“Mai ens deixa de sorprendre la creativitat de les persones”

Carl Coronado, nascut a Mèxic, i Kiko Prado, de Tarragona, es van trobar laboralment parlant el 2009. Aquell any és quan es va gestar Polarizador, un projecte fruit de la inquietud d’unir forces entre un dissenyador gràfic i un fotògraf de l’escola analògica. Carl i Kiko treballaven conjuntament en encàrrecs freelance, però, amb el temps, el que feien de manera esporàdica va anar creixent i és quan van prendre una decisió important: “Crèiem en el que estàvem fent i vam decidir llançar-nos i obrir Polarizador Estudio a finals del 2013, i dedicar-nos a temps complet a allò que més ens apassiona.”

Els encàrrecs que actualment realitzen són molt diversos: reportatges en exteriors de fotografia social, vídeo, famílies, photocalls, fotos per a professionals com arquitectes, interioristes, xefs…, i també, a l’estudi, fan sessions amb models, actors, fashion films, vídeos corporatius de presentació, disseny gràfic i webs, entre altres projectes. Com ells diuen, “sempre estem embolicats amb històries” i això és, de fet, el que els ha fet entrar amb força a Tarragona i que ja siguin una peça imprescindible del nostre entorn artístic.

Tal com us hem anunciat, Polarizador és El Fotògraf Convidat del mes de novembre a les xarxes de Tarragona Cultura i avui els hem fet una entrevista per conèixe’ls millor…

Per què el nom de Polarizador? 

Si sabeu de fotografia, sabreu que és un filtre per als objectius, però més enllà d’aixo ens agraden els noms forts i amb personalitat; el nom de Polarizador ens va semblar que té ambdues coses.

Suposo que entre vosaltres teniu estils diferents que us ajuden a complementar-vos… Com definiríeu l’estil que té cadascú?

Clar, som molt diferents, cadascun té una memòria visual fotogràfica i cultural que s’ha desenvolupat amb el temps; el teu entorn et va definint en els teus gustos i d’una manera o una altra es veu reflectit en el nostre estil. A un li agrada molt els contrastos barrocs, com si es tractés d’un quadre, i l’altre tira més per una il·luminació molt cuidada i un color cinematogràfic i/o publicitari; aquests són els ingredients que, barrejats en una coctelera, farien l’estil Polarizador.

Quins temes us agrada tractar en les vostres fotos? Diríeu que hi ha temes que tracteu per professió i d’altres que tracteu per gaudi personal? 

En els nostres projectes personals ens agrada tractar molt el retrat, els rostres distorsionats amb toc conceptual. Ens agrada crear una atmosfera i misteri, alguna cosa que, en veure-la, et transmeti sensacions. A la fotografia com a professió, en ser feines per encàrrec, tens poc marge per experimentar. Tractem de fer coses més suaus i que sigui boniques de veure; en aquest aspecte fem un tractament de la imatge amb colors vius, reals i atemporals, fugim de les modes i els filtres vintage.

Per què us heu instal·lat a Tarragona? Us hi heu sentit acollits?

Sempre ho vam tenir clar, Tarragona és una ciutat que desborda en història i art i el nostre estudi havia d’estar immers en aquesta atmosfera per poder retroalimentar-nos del nostre entorn. Quant a l’acolliment, ha estat molt bo; en menys de 6 mesos d’haver-nos instal·lat a Portella 9, ja estàvem dins del mundillo artístic, vam entrar a Tallers03, vam crear un col·lectiu de fotògrafs, DeTemporada, i vam començar a fer activitats, exposicions i col·laboracions. La gent ens reconeix i creuen que tenim alguna cosa especial en el nostre treball que és diferent i això és un compliment d’allò més gratificant d’escoltar.

Què és que el us agrada més de la ciutat? 

Definitivament l’activitat cultural de la ciutat; podríem dir que és de primer nivell i sobretot molt diversa.

Quin diríeu que és l’estat de salut de la fotografia i de l’art a Tarragona? 

La salut de la fotografia i l’art en l’àmbit de Tarragona, considerem que és bona. Pertanyem a l’associació DeTemporada, que som un grup de fotògrafs, i cadascun de nosaltres té un estil diferent i fem activitats per apropar la fotografia al carrer. A més, hi ha iniciatives col·lectives com Instagramers Tarragona que fan interactuar d’una manera divertida i cultural a les persones amb la fotografia. Entre altres.

Quin projecte teniu entre mans en aquest moment?

