentant pel camí la muralla medieval, la torre del Tintorer, una portella megalítica i diverses inscripcions romanes reaprofitades entre les pedres de la muralla medieval.

Davant del portal del Roser, també d’època medieval, vam observar igualment les restes d’un aqüeducte romà. La presència d’una contramuralla aixecada a principis del segle XVIII va servir per entendre com la progressiva introducció de la pólvora i la generalització de l’artilleria va obligar a crear nous sistemes de fortificació. El passeig Arqueològic és un recinte tancat format per dues línies de muralla: la romana a la dreta i una sèrie de baluards a l’esquerra. El passeig té una longitud mig kilòmetre i està enjardinat i ornat amb diversos monuments que li proporcionen un cert aire romàntic. Es van comentar alguns d’aquests elements: basaments d’estàtues eqüestres, sarcòfags, inscripcions i columnes de granit.

El gruix de l’explicació, però, va ser la mateixa muralla romana: la seva importància en el context de la ciutat, la seva relació amb els orígens de Tàrraco com a base militar, la seva estructura i les diferents etapes constructives, així com la seva cronologia que es centra en el segle II aC. També es va parar esment en les portelles megalítiques i les torres que sobreviuen: la de l’Arquebisbe, la del Cabiscol i la de Sant Magí. Són especialment destacables els elements d’aquesta última: la seva preeminència topogràfica, la inscripció i el relleu de Minerva i els caps esculpits en els megàlits.

També es va parlar de les vicissituds sofertes pel monument a través de la història, en les diferents guerres, com del seu aprofitament com a pedrera en els trams compresos entre la Rambla Vella i el mar, els testimonis d’antics escriptors i la lluita per evitar el seu enderrocament total a finals del segle XIX.

Ja fora del recinte, la visita continuà seguint el mur romà, que mostra aquí evidents signes de l’erosió, que s’accentua encara més en els trams encarats a mar. La visita va acabar al portal de Sant Antoni, des d’on es pot contemplar un tram de muralla refet en època moderna, el portal i la creu del mateix nom, així com l’exconvent del Mercedaris, ara seu de la Diputació.

Text: Jordi López, doctor en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la URV i conductor de la visita guiada que es va realitzar en el marc d’Històries Amagades el 20 de gener de 2019
Imatges: Jordi Abelló – Museu d’Història de Tarragona

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>