Maridatges musicals

“Aquest país és molt difícil. Hi ha molt de talent, però professionalment és un desert”. És un sentiment generalitzat entre molts músics. I la pianista Maria Parra també el comparteix. D’aquí li va venir la idea, l’any passat, d’organitzar el Bouquet Festival. D’aquí, i d’una casualitat. Un dia va tenir l’oportunitat de tocar el piano al claustre del Seminari. I es va enamorar de l’espai. Així va començar a teixir la idea d’organitzar un certamen que maridés música i patrimoni. I també el vi, una altra de les seves passions. “El meu avi era viticultor”, explica, “i jo he viscut set anys al Priorat i dos a Bourdeus. A més, vaig tocar en una presentació de vins catalans a Alemanya. I em va encantar la resposta del públic”.

El Bouquet Festival va néixer ben bé com un acte de rebel·lia. “En aquest país t’has d’inventar alguna cosa que faci molt de soroll per demostrar que hi ets i que vals”. Ara, m’explica, fins i tot a Madrid n’han sentit parlar i el valoren. Els suports encara són escassos. El just per pagar el lloguer del seminari, les cadires, els pianos, els cartells… Els músics continuen anant a taquilla. Una opció molt arriscada, que ja van acceptar l’any passat encoratjats per l’entusiasme de la Maria i també perquè trobar bolos no és fàcil.  “Jo crec molt en els músics que programo. Molts ