IMG_0278

Mar López: “El factor humà, l’espontaneïtat i la quotidianitat és el que busco”

La dansa serà la protagonista de la sèrie de La Fotògrafa Convidada de l'agost

La Mar López va néixer a Reus fa gairebé quaranta-cinc anys, però sempre ha viscut a Vila-seca, on a més treballa, i on creu que continuarà tota la vida: “M’agrada dir que sóc de poble!” És mestra en una de les escoles públiques, una feina que l’apassiona, i actualment dedica molta part del seu temps lliure a la fotografia: “Intento que la meva família m’acompanyi per compartir amb ells aquesta afició, però, de vegades, no és fàcil…” És, a més, una gran aficionada a la lectura i a la pintura.

Les fotografies de la Mar transmeten tota la passió que hi ha dins d’ella. Tota la intensitat positiva, inquieta, explosiva…, que descobrireu darrere les paraules d’aquesta entrevista es plasma en els colors i els contrastos de les seves imatges, en la seva cerca de la llum ideal, onírica, que hi aconsegueix. Es nota que pinta: en la galeria de la Mar sorprèn com la subtilitat de les situacions quotidianes, que molts cops passa desapercebuda, s’atura i esdevé atemporal. Com passa en alguns quadres.

Us convidem a conèixer la @marlribera, la Fotògrafa Convidada del mes d’agost a les xarxes de Tarragona Cultura…

Quins llocs de Tarragona recomanaries per anar-hi a fer fotos? Hi ha algun racó que sigui el teu preferit?

El casc antic de Tarragona! Portalades, finestres, balcons, fils de la llum… M’encanta aquest “desordre de vida” i tot el que transmeten aquests elements en les imatges.  Sense dubte, és la “bellesa del caos”. Un dels millors moments per anar-hi a fotografiar és, per la seva llum, a mitja tarda… Totes les ciutats tenen la seva llum, però la de Tarragona és molt especial. Seure a les escales del Pla de la Seu i capturar tot el que veig des d’allà. El carrer Major, amb la seva profunditat i els seus fanals m’agraden moltíssim. Ara a l’estiu, seure a les escales és tot un espectacle visual!

Com i quan va néixer la teva afició per la fotografia?

Fa molts anys em van regalar una càmera rèflex, una Nikon D5000, que encara avui faig servir. Al començament feia fotos de  viatges, d’esdeveniments, de la família… Però ha estat amb Instagram i les xarxes socials que aquesta afició ha agafat un altre sentit.

Quina és la teva formació en aquest camp? Ets autodidacta?

Vaig començar amb el mòbil. Quan em vaig decidir a fer servir la càmera feia les fotos amb el mode automàtic. No en tenia ni idea! Començar a sortir al carrer em va fer adonar que havia d’aprendre’n! En un primer moment seguia la guia de la pròpia càmera, tutorials, feia proves a casa. Vaig començar a seguir altres fotògrafs, em vaig comprar un parell de llibres i finalment vaig tenir la sort de fer un curs amb el Jordi Brú, en un dels centres cívics de Tarragona. Vaig entendre i aprendre moltes coses; no tot el que cal però si prou com per anar pel món amb el mode manual! Continuo aprenent amb cada foto que faig, m’animo quan les coses surten bé i em desanimo quan no. És un continu procés d’assaig-error i aprenentatge. Em tinc totalment prohibit el mode automàtic.

Com definiries el teu estil fotogràfic?

En això estic! Però, si fas un cop d’ull a la meva galeria, trobes imatges variades que en realitat no són més que emocions i sensacions diferents. El factor humà sempre hi està molt present i m’agrada sobretot la subtilesa del moment. És igual si aquest el trobo en un carrer, en un platja, en un concert o en una festa major o si els protagonistes són els meus fills, amics o qualsevol desconegut.

M’encanten les galeries que segueixen una coherència, un fil, una edició determinada. La meva és un caos de llocs, de temes, de situacions i de moments, sobretot de moments… Creieu-me si us dic que m’agradaria tenir un estil més definit, però de moment… Qui sap en un futur!

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges? Què hi busques transmetre?

Surto al carrer sense una idea prèvia. Fotografio tot allò que per mi significa alguna cosa: una finestra, un carrer, una flor, una posta de sol, una persona… De vegades no és tant el que es veu en la foto com el que jo he sentit quan la feia i vivia el moment. Diguem que la meva fotografia és emocional.

