Arts visuals

“Per aconseguir una bona foto has de ser partícip de la festa, no només espectador”

Gabriella Nonino és 'La fotògraf convidada' de Tarragona Cultura durant aquest mes de setembre
02/09/2013
Vista general de la plaça de la Font en la diada del primer diumenge de Festes de Santa Tecla 2012. Foto: Gabriella Nonino

Nascuda a Alemanya, amb nom italià i passat britànic, la Gabriella Nonino fa poc més d’un any que viu a Tarragona, on treballa com a dissenyadora de pàgines web. Durant aquest temps ha fer una immersió profunda a la realitat festiva i cultural de la ciutat que ha plasmat amb fantàstiques fotografies i textos explicatius en anglès a l’indispensable Tarragona Blog. Descodificant la seva peculiar barreja d’idiomes es descobreix una dona vitalista, alegre i encantada amb la ciutat que l’acull des de fa pocs mesos. Per tots aquests motius serà la fotògrafa convidada de Tarragona Cultura aquest mes de setembre, amb la missió d’oferir la seva mirada gairebé verge de les festes de Santa Tecla.

Penges bona part de les teves fotografies en un blog en anglès per explicar els cicles festius i la cultura de Tarragona. Una imatge val més que mil paraules?

Sí, clarament. Amb una imatge pots arribar a captar l’essència de les coses. I més ara que la gent llegeix menys. També vaig començar a fer vídeos, però no m’acabaven de funcionar. Una foto et permet explicar al món una observació personal.

Com se’t va acudir la idea del Tarragona Blog?

El blog va néixer perquè quan vaig venir a Tarragona vaig deixar a Anglaterra molts amics que volien saber què feia i com era la ciutat. Ha acabat resultant una immersió completa a moltes de les facetes de la ciutat i una feinada. Poc m’ho pensava que a Tarragona hi passen tres o quatre activitats interessants cada mes! He intentat anar més enllà de les festes, retratar l’ambient, el comerç, la implicació de la gent… I ara el blog ja el visita més gent d’aquí que no pas de fora.

En les teves fotografies la gent sempre és, d’una manera o d’una altra, protagonista. Les emocions són indispensables per a una bona fotografia?

Absolutament. Et proposo fotografiar la plaça de la Font un dia d’hivern a les 2 h de la matinada, completament buida, i repetir la mateixa foto amb la plaça plena de gent. La segona imatge té una narrativa totalment diferent. I si fas fotos de festes has d’apropar-t’hi tant com puguis, perquè les reaccions de la gent expliquen, en bona part, la festa. I fotografiar-la és difícil, perquè no m’agrada fer fotos en secret, però també vull que la gent hi apareguii natural i no faci postures com si fossin models. Salvant totes les distàncies, fer fotografia festiva em recorda a un reportatge de guerra i la proximitat és clau. Per aconseguir una bona foto has de ser partícip de la festa, no només espectador. No pots, per exemple, fer fotos d’un correfoc i sortir-ne sense cap cremada.

El Ball de Diables de Tarragona en el Correfoc de Sant Joan

Aquí molta gent diu que la llum de Tarragona és especial. Hi estàs d’acord?

Completament. Jo vinc de Cornualles, al nord d’Anglaterra, que té una llum similar, marina, amb una pigmentació més blava. Potser aquí és una mica més daurada perquè no té la malenconia del nord. És una llum molt singular, amb un predomini molt important del blau, i he de reconèixer que, de vegades, l’he hagut de tocar una mica.

Molta gent se sorprèn que no et dediquis professionalment a la fotografia. Les imatges són de gran qualitat i estàs gairebé a tot arreu. No t’ho has plantejat mai?

La veritat és que he rebut algunes peticions en aquest sentit. Fa poc em van trucar des de la Universitat d’Oxford, que m’han demanat una fotografia de castells per a un llibre que estan editant sobre la col·laboracions humanes. Viure de la fotografia seria ideal, però avui en dia és molt complicat. D’altra banda, si m’hi dediqués professionalment, tinc por que perdi certa llibertat i il·lusió.

L’any passat vas viure amb intensitat les teves primeres festes de Santa Tecla. Què és el que et va interessar més des del punt de vista fotogràfic?

Per a mi Santa Tecla va ser un gran crescendo. Recordo la primera tracta, la Santa Tecla Petita, els castells i arribar a l’explosió de l’Entrada del Braç, quan he de reconèixer que vaig plorar d’emoció en veure-la. Per a algú que ve del nord d’Europa, on tot és molt controlat, gris, és una expressió humana sensacional. També recordo molt especialment la traca final, quan gairebé vaig ser atropellada pels diables que pujaven pels costats. Va ser espectacular!

Què és per a tu la cultura?

La cultura és la història amb una mica d’imaginació. I hem de tenir clar que la fem tots, no només les elits. I això crec que en aquesta ciutat, amb el Carnaval, Tarraco Viva, les festes i altres activitats populars, queda molt clar.

Text: Jordi Suriñach
Fotos: Gabriella Nonino

La visió de Gabriella Nonino de la revetlla remullada de Sant Magí



2 Comentaris

  1. Sortits de l'institut nosaltres érem incapaços d'escriure textos com aquest... http://www.tarragonablog.com/2013/06/30/the-furies-rock-tarragona/

    We'll enjoy this relaxing cup of café con leche! XD
    Gràcies per llegir-nos!

  2. An englishman in Tarragona
    11/09/2013 Respon

    Amb el meu anglès de Batxillerat, flipo amb el nivell que té aquest bloc. Això és Anglès???? Enjoy a cup of café con leche, babe!!!!!

Deixa un comentari