Rafael Vidal Ragazzon (Tarragona, 1947) va treballar durant trenta-cinc anys a la desapareguda Caixa Tarragona, però, si per alguna cosa se’l coneix, és per la seva passió per col·leccionar tota mena de documents relacionats amb Tarragona.

Als armaris i prestatgeries de casa seva hi ha un fons documental de 8.500 imatges, 550 llibres i nombrosos opuscles i fulletons de les diferents confraries de Setmana Santa, de les festes majors… Tot està ordenat i minuciosament referenciat.

Fa deu anys, el 2009, amb la col·laboració del seu amic i fotògraf Ram Giner, va crear la pàgina de Facebook Tarragona Antiga, que, actualment, compta gairebé amb 20.000 seguidors i on diàriament comparteix imatges històriques de la ciutat del seu fons, però també d’altres usuaris que li fan arribar.

Com s’arriba a tenir un fons tan extens de material sobre la ciutat?

Fa més de quaranta anys que em dedico a adquirir imatges i documents de Tarragona. Amb el pas del temps em vaig trobant que cada vegada m’és més complicat trobar material nou.

On l’adquireix? Com ho troba?

Hi ha diverses webs de compravenda d’antiguitats i, a vegades, també he localitzat coses a eBay. S’ha de remenar sovint per la xarxa perquè a vegades traspassa algú, els hereus decideixen vendre-ho i pots trobar autèntiques joies.

D’altra banda, els divendres acostumo a anar al mercadet de la Rambla Nova, el diumenge al dels antiquaris de la Catedral i el dissabte també se’n fa un a Reus. Hi ha molts paradistes que ja em coneixen i molts cops m’ofereixen el material abans de posar-lo a la venda.

Concert als jardins Saavedra

Llavors per què diu que cada vegada és més difícil trobar antiguitats de Tarragona?

Moltes de les coses que es troben és material que la gent llença a la brossa. Amb la instal·lació dels contenidors soterrats és molt difícil recuperar quelcom que s’hagi llençat; en canvi, en els contenidors de superfície és molt més senzill recuperar el material que la gent ja no vol.

Hi ha alguna cosa que no col·leccioni?

Si està relacionat amb Tarragona, el que sigui. Tinc posa-gots, programes de les festes de tots els barris, calendaris, pins, cendrers de bars que han tancat…

Com hi cap tot això a casa seva?

A part del despatx, on guardo totes les imatges i bona part dels llibres, tinc un traster i un garatge on està tot ordenat.

El Balcó del Mediterrani abans de la col·locació de la barana de 1898

Si algú li demana quelcom concret, com ho localitza entre tantes peces?

Tinc un munt de documents excels, amb quadres i quadres, on està tot meticulosament referenciat i on s’indica on ho tinc guardat. Em posa molt nerviós buscar alguna cosa i no trobar-ho.

A part de comprar, també ven antiguitats?

Només venc material si el tinc repetit. Si algú em demana alguna imatge, l’escanejo i n’hi facilito una còpia gratuïtament. No m’hi he de guanyar la vida amb això. També tinc el costum que si compro alguna peça que considero que és prou interessant o desconeguda, en porto una còpia a l’Arxiu de Tarragona i al del Port, perquè allí també n’hi hagi constància.

La Rambla Vella amb el portal de Sant Francesc al fons

Hi ha alguna peça per la qual tingui especial predilecció?

En una web francesa vaig localitzar una fotografia de 1860/1870 de la Rambla Vella, en què, al final, s’hi veu el portal de Sant Francesc. Hi ha molt poques referències d’aquest indret.

També m’agrada molt una placa estetoscòpia, catalogada pel Museu de Nova York, en què es veu una de les portes d’entrada de la ciutat, amb la Diputació al fons, amb els qui controlaven a la gent que entrava i sortia de la ciutat. És de principis del segle XX.

Placa estetoscòpia on es veu un dels accessos de la ciutat a inicis del segle XX

Text: Laia Díaz
Fotografies: Fons Rafael Vidal