Des de fa un temps la fotografia de carrer em té ben fascinada. Suposo que el factor humà, l’espontaneïtat i la quotidianitat és quelcom que busco i intento transmetre.

IMG_0277Dius al teu perfil que ets “de moments”. I això suposo que implica estar atenta al teu voltant per captar “l’instant decisiu”. Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat en les teves imatges?

Algú em va explicar una vegada que hi ha dos tipus de fotògrafs, el pescador i el caçador. El pescador espera pacient, plantat;  el caçador surt a buscar. Crec que estaria en aquest últim grup. Em moc, passejo, observo i quan veig una imatge que alhora és una historia… disparo. Crec que a la capacitat d’observar s’uneix la casualitat en moltes ocasions, però també t’haig de dir que les casualitats es veuen venir… De cada moment acostumo a fer diversos clics. Així, d’aquesta manera, m’asseguro tenir un ampli ventall per triar el millor instant.

Fa poc vaig llegir que una “bona fotografia” mai és fruit de l’atzar. Per què no?

Què té la fotografia de carrer que ens agrada tant de fer i de mirar?

Crec que són petits bocins de vida immortalitzats amb què sovint ens podem i ens agrada sentir-nos identificats. Sempre intento ser part observadora, fer les fotos des de la barrera, des d’on crec que es capturen les situacions més espontànies.

Personalment intento fugir de la fotografia de carrer “agressiva”. Suposo que en el fons em regeixo per un debat entre el “tot” per la foto o el “tot” pel respecte a la intimitat dels altres. Crec que també influeix la meva timidesa i la por de ser descoberta.

Crec que al gent li agrada la fotografia de carrer perquè té un punt de tafaneria. Vull dir que ens agrada identificar-nos amb determinats moments que ens fan imaginar o viure coses… i que ens despertin emocions. I crec que l’espontaneïtat en les imatges és fonamental tot i que en aquesta sèrie que he preparat  trenco en part les meves pròpies normes!

Què cal que tingui, per a tu, una foto de carrer perquè et convenci i la comparteixis?

Hi busco una història. Si, a més, tinc la sort que l’escena es produeix en un entorn fàcil d’identificar i és visualment atractiu…, perfecte! Tinc una llista de llocs fotogràfics on m’agradaria que passés alguna cosa, és a dir, on poder emmarcar i contextualitzar un moment.

Per compartir-la s’hi han donar diversos elements. La llum, la profunditat de les imatges; l’acció i, sobretot, l’enquadrament. Al final és una qüestió d’estètica o de bellesa en un instant que transmet quelcom.

Ets de les que sempre té a punt la càmera o el mòbil per treure’l en qualsevol moment? Diries que mires la realitat que t’envolta ja amb predisposició o actitud fotogràfica?

Per descomptat! Ara tinc “mirada fotogràfica” o “visió d’iger”. Veig coses que abans no veia i percebo el meu entorn d’una altra manera. Tot és susceptible de ser fotografiat. Una altra cosa és ser capaç de captar-ho. Tot passa massa ràpid! Reconec que cada vegada estic sortint més amb la càmera i deixant de banda el mòbil, tot i la seva comoditat i immediatesa a l’hora de compartir; això vol dir que ja no només et trobes amb una fotografia per casualitat, surto predisposada a trobar-me-la!

La dansa és un tema que recorre la teva galeria, que hi va apareixent. Quina relació tens amb aquesta disciplina artística? I visualment què t’aporta i per què és interessant de captar?

M’encanta que em facis aquesta pregunta! Primer, per qüestió purament afectiva…: la meva filla fa dansa. Evidentment l’acompanyo i la segueixo i això m’ha permès  descobrir la bellesa d’aquesta disciplina. És l’expressió del cos en estat pur, una ballarina transmet un cúmul de sensacions i emocions úniques que aporten una estètica extraordinària a la fotografia.

Des del teu punt de vista, en general què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Tot el que vull en les meves fotografies és el que busco en les fotografies dels altres. Per exemple la llum i  la composició de la imatge (que no cal que sempre segueixi les famoses regles). M’encanta descobrir coses que no es veuen en un primer cop d’ull.  Acostumo a fixar-me en els  petits detalls i en el que em transmet a nivell emocional. I si em surt de forma espontània un “ woowww”, és senyal que la foto m’agrada!

