Una vida abocada al mar

L'exposició "El Serrallo, ahir i avui" recull més de 500 fotografies que retraten l'evolució del barri mariner de la ciutat

Els qui trepitgen per primera vegada el Serrallo segurament s’asseuen a una de les seves terrasses per prendre una copa a la fresca. Mentre gaudeixen de la brisa marina poc es deuen pensar que justament en aquell indret no fa tants anys s’hi amuntegaven les barques dels pescadors mentre les dones remendaven les xarxes abans de la propera sortida. El barri mariner de Tarragona ha canviat molt en l’últim segle, tal com reflecteix l’exposició fotogràficaEl Serrallo, ahir i avui“, que es pot veure actualment al Tinglado 4 de la ciutat.

La mostra, ideada i produïda pel Port de Tarragona, és fruit d’un llarg procés participatiu. Amb la idea de preservar la memòria del barri, fa uns mesos es va fer una crida ciutadana per recollir fotografies del Serrallo. Una quarantena de persones van cedir 1.310 imatges, que durant mesos es van arxivar, digitalitzar i contextualitzar. D’aquestes, 520 es poden veure a l’exposició, que retrata l’evolució del barri des del punt de vista urbanístic, festiu i laboral.

El mar és l’indiscutible fil conductor de la mostra, com també ho ha estat sempre del barri. Durant molts anys la majoria de veïns del Serrallo treballaven com a pescadors i les fotografies recorden com les barques es convertien en elements centrals de la vida familiar: els homes pescaven i les dones s’ocupaven d’arreglar les xarxes o de vendre el peix. Els petits esperaven el seu torn per incorporar-se al negoci. Paral·lelament, les hores a la mar provocaven uns lligams tan estrets entre la tripulació que gairebé s’establien noves famílies entre els treballadors d’una mateixa barca.

Fotografia cedida per J.M. Brull Alabart. Autor desconegut

El mar també ha marcat el cicle festiu del Serrallo, amb les festivitats de Sant Pere i la Verge del Carme i les seves tradicionals processons, o com el concurs de mestres romescaires. Les fotografies també testimonien com l’arribada de la democràcia va permetre la creació de noves entitats que van enriquir el teixit social del barri: la coral l’Àncora, els Xiquets del Serrallo, els Diables Voramar, etc.

La ubicació del Serrallo, envoltat del mar, les instal·lacions portuàries i el tren, va aïllar durant molt de temps el barri de la resta de la ciutat. En els últims trenta anys la situació ha anat canviant. La transformació del veí Moll de Costa en una zona cultural als anys 80, la construcció del pont mòbil del Port (que va permetre alliberar la zona del trànsit de camions) l’any 2000 i la recent remodelació de la façana portuària han modificat la fisonomia del barri i l’han acostat a Tarragona. “En els últims anys el Serrallo s’ha integrat definitivament a la vida urbana però conserva part de les seves singularitats“, explica Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona.

Fotografia de Chinchilla cedida per Rosa Sans Sans

El projecte de l’exposició, que es pot veure fins al 7 d’octubre, tindrà continuïtat. Aquesta tardor es publicarà un llibre recopilatori i part d’aquest material es traslladarà al futur Museu del Pescador, que en un termini màxim de cinc anys es preveu que estigui ubicat al pis superior de la Llotja de Pescadors.

2 thoughts:

  1. Vuldria trova familia, el seu germa es deia domingo casanovas Masvidal tambe pescado ( amb Farías mol falis trova familia .) el meu avi va viura a Barcelona desde el 1930.jo soc de Barcelona i ancara vivan a tarragona fills de casins de la meva mara ja difunta.

  2. El meu avi es debía Ignacio casanovas Masvidal i als anys aproximativa de 1890 al 1930 era propietario de varias barcas de pesca,jo hará ting 80 anys i tenía casa propia al serrallu.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>