Esther Canals (Tarragona, 30 anys) és un referent de moltes mogudes de l’art contemporani a la ciutat. Aquesta tardor ha donat un pas endavant i, conjuntament amb Joan Rioné, coordina la Capsa Ambulant d’Artistes, un dels projectes de mediació promoguts des d’El Teler de Llum – Centre d’Art de Tarragona. La Capsa, l’art i Tarragona són els principals temes d’aquesta conversa, que complementa la seva intervenció a l’últim número del butlletí Fan de TGN.

Com valoreu els primers mesos de funcionament de la Capsa Ambulant d’Artistes?

El balanç és molt positiu perquè estem trobant moltes coses més enllà del que ens esperàvem. La Capsa Ambulant és un projecte de mediació i, per tant, ens esperàvem estar al mig dels que creen i dels que poden rebre les creacions. Estem molt contents del resultat de les accions públiques: de la resposta de la gent, de les intervencions, de com funciona la Capsa… El resultat que pretenem és el d’oferir una història múltiple, un mosaic sumant les intervencions dels protagonistes i de les veus convidades. I pel que fa a les activitats pedagògiques, estem encara més satisfets. Amb els últims, per exemple, amb els Mènsula, vam anar, d’una banda, a la URV amb alumnes de Comunicació i, de l’altra, a nens de sisè de l’Escola Torreforta, de tal manera que es va haver d’adaptar el discurs. També hem anat al centre de menors, a la presó… La gent està molt contenta que els portis aquest microunivers creatiu.

Quan tindrem la propera oportunitat de veure la Capsa?

Ara queda una intervenció pública, la de la Maria Roig, que tindrà lloc a la Llotja de Peix del Serrallo. I dues accions paral·leles, que es faran a l’Institut Martí Franquès i a un casal d’avis. La idea és continuar l’any vinent, però s’està pendent de l’aprovació del pressupost municipal. Creiem que el projecte té recorregut perquè la resposta és molt bona i perquè tots plegats, artistes i promotors, ens ho passem molt bé.

La Capsa Ambulant d’Artistes és un dels pals de paller d’El Teler de Llum – Centre d’Art de Tarragona. Què et sembla aquesta nova etapa del Centre?

Sóc una persona molt positiva i, potser, en altres casos el discurs podria ser diferent. El paper que ha agafat la mediació em sembla necessari i el lema “Tota la ciutat per a l’art” em sembla genial. Això no treu que s’hagi de continuar apostant per la professionalització. Que la gent participi de manera voluntària i militant està molt bé, perquè es crea una ona expansiva positiva, però, a banda, també han d’haver-hi diners. No és el cas de la Capsa, que és un dels projectes retribuïts, però hi ha altres projectes vinculats al Teler que no els reben. I també hi ha gent que m’ha comentat que falta comunicació entre part del sector i l’ens públic.

Esther Canals web Cultura

Dius que t’agrada molt el lema d’El Teler de Llum. L’art contemporani continua sent elitista?

La creativitat és universal i comuna a tothom. Malgrat tot, la manera de portar-la a terme sempre ha estat elitista. Si no tenies diners, no podies tenir estudis ni, per tant, formació o possibilitat de viatjar. I això encara queda. Fa uns anys vaig anar a una de les edicions de les jornades pedagògiques del Museu d’Art Modern i la gent es preguntava per què no anava a veure exposicions. Potser el sector s’ha de plantejar què pot fer per revertir aquesta situació: canviar el discurs, abaixar el nivell, portar les exposicions al carrer… La Capsa, en certa manera, va en aquesta direcció. No volem crear grans discursos filosòfics, sinó històries amb les quals la gent es pugui sentir identificada a diferents nivells. Ja està bé que passin coses als museus, però potser s’han de buscar altres espais. Queda molta feina per fer perquè hi ha molts prejudicis.

Col·labores amb el suplment d’art contemporani Encuentros, que periòdicament podem llegir amb el Diari de Tarragona. La comunicació de l’art contemporani també peca d’adreçar-se només a uns sectors molt concrets?

Quan llegeixo un text en un diari o en una cartela d’un Museu, hi ha moltes vegades que no entenc el que m’estan dient. I no em refereixo a cap publicació especialitzada! Potser no es té en compte a qui volen comunicar. Jo mateixa he tingut aquests dilemes i en alguns textos m’he imaginat que estic escrivint per a un nen, perquè ho entengui. Suposo que l’exercici de simplificar ens costa en tots els àmbits. Trobar l’essència requereix un esforç. No entenc per què hi ha tantes paraules buides en textos sobre les arts, no sé si és qüestió d’elitisme, de cercles viciosos i massa tancats… Tot plegat fa que la gent ens vegi com uns moderns i ens engegui a pastar fang.

Ets guia professional i sovint et podem veure ensenyant la ciutat a diferents grups de turistes. Quina impressió s’enduen de la ciutat?

A la gent l’encanta Tarragona. I, fins a cert punt, és normal. La ciutat ja és bonica, però a més els ensenyes la millor part, evites passar per certs carrers, veuen una ciutat tranquil·la, autèntica i amb un clima excepcional… Per als guies la ruta que fem és agradable, un passeig generalment curt des del Portal del Roser fins a l’Amfiteatre. Això sí, ens hem d’esforçar per fer-ho el millor possible, perquè no és el mateix adreçar-te a un grup de nens que a un de jubilats o, per exemple, el típic grup d’adolescents que està més pendent de qualsevol altra cosa. En certa manera, tornant al que dèiem abans, hem de tenir en compte a qui estem comunicant i adaptar-nos-hi.

I perquè no tot siguin flors i violes, què és el que cal millorar a la ciutat a l’hora d’atendre els turistes?

Un dels principals defectes des del punt de vista dels grups és que no hi ha un lloc habilitat per a autobusos, amb lavabos públics a prop. Tarragona s’ha de posar les piles en aquests petits detalls. També s’ha de millorar la informació en els recintes històrics perquè el turista pugui gaudir de la visita de manera autònoma. És cert que en alguns espais, com el Circ, s’ha avançat en aquest sentit, però cal estendre-ho, perquè així el visitant se sentiria més a gust, estaria més temps a la ciutat, potser hi menjaria o hi pernoctaria… Ah! I no sé com s’ho han de fer, però també ens hem de fer mirar el tema dels coloms. Em fa vergonya ensenyar la façana de la catedral plena de cagades d’ocell!

Jordi Suriñach
Foto de la capçalera: Olga Dalmau

Etiquetes: , ,