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

Per casualitat… Va ser en un sopar d’àmics. Fa tres estius. Algú em va parlar d’Instagram i em va explicar com funcionava; allà mateix em vaig obrir el compte i ja vaig penjar la meva primera foto: uns núvols! Recordo els tres únics hashtags que hi vaig posar: #núvols #estiu #lapineda. Ara en poso 60.

IMG_0279I què creus que fa que una foto “triomfi” a Instagram?

Qui ho sap? Sabem que hi ha fotografies que agraden “especialment” per la seva temàtica o per la seva espectacularitat final, encara que aquest fet no sempre estigui relacionat amb una bona tècnica fotogràfica com a tal. Després hi ha tot un seguit de fotografies amb una qualitat fotogràfica impressionant, però amb un resultat final no tant espectacular o tan valorat.

Les mencions, sens dubte, ajuden que la fotografia en qüestió arribi a més usuaris i, si l’autor/a és més conegut que menys, ajuda a la difusió de la fotografia.

Les edicions ajuden també a millorar i fer molt més especial una imatge; n’hi ha que són veritablement espectaculars i aporten molta més força, i en ressalten el missatge. No crec que sigui negatiu, al contrari, forma part del procés de creació.

Al final és una qüestió subjectiva, que, d’una altra banda, és totalment normal. Malgrat tot plegat, no cal dir que, quan una foto és bona, és bona!

I què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

Com a positiu, el fet de poder veure imatges i mirades espectaculars. Per mi esdevé una eina primer de motivació i després d’aprenentatge. Crec que un dels seus valors és el fet d’interactuar via les fotografies. Tot i que de vegades requereix un temps del que no sempre disposes. Acabes connectant amb gent a qui coneixes només “virtualment” i a través de la seva forma de veure el món. I si, a més, en algun moment tens l’oportunitat de posar-li cara i veu…

Negatiu… El temps! Encara que suposo és qüestió d’autogestió personal. M’agrada veure què fa la gent a qui segueixo, i això necessita el seu temps. Tampoc acabo d’entendre per quina mena d’algoritme Instagram t’ensenya fotografies que creu que et poden interessar.

Malgrat tot, ara per ara, rarament passa un dia sense que hi pugi una foto, admiri les dels altres, les comenti i al·lucini! En tots els sentits. És Instagram.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

Ostres! Només 5? En tinc una bona pila… Tants com la diversitat plasmada a la meva galeria. Cap d’ells/es és el meu preferit i no cal dir que m’estic deixant molta gent…

La Laura, @danae2482, i la Maria Inés, @maria_ines_ad, totes dues tenen l’habilitat de convertir qualsevol instant en un moment màgic d’una senzillesa i una bellesa increïbles.

M’agrada la técnica acurada del David, @d_a_v_i_d_ms, amb qui he tingut l’oportunitat de coincidir i d’aprendre. Les seves fotografies de carrer són d’una qualitat extraordinària.

L’Edgar, @edgar_gt_. Els seus enquadraments, els seus “landscapes de ciutat”, la llum  i la intensitat de les seves imatges són espectaculars.

Una descoberta que he fet fa poc, @jacbcn ( li hauré de preguntar com es diu); fa una fotografia de carrer que m’agrada moltíssim, amb imatges carregades de situacions i detalls, amb molta vida. I què dir dels seus tons… Genials.

El @josecumplido: les seves imatges són petites postals fotogràfiques. Crec que coneix molt bé la fotografia.

En Santi, @tauromaco; m’encanta la seva manera de captar les imatges al carrer. A la seva galeria hi trobo una diversitat de situacions i d’edicions que m’agrada moltíssim. Els seus blanc i negre aporten molta força a les imatges

Deixa’m que nomeni més gent: @eme_v_g, @ego8284, @street_photography_lover, @fotox53, @alonineta, @galgocoronel… I una llarga llista. Hi ha gent mooolt bona!

Quin tema tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

Ha ha ha… Doncs, mira, he deixat de banda l’espontaneïtat i m’he endut un grupet d’amigues “ballarines” de l’Escola Artis a passejar per Tarragona!

Perfil Mar

Moltes gràcies, Mar! Ja tenim ganes d’acompanyar-te en aquest passeig! Us convidem a seguir la seva sèrie durant tot el mes d’agost a les xarxes de @tgncultura, a InstagramFacebook i Twitter.

Imatges: Maria del Mar López (@marlribera a IG)
Entrevista: Rosa Comes

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>