“Sempre s’ha de buscar un punt de vista diferent a l’hora de fer una fotografia per cridar l’atenció”

Marc Espinosa (41 anys), s’ha mogut tota la vida entre Salou, Barcelona i Tarragona, on resideix actualment. Admet que pensa en fotografia les 24 hores del dia i ja fa temps que ha convertit la seva afició en una manera de guanyar-se la vida. Professionalment està molt vinculat al món del motor, però donant un cop d’ull a les seves galeries (Flickr, Instagram) descobrireu també el seu “punt de vista particular” per retratar el dia a dia d’una ciutat, la passió de l’esport d’alta competició, el món de la moda o el que faci falta. Un tot terreny a qui aquest març tindrem l’oportunitat d’acollir com a Fotògraf Convidat.

T’hem llegit que “penses en fer fotos 30 hores al dia”. Ets un enamorat de fotografia?

Penso tot el dia en fotografia. Fa anys ja sortia sempre al carrer amb la càmera de fotos, una Pentax compacte i ara amb els telèfons intel·ligents tot s’ha accelerat moltíssim. A qualsevol cosa hi veig una fotografia. Ho gaudeixo i ho visc. Tinc companys de professió que se’n van de vacances i no s’emporten la càmera perquè necessiten desconnectar. Sincerament, no ho entenc. Agafar la càmera mai és un problema! Quan ens trobem en un aniversari sempre em passen la càmera i m’encanta.

D’on ve aquesta passió tan desmesurada per la fotografia?

Vaig començar fent disseny gràfic i alhora de maquetar els nostres projectes sempre proposava les meves fotos. El fotògraf amb qui treballava es va quedar sorprès de veure el material i em va proposar de col·laborar amb ell. Recordo que el meu primer reportatge d’encàrrec va ser d’una trobada de tunning… i fins ara! Sempre he estat autodidacte i ara tinc la sort de poder guanyar-me la vida amb la meva afició.

Has fet èmfasi en l’aparició del telèfon mòbil. Tan important ha estat per a tu?

I tant! Ni que sigui per temes de promoció personal. Abans, quan només estava a Flickr, em vaig marcar el propòsit de penjar una foto cada dia. Ara a Instagram puc fer el mateix però és infínitament més ràpid!

Parlant d’Instagram, d’on ve @thenyuman, el nom de perfil tan curiós que fas servir?

Vol dir l’home nyu. És una conya dels amics, perquè fa anys em van començar a anomenar d’aquesta manera i m’ho he acabat apropiant.

Esmentaves els teus inicis al món del tunning. Precisament estàs molt vinculat al món del motor. Quina és la clau per fer una bona fotografia de cotxes?

Normalment la fotografia de motor té molta trampa, perquè s’usa molt en publicitat i en aquest camp tot està molt modificat. Per la meva part, intento que la fotografia sigui real. No faig fotos a l’estudi, sinó a exteriors. Busco punts de vista baixos per remarcar la silueta del cotxe.

També has treballat sovint retratant esports d’elit. Com es treballa en aquest món tan professionalitzat?

En aquest sentit tinc molta sort. Els fotògrafs que veiem habitualment pertanyen a mitjans de comunicació i envien les seves fotos de forma gairebé instantània. Quan he anat, per exemple, a cobrir un Barça-Madrid, ho he fet contractat per una empresa, Audi, que patrocina els dos equips i tinc molt més marge i molt més temps per treballar.

Quin és l’ingredient que marca la diferència entre una fotografia normal i una bona fotografia?

El punt de vista. Sempre s’ha de buscar un punt de vista diferent a l’hora de fer una fotografia per cridar l’atenció. Pots tenir una fotografia tècnicament perfecta, ben il·luminada, ben exposada, però que no et digui res. Pots veure una fotografia mig desenfocada en una galeria d’art i et pot cridar l’atenció precisament perquè té aquest punt de vista diferent. No sé si el meu punt de vista és espectacular o no, però m’hi sento còmode. D’altra banda, crec que és una qualitat força innata: o es té o no es té.

Darrerament estàs explorant un vessant més artístic i col·labores amb diferents galeries de Barcelona…

Sempre m’agrada provar coses noves. No sempre pots exposar el que vols, perquè el client et demana coses concretes, però m’agrada experimentar.

La sèrie de fotografies que ens oferiràs aquest març tindrà l’arquitectura com a denominador comú. Què t’atrau d’aquest art?

L’he escollit per intentar buscar un punt de vista diferent a com veiem habitualment els edificis. I parlo d’edificis perquè sóc bastant urbanita. Suposo que són tants anys vivint a una gran ciutat com Barcelona, tot i que ara ja fa un temps que visc aquí i no l’enyoro gens (riu).

Jordi Suriñach
Fotos de Marc Espinosa