Reconèixer Tarragona

La Part Alta, un singular llegat públic europeu, de l’Edat Mitjana per al present

[Aquesta és una crònica de la visita d’Històries Amagades que va tenir lloc el passat 10 d febrer]

La densa trama urbana de la ciutat romana de Tàrraco s’estenia des de la Via Augusta (Rambla Vella) cap al mar, àrea molt extensa quallada de cases i habitants. Per contra, de la Via Augusta cap al cim del pujol es trobaven successivament les tres terrasses urbanitzades, amb una distribució funcional d’oci, representació i culte, respectivament, amb perímetres porticats però amb una distribució d’espais mancats d’habitatges i de residents. Aquesta dissociació del sector residencial i del desocupat va poder alterar-se en el segle V o VI, amb la presència hipotètica d’un episcopium al costat de la antiga Sala de la Cúria romana. Encara que plausible, ara com ara no hi ha proves fefaents i incontrovertibles d’aquesta ocupació. 

El restabliment del poder eclesiàstic i militar a l’interior de la muralla de Tarragona va tenir lloc el 1129, si bé és cert que en l’últim terç del segle XI s’havia consumat el restabliment institucional del poder eclesiàstic de Tarragona des de fora de la ciutat. Hi ha indicis que va poder instal·lar-se una comunitat de clergues, sense protecció. La presa de la ciutat i el restabliment de les instàncies politicomilitars i eclesiàstiques van implicar la determinació d’una àrea residencial. Després de quatre segles d’absència d’activitat social estable i vigorosa dins dels murs de Tàrraco (el que no significa negar radicalment que durant tot aquest temps sovintegessin famílies i activitats), es va adoptar una decisió dràstica: ocupar la zona que segles enrere havia mancat de mansions i alcàssers (les tres terrasses) i, en canvi, desentendre’s de l’àrea quallada d’edificis arquitectònics des del segle I al IV, almenys, i per ventura el segle XII convertit en un paisatge de desoladores ruïnes.

Continua llegint

Una visita a Casa Corderet

Marc Pons ens explica detalls sobre la botiga més antiga de Catalunya i, probablement, d'Europa