“No m’imagino viatjar sense la càmera de fotos”

Amb només 26 anys, Laia Diaz és una de les periodistes més populars de la ciutat per la seva capacitat d’estar gairebé a tot arreu. De mica en mica també hem anat descobrint que no és només capaç de descriure en paraules el que veu, sinó que també ho plasma amb encert en imatges. Aficionada autodidacta a la fotografia, la càmera l’acompanya sempre en dues de les seves altres passions: viatjar i veure castells. Per tot plegat, Diaz serà la Fotògrafa Convidada de Tarragona Cultura aquest desembre.

Disculpa el tòpic, però com a periodista aficionada a la fotografia, una imatge val més que mil paraules?

Depèn de la imatge, però en molts casos sí. M’agrada escriure, però reconec que la força d’una notícia no està tant en el que pots dir sinó en el que pots veure. Si una fotografia és bona i és capaç de transmetre’t alguna cosa, pot arribar a valer molt més que mil paraules.

I què és més complicat, escriure un bon article o fer una bona foto?

Les dues coses són complicades. Fer una bona fotografia costa molt, com a mínim a mi, que tot just sóc una aficionada. Vas passejant pel carrer, visualitzes una potencial bona foto i després veus que no et queda com havies previst. Quan escric moltes vegades també tinc la mateixa sensació, i lamentes que sobre el paper el text no té la força necessària.

Com és habitualment la relació professional entre redactors i fotògrafs en un diari?

En el meu cas, molt bona. Amb la fotògrafa amb qui he treballat fins ara, la Cristina Aguilar, la relació ha estat fantàstica. Moltes vegades ella em cridava l’atenció sobre alguna cosa que havia vist perquè n’escrivís, o a l’inrevés, quan em permetia indicar-li quina foto fer. Moltes vegades em mirava la notícia no només amb els ulls de periodista, sinó com un tot, concebent text i foto. I la meva manera de fer una foto quan no portava la càmera era dir-li a la fotògrafa que la realitzés.

Diuen els que et coneixen que quan te’n vas de vacances ets capaç de fer milers de fotografies. Les fotos són una part indispensable del viatge?

Més que indispensable! No he preparat la maleta que la càmera de foto ja està preparada amb les targetes a punt. Si em diuen que he de fer un viatge, encara que sigui una escapada de cap de setmana, sense càmera, per a mi aquell viatge no és el mateix. He de viatjar fent fotografies. Sobretot la meva mare em diu “no feu tantes fotografies, mireu-vos-ho!”, però jo necessito mirar-m’ho a través del visor. No vull ni imaginar-me què passaria si se m’espatllés la càmera enmig d’un viatge.

Les festes de Santa Tecla ocupen un percentatge molt important de la teva galeria a Instagram. Encara hi ha espai per fer fotos originals del Seguici Popular?

Crec que sí. Una de les coses que mou Santa Tecla és la gent, i la gent canvia. Un nen que vas fotografiar fa tres anys en un ball petit ara el pots veure amb els grans. Sí que el Seguici és més o menys el mateix, però la gent que el fa canvia i la festa evoluciona amb ells. Les cares de la canalla, la sorpresa del públic que no ho ha vist mai… Sempre aconsegueixo fotografies diferents.

També ets molt aficionada als castells i és habitual veure’t per les places amb càmera. Què hi busques en un castell?

Expressions. Intentar plasmar els sentiments de la gent que fa castells. Quan vaig començar a veure castells veia el castell com una estructura, com un tot. A mesura que em vaig endinsar en el periodisme casteller vaig anar coneixent la gent i a viure amb ells les sensacions que tenen. Van ser ells els qui em van descobrir que, a banda del castell sencer, una diada ofereix moltes més fotos. I amb el temps he perdut la por d’acostar-m’hi tant com puc per no perdre’m una bona imatge. Em feien respecte per por de no molestar-los, però ara més o menys ja sé com moure’m.

Ets molt activa a les xarxes socials. Què t’atrau (o no t’atrau) d’Instagram?

Fa molts anys que m’agrada fer fotos però mai havia estat a Flickr ni cap altra xarxa fotogràfica perquè, fonamentalment, veia que era molt fàcil “robar” les fotos. Vaig provar Instagram perquè em semblava curiós penjar les fotos des del mòbil i de mica en mica m’hi vaig enganxar. A més, com que es pengen fotos a baixa resolució el tema dels drets d’imatge està més protegit. Veig Instagram com una manera de fer conèixer al món que m’agrada fer fotos. L’única pega que hi trobo és el format quadrat. Jo concebo les fotografies en horitzontal o en vertical! Posar-hi marcs ha estat la meva salvació, però no és ben bé el mateix.

Enquadrament, llum, captar un instant únic… quin element ha de tenir per a tu una bona fotografia?

Els instants són bàsics. En els castells m’ha passat moltes vegades. Tot passa molt ràpid i tens temps de captar aquell gest significatiu, però potser no ha quedat polit tècnicament. Òbviament, si està ben enquadrat, il·luminat, etc. molt millor, però és més important el que aconsegueixes captar.

Aquest desembre tindràs l’oportunitat d’explicar-ho àmpliament a través de les teves fotografies, però pots avançar-nos què és per a tu la cultura?

Durant l’entrevista ja he donat una pista (riu). Més enllà de la música, el teatre o els tòpics, la cultura la fa la gent. I és el que m’agrada captar. Tot és resultat del que fem nosaltres.

Text de Jordi Suriñach
Fotos de Laia Diaz