Roger Conesa (a la dreta) en una de les imatges promocionals de 'Concha, yo lo que quiero es bailar'. Foto David Ruano

“S’ha de prioritzar la cultura com una cosa natural i necessària per a l’ésser humà”

Parlem amb el músic i cantant tarragoní Roger Conesa, hores abans que actuï amb Concha Velasco al Camp de Mart

Roger Conesa (Tarragona, 1981) ha tocat diferents tecles en el món de la música. Després de formar part de diferents grups com la Tandarica Orkestar o els Backdoormen, es va autobatejar com a Roger Benet per iniciar la seva carrera de cantautor, ja fos sol o acompanyat pels Oximorònics. Des de fa un any és un dels músics que acompanyen Concha Velasco en el seu espectacle Yo lo que quiero es bailar, que es podrà veure aquest divendres a Tarragona en el marc de l’ETC Festival d’Estiu de Tarragona.

Com acaba un músic de Tarragona fent gira amb Concha Velasco?

He tingut molta sort. La causa efecte directe és el musical Killer, que es va estrenar el 2010 a la Sala Trono i en el qual participava com a músic. L’espectacle va anar molt bé i el vam portar a Barcelona, primer a la Sala Muntaner i després a la Sala Villaroel. La gent de l’empresa Focus, amb el Josep Maria Pou, ens van venir a veure quan ja estaven pensant l’espectacle de la Concha Velasco. En veure el nostre format, amb tres músics que tocàvem diversos instruments i que també actuàvem, els va agradar.

L’espectacle és dirigit per Josep Maria Pou, ja ha fet gira per bona part de l’Estat espanyol i està rebent molt bones crítiques. Com està sent l’experiència?

No havia treballat gairebé mai en el món del teatre i m’ha sobtat molt la previsió amb què treballen sempre. M’ha servit per posar-me molt les piles. A nivell professional, treballar en una producció d’aquestes característiques, fent temporada i gira per Espanya, et fa créixer molt. La Concha Velasco és una bèstia de l’escena i només veient-la ja aprens. I treballar amb el Pou, el director teatral més sol·licitat, també és un luxe. A nivell humà, tot l’equip és fantàstic i ens´entenem molt, especialment amb la resta de músics. I també he après una cosa important: sempre que penso un espectacle com a Roger Benet, em penso que ho puc fer tot sol (projeccions, vestuari, etc.), i ara m’he adonat que s’ha de distribuir la feina.

Aquest estiu també fas de cantautor resident al bar La Fresca del Camp de Mart. Com es compaginen dos projectes tan diferents?

Era gairebé una necessitat! El juny de 2011 vaig fer un concert amb els Oximorònics a la Razzmatazz i l’anterior ja va ser la tardor de 2010. Tenia la necessitat vital de trepitjar l’escenari per presentar les meves coses. Aquests concerts permeten tornar a agafar el rol de frontman, i provar en directe totes les cançons i coses que he anat fent durant els últims temps. Estic content perquè està venint molta gent. A més, hi ha gent que m’ha vist aquests dos últims dos anys fent altres projectes i ara es queden parats veient aquesta altra faceta meva.

Econòmicament són temps complicats, especialment per al món de la cultura. Què necessita un creador per tirar endavant en aquests moments?

Per tirar endavant professionalment cal que paguin els bolos! —riu. Un creador per crear no necessita res, però les institucions i les empreses no es volen arriscar i aposten per allò que funciona, i una persona com jo, que no sóc mediàtic ni tampoc arrossego masses, doncs és més difícil de contractar. En el meu cas, si no surt res per al meu projecte personal, doncs buscarem alguna cosa com a músic i, si no, ja m’espavilaré. Però perquè passi tot això, s’ha de prioritzar la cultura com una cosa natural i necessària per a l’ésser humà. Si es trenquen les dinàmiques de consumir cultura són molt difícils de reconstruir. I a Tarragona això ha passat massa vegades (com en el cas del REC, el Festival de Dixieland o d’altres), i em sap greu. Un altre exemple: fa 15 anys, quan no existia el Teatre Metropol, a la ciutat no hi havia el costum de veure teatre regularment.

Fotografia promocional de Roger Benet

Tandarika Orkestar, Backdoormen, encapçalant els Oximorònics, després en solitari… Ja tens una llarga trajectòria musical. Quin balanç en fas?

Estic content. Si fa dos anys, quan treballava com a professor de secundària, m’haguessis dit que estaria vivint professionalment d’un espectacle que està girant per tot Espanya no t’hauria cregut. Tampoc t’hauria cregut si, fa sis anys, quan vaig començar a aprendre seriosament a tocar el saxo, m’haguessis dit que acabaria tocant en una big band. Tenir col·laboracions en un disc com les del Pau Riba, m’agrada. Em considero un tio molt afortunat, ja que he pogut fer coses amb les quals gaudeixes. Són feines que et generen inestabilitat, però també donen molt de dinamisme i molta novetat, i jo hi sóc bastant addicte.

I el sobrenom de Roger Benet, d’on ve?

És una història llarga i antiga! El meu primer concert amb Backdoormen va ser el 17 d’agost de 2001 a Montbrió de la Marca. L’endemà, la nit de Sant Magí, estava amb el guitarrista del grup i dues noies em van demanar un autògraf, però a l’hora de dir el cognom van dir alguna cosa com “Benet”. Amb el company vam estar molt de temps fent la conya i quan vaig començar a fer de cantautor, que era quan feien Operación Triunfo i tothom tenia nom artístic, vaig acabar escollint aquest nom. Així tothom em preguntaria d’on venia el nom i jo podria criticar el programa.

També formes part de l’Associació Cultural Laboratori Visual des de la qual, per exemple, enguany vas codirigir l’Eplec. El Roger Conesa músic s’interessa per coses diferents que el Roger Conesa creador visual?

No, per a mi tot és el mateix. M’interessen les arts visuals i la música, com també el cinema o la literatura. Són elements molt necessaris, que et formen i tenen un fort caràcter empàtic. Fa poc temps que he entrat al Laboratori Visual i ho he fet perquè tenia la necessitat d’estar en contacte amb les arts visuals, que les tenia una mica abandonades.

Quins són els teus projectes de futur?

És difícil de parlar de futur tenint aquest tipus de feina, perquè visc bastant el present. A la tardor hem de portar l’espectacle de la Concha a Madrid i no sabem quant temps hi estarem. A més, després hi ha opcions de portar Killer també a Madrid. D’altra banda, fa temps que estic treballant en una òpera rock. La idea, ara per ara, és presentar el disc i l’espectacle la primavera vinent. Fins i tot estic pensant a fer un disc doble, amb l’òpera rock d’una banda, i amb les cançons de l’espetacle Tr3tge, de l’altra.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>