Mòmia

Subratllant 5 propostes de Tarraco Viva

Compartim la nostra tria d'entre els 436 actes de 2016

“Si la història s’ensenyés com a relats, ningú no l’oblidaria.” Aquesta frase, tan brillant, de Rudyard Kipling encapçala la filosofia i la manera de fer dels organitzadors de Tarraco Viva, un festival que, des de fa divuit anys, no para d’explicar-nos històries sobre la vida quotidiana, la cultura, la religió, l’estratègia militar i la política dels romans. I és que, quan el passat es narra i, a través de la narració, hi deixem entrar l’emoció i les passions, de cop i volta deixa d’estar tan lluny i desapareix l’abisme que els discursos sovint avorrits dels llibres de text estableixen entre els nostres avantpassats i nosaltres.

La recreació històrica és una de les millors metodologies que tenim per humanitzar i apropar aquesta aparent llunyania i és per això que Tarraco Viva hi ha apostat fermament des de sempre; per la recreació històrica i també per la vivència directa, a través de la participació dels espectadors en tallers, jocs i altres formats d’actes. En aquest article, compartim amb vosaltres 5 propostes d’aquest tipus, perquè volem que “sentiu” en primera persona la història que ens ha configurat i que enguany se centra, principalment, en la relació entre les civilitzacions egípcia i romana, que van conviure en un Mediterrani esplendorós.

1. Mòmia. El viatge més enllà: Quan la mort arribava a una llar de l’antic Egipte, es deia que el difunt havia anat a reunir-se amb el seu ka. Des d’aquell moment, i durant un mínim de setanta dies, s’engegava el complex procés de la momificació. Familiars, sacerdots, embalsamadors, benes, resina, olis, perfums, sang i fetge eren necessaris per convertir el cadàver en un sah, una mòmia, i aconseguir que el mort pogués completar el seu viatge a la ultratomba. Només així podia arribar fins al Judici d’Osiris i aconseguir la seva immortalitat. En aquesta activitat de recreació històrica, MV Arte i Argos Tarragona us conviden a presenciar el fascinant procés i els rituals que seguien a la mort per aconseguir que el difunt renaixés en el més enllà.

Quan la podeu veure?
Dj. 26 i dv. 27, a les 22 h, al Pretori, a la Sala del Sarcòfag d’Hipòlit. Preu: 5 euros

2. D’Osiris a Serapis. El poder crea els seus déus: Alexandre el Gran va conquerir Egipte i va posar en comunicació dues cultures molt diferents, l’egípcia i la grega, que havien de conviure en una ciutat de nova planta, Alexandria. Per a aquesta ciutat es va crear una nova divinitat tutelar, Serapis, que reunia trets de les dues religions. Us ho explicaran els membres de Nemesis ARQ.

Quan ho podeu degustar?
Dv. 27, a les 21.30 h, a la Volta del Pallol. Preu: 5 euros

3. Legio. Evolució de l’armament i vida quotidiana dels legionaris a través de la història: Ricardo Cagigal (Jano), de JANO Reproducciones Históricas, plantarà un petit campament amb una tenda i hi col·locarà els estris bàsics de l’exèrcit. Explicarà l’evolució de l’armament i panòplia de l’exèrcit legionari des de l’època altrepublicana, el final de la república, l’època del principat d’August, l’època altimperial i fins a l’època tardoromana al final de l’Imperi. Explicarà i durà a terme els moviments d’instrucció amb ordre en llatí i algunes tàctiques bàsiques de combat.

Quan ho podeu veure?
Ds. 28, a les 12 h, a les restes arqueològiques del Parc Central. Entrada lliure limitada a l’aforament de l’espai

4. Fast-food a la romana. Fes-te la teva tapa + Habemus prandium: Què podríem trobar en un local de menjar ràpid romà? En aquest taller que ofereix Domus Apicius us podreu preparar una tapa “a la romana” vosaltres mateixos. I més tard, si encara teniu gana, podreu entrar a la culina del taverner de la caupona i fer-vos el dinar!

Fast-food a la romana

Quan podeu tastar-ho?
Ds. 28 i dg. 29, a les 12.30 i 14 h, als Jardins del Camp de Marta. Preu: 5 euros / 20 euros

5. Mirades d’eternitat. Els retrats del Faium: La cloenda del festival apunta maneres amb aquesta recreació històrica de MV Arte, Argos i i el Projecte Phoenix, que gira al voltant dels coneguts com a retrats del Faium (Egipte), la col·lecció de retrats d’individus més antic que coneixem. Retrats en el seu sentit modern, com una representació exacta, o que vol ser-ho, d’una persona real en la seva condició humana, ni divina ni règia. En la pintura tradicional egípcia mai no es veia el rostre complet dels retratats, però, en canvi, els del Faium mostren dones, infants i homes vistos de cara o de tres quarts. La seva frontalitat i la potència de les seves mirades fa d’aquests retrats quelcom que ens commou. En paraules de John Berger, “la mirada pintada està concentrada sencera en la vida que sap que un dia perdrà. I, per tant, ens miren fixament, […] com els desapareguts del nostre segle”.

Retrats del Faium - Foto Rafael López-Monné

Quan els podeu descobrir?
Dg. 29, a les 18 h, a la Sala August del Palau de Congressos. Preu: 2 euros

Text: Rosa Comes
Imatges: Laia Marín – Tarragona Cultura i Rafael López-Monné – Tarraco Viva
Informació dels actes extreta del Catàleg de Tarraco Viva

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>