Després de dos anys hem acabat Beard & Tattoo project. És un treball a què hem dedicat molt temps. Hi volem exposar, amb fotos a gran format a més a més de l’edició d’un llibre, 10 models de diferents nacionalitats amb una estètica molt marcada, els quals componen el projecte Beard & Tatto. Ja tenim algunes galeries de Barcelona interessades en el projecte i té molt bona pinta.

Un altre projecte que està en fase de desenvolupament és un petit film, una història explicada a través d’una càmera; el projecte ja s’ha realitzat en ciutats com Paris, Londres i Madrid i volem introduir-ho a l’entorn de Tarragona.

Quan i com va començar la relació de Polarizador amb Instagram?

Al principi no veiem Instagram com una eina on poder mostrar el nostre treball, ja que teníem Flickr, però, segons va anar creixent la comunitat d’Instagram, ens ha enganxat; hi vèiem treballs d’altres fotògrafs, ens agrada la manera d’interactuar amb els seguidors.

Creieu que és important ser-hi per a un estudi com el vostre?

I tant que sí, ja que és una xarxa social de fotografia. No importa si ets professional o afeccionat, trobes contingut de tot.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

El bo és la proximitat que tens en mostrar les teves fotos; treus el mòbil de la teva butxaca i al moment veus les fotos de les persones que més t’interessen, és instantani. El dolent són els seguidors que et segueixen i que, quan no els segueixes, et deixen de seguir.????

És útil des del punt de vista empresarial? Us ha servit amb vista al vostre negoci?

Sí, molt. Com deia abans, el teu treball està exposat a tothom i no saps qui està darrere del mòbil veient el teu treball. En el nostre cas hem venut fotos, hem rebut peticions per exposar, col·laborar o, per exemple, si tenim alguna sessió i volem buscar algun model, busquem gent interessant a Instagram i, al moment, tens resposta.

Recomaneu-nos cinc perfils de la xarxa que creieu que no ens hem de perdre i expliqueu-nos per què.

@therealpeterlindbergh: Peter Lindberg, les seves fotos amb models en blanc i negre són obres d’art.
@stevenkleinstudio: Steven Klein, fotografia de moda en el seu estat més cru.
@chivexp: Emmanuele Lubezqui, ens va captivar la seva fotografia en l’oscaritzada Birdman.
@theogosselin: Theo Gosselin, les seves fotos en analògic et transporten a una vida.
@eugeniorecuenco_oficial: Eugenio Recuenco, amb un domini de la llum sublim.

A què dedicareu la vostra sèrie com a Fotògraf Convidat durant el mes de novembre?

Al patrimoni. Tarragona ha estat retratada i mostrada de mil maneres i nosaltres, com a fotògrafs, tenim infinitat de racons, colors i textures a la nostra disposició. La Part Alta és un plató en si mateixa; si a això li afegeixes la història que hi ha darrere d’aquests murs, façanes, els arcs del barri jueu, la Catedral, etc, tot això suma i fa que el nostre treball sigui especial. Per això, volem compartir una sèrie que vam realitzar fa un temps i que és el nostre petit homenatge a la cultura de Tarragona, dins del qual aquests racons es van mostrar mitjançant un retrat on el retratat no és el subjecte, sinó l’entorn, que se’ns mostra a través d’un mirall, com si es tractés d’un quadre.

Voleu afegir alguna cosa que cregueu oportuna de comentar?

La fotografia ara mateix està més viva que mai, ha canviat la manera en què les persones consumeixen fotografia. Amb la tecnologia actual tots tenim una càmera en els nostres mòbils, la gent s’interessa més sobre com treure bones fotos, bons enquadraments. En l’àmbit professional s’estan fent coses molt interessants, mai ens deixa de sorprendre la creativitat de les persones. Just quan creus haver-ho vist tot, surt algun nou fotògraf amb coses molt fresques i això sempre és una font d’inspiració.

Durant tot el mes de novembre, us convidem a acompanyar el Carl i el Kiko amb les vostres imatges de reflexos (reflexos en miralls, en tolls, en vidres…); poden ser noves o antigues i només cal que les etiqueteu a Instagram amb #ElFotògrafielsReflexos. Cada setmana en destacarem una al nostre compte, que formarà part de l’exposició que farem al desembre sobre “El Fotògraf Convidat 2015″.

Moltes gràcies, Carl i Kiko, per les vostres paraules i les vostres imatges!

Imatges: Polarizador (@polarizador a IG)
Entrevista: Rosa Comes