Tàrraco, capital visigoda

Crònica de la visita de Meritxell Pérez, doctora en Història Medieval

La història antiga de Tarragona sovint ens apareix eclipsada pel seu indubtable esplendor en l’època romana. Però rarament se’ns explica un dels períodes més enigmàtics i desconeguts viscuts per la ciutat arran de la desaparició de l’Imperi i l’arribada del poble visigot en l’escena política peninsular.

Les fonts situen l’any 472 la conquesta visigoda de Tarragona, que va donar inici a la dependència política de la ciutat respecte del regne visigot de Tolosa. En aquests moments, els visigots eren ja un poble germànic profundament romanitzat, que havien abraçat el cristianisme en la seva forma arriana i que serien capaços d’assegurar una notable continuïtat de les estructures romanes precedents com a garantia de la seva pròpia supervivència política. Aquest aspecte va ser especialment visible en les antigues capitals provincials romanes que, com Tarraco, viurien una nova època d’esplendor sota els nous governants.

Els estudis històrics més recents sobre la documentació escrita i arqueològica de la ciutat del període confirmen aquesta continuïtat, que començaria a veure’s alterada en els darrers decennis del segle VI davant les polítiques centralitzadores de Leovigild i els seus successors. A partir d’aquests moments, Tarraco començaria a sentir els efectes de viure en la perifèria d’un regne unificat i centralitzat amb seu a Toledo (revoltes nobiliàries, absentisme conciliar i mort del príncep Hermenegild), tot i que mai perdria la seva doble condició en tant que capital provincial i seu episcopal metropolitana.

La visita que vam realitzar el passat mes de desembre en el marc del cicle Històries Amagades del Museu d’Història de Tarragona va començar pels voltants de la catedral actual, on es van poder posar de manifest les darreres interpretacions sobre la ubicació de la Sancta Iherusalem, l’església mare d’època visigoda, i la importància dels bisbes en la societat de l’època.

Tot seguit, vam visitar les estructures tardanes de la plaça Rovellat/carrer Granada i plaça del Rei, on es va ubicar el palatium visigot i les seves dependències annexes.

La visita va finalitzar a l’Amfiteatre romà de la ciutat, escenari del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, on vam tenir l’ocasió d’explicar les circumstàncies de la construcció de la basílica visigoda que hi ha sobre l’arena.

L’activitat va culminar amb una exposició dels mites sobre el final de la Tarraco visigoda amb l’objectiu de destriar la història de la llegenda i es va tenir l’oportunitat de parlar de les informacions que atresora el Liber Orationum de Festivitatibus, document de tipus litúrgic de l’anomenada tradició hispànica, original de Tarragona i actualment custodiat a la ciutat italiana de Verona. 

Text: Dra. Meritxell Pérez Martínez
Imatges: Jordi Abelló Vilella – Museu d’Història de Tarragona

Per a més informació, podeu consultar el llibre de M. Pérez Martínez Tarraco en la Antigüedad tardía. Cristianización y organización eclesiàstica (siglos III al VIII). Tarragona: Arola, 2012.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>