El Cercle d’Estudis Guillem Oliver edita semestralment la revista Kesse, una publicació que, mitjançant dossiers monogràfics, tracta de temes històrics, culturals o socials del Camp de Tarragona. En el seu darrer número podem trobar un interessant dossier sobre els usos del 2.0 per part del sector cultural de la demarcació.

La revista s’ha presentat aquest dijous en el marc dels actes del Recercat, la jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, que aquest 2012 té lloc a Tarragona amb motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana. De fet, el Cercle d’Estudis Guillem Oliver, conjuntament amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, són els dos centres d’estudis de la ciutat i estan molt implicats amb la celebració d’aquesta jornada.

Jaume Llambrich és membre del consell editorial de la revista, ha estat l’encarregat de coordinar aquest dossier i aposta clarament per l’ús de les noves tecnologies: “quan Guttenberg va inventar la impremta segurament molta gent es va pensar que estava boig i que els còdex continuarien existint. I, efectivament, els còdex han continuat exisitint. Però els llibres han permès moltíssimes coses, com socialitzar la lectura. Ara Internet és una altra revolució”, explica.

Llambrich creu que amb aquest número s’ha posat de manifest que la revista Kesse “intenta anar més enllà del recull dels articles fets per la gent de la teva localitat, ja que es busquen temes que puguin interessar a tot el món”. Li hem demanat que ens doni la seva opinió sobre els articles que conformen el dossier.

“Tinet, una gran revolució ciutadana pionera a Europa”, de Cinta S. Bellmunt

“Tinet vol dir molt per a Tarragona, encara que ningú en sigui conscient, ja que va ser una iniciativa mundialment pionera. A més, avui en dia encara funciona i això a Internet, en què tot va molt ràpid, és molt difícil! Cal parlar de Tinet, recordar-lo i posar-lo en valor”.

“El projecte ‘Capsa de Sabates 2.0’ de prop”, de Francesc Perramon

“La Capsa de Sabates és una pàgina web en què la gent pot pujar les seves fotografies personals amb l’objectiu de fer una tasca de recuperació de la memòria històrica dels tarragonins. Però d’aquella història que no surt als manuals, la de la gent normal, i que és tan important o més que la història oficial. El més bonic del projecte és que tothom hi pot col·laborar”.

Del web al web 2.0. La Biblioteca Pública de Tarragona, de Dolors Saumell Calaf i Núria Gondolbeu Solé

“És un article molt interessant perquè explica com reacciona un centre cultural com una biblioteca amb l’aparició d’Internet i el món 2.0: quins blocs posa en marxa, com actua a Facebook i Twitter, quins usos pot tenir un catàleg interactiu…”.

“La difusió dels autors literaris de les comarques de Tarragona a l’entorn 2.0”, de Pineda Vaquer

“És una enquesta a 50 autors vinculats al Camp de Tarragona i en surten algunes conclusions interessants. Molts d’ells no són nadius digitals, i de les dades es pot interpretar que fan poques coses a les xarxes, però si ho compares amb la resta del món t’adones que l’activitat és més alta que en d’altres llocs”.

Jaume Llambrich

“L’IPHES, un referent en comunicació científica des de la xarxa”, de Cinta S. Bellmunt

“Moltes institucions, administracions o universitats tenen un problema de difusió, i les eines 2.0 t’ajuden a millorar aquesta difusió. No aprofitar-les és gairebé un pecat. L’IPHES fa una aposta per acostar la producció de la universitat a tothom, i tenint en compte els recursos econòmics i personals de què disposen, els resultats són modèlics. I més si tenim en compte que hi ha molts altres grups de recerca, de Tarragona o de la resta de l’Estat espanyol, que encara no fan res en aquest àmbit”.