Raquel Sans en el rodatge del vídeo per al butlletí #FandeTGN

“Per parlar de castells s’ha de ser tan rigorós com en qualsevol altre tipus d’informació”

La periodista Raquel Sans serà la propera protagonista del butlletí 'Fan de TGN'

La periodista Raquel Sans (Valls, 1980) és, des de fa anys, una de les veus més autoritzades del periodisme casteller. Tarragonina d’adopció des de fa molts anys, des de fa unes temporades ha penjat la faixa de la Colla Joves Xiquets de Valls per centrar-se exclusivament en la seva activitat professional al programa Quarts de Nou de Televisió de Catalunya. Testimoni privilegiat de l’excepcional moment casteller que es viu a la ciutat, parlem amb ella de castells, periodisme casteller i de les imminents festes de Santa Tecla. Raquel Sans serà, a més, la protagonista del proper número del butlletí Fan de TGN.

Vallenca de naixement i tarragonina d’adopció, coneixes perfectament el fet casteller de les dues localitats. Quines diferències hi ha?

Diferències cada cop n’hi ha menys. Segurament la principal respon a una qüestió quantitativa, ja que a Valls el perfil del casteller continua molt vinculat a determinades nissagues. Si tens un cognom acostumes a pertànyer a una colla o una altra, mentre que a Tarragona això passa en una proporció més petita. D’altra banda, a Tarragona és segurament on s’ha notat més l’actual posada en valor del món casteller, fet que fa que s’hagi sumat un important gruix de gent jove amb un pes important a les agrupacions. Pel que fa a similituds, la recent aposta de Tarragona pel fet casteller la situa més a prop de l’aposta tradicional que Valls ha fet per als seus castellers.

Vas codirigir el documental El somni de Pau Casals, que explica la història del Concurs de Castells. Repassant la història del certamen, què és el que més t’ha cridat l’atenció?

Diferents coses! T’adones de la improvisació que havia caracteritzat la regulació del Concurs de Castells durant molts anys, fins al punt que en alguna edició s’havien canviat les bases sobre la marxa! La visió de conjunt et permet prendre consciència de la dificultat que ha tingut el Concurs en intentar regular una activitat amateur i molt reticent a les normes. I, finalment, la figura de Pau Casals. Sabia que havia estat president del jurat en les primeres edicions, però el fet que una figura de relleu internacional tingués aquesta visió de futur em sorprèn i crec que és una cosa que s’ha d’explotar.

Actualment estàs centrada en la teva faceta professional, però durant molts anys també has estat castellera. Què és més difícil, fer castells o explicar-los?

Explicar-los. Claríssimament! Si t’agraden els castells com en el meu cas, gaudeixes fent-los i et sents còmoda sent una peça més de l’engranatge. En canvi, quan els has d’explicar, et quedes una mica “sola davant del perill” i tota la responsabilitat recau en tu. A més, si els has fet, ets conscient de totes les sensibilitats existents i tens una responsabilitat afegida a l’hora d’expressar-te en un mitjà.

Els castellers són sempre molt exigents amb el periodisme casteller. Els mitjans estan a l’alçada?

Entre els castellers i els mitjans no hi ha hagut mai la millor de les sintonies. I segurament és responsabilitat de les dues parts. El món casteller és superexigent amb els mitjans i, de vegades, bel·ligerant. I això incomoda els periodistes. Però, d’altra banda, durant força temps molts mitjans han vist la informació castellera com una cosa aliena i no han tingut el grau d’implicació necessari per tractar-la com crec que s’hauria de tractar. Per parlar de castells s’ha de ser tan rigorós com en qualsevol altre tipus d’informació.

Raquel Sans, en una imatge promocional del programa 'Quarts de Nou' de TV3

Deixem de banda els castells. Ara que ets mare i suposo que t’hi fixes més, creus que a Tarragona hi ha bona oferta cultural per a famílies i infants?

És una ciutat amb molta activitat familiar i, de fet, és una de les seves virtuts. Hi ha moltes possibilitats de participar en família de la vida a la ciutat. El Minipop en seria l’activitat estrella o, altres ocasions, el concert familiar de Santa Tecla.

Si vingués algun amic teu de fora a Tarragona, on el portaries i per què?

Doncs, ara que s’acosta Santa Tecla, a qualsevol dels actes de la seqüencia ritual de la festa: des de l’Arrencada dels Gegants, amb un ambient molt xulo, fins a, si no et fan por les multituds, la Baixada de l’Àliga. Per descomptat, les diades castelleres o qualsevol de les sortides del Seguici.

En el butlletí Fan de TGN les descobrirem més àmpliament, però pots avançar-nos quines són les teves recomanacions de Santa Tecla?

Les activitats que tenen a veure amb la Santa Tecla Petita. La meva nova condició de mare fa que m’encanti una festa pensada per als més menuts. És una gran manera d’inculcar aquest sentiment de pertinença i arrelament a la ciutat amb la Baixadeta Petita, la sortida del Seguici Petit i el Correfoc Petit.

Jordi Suriñach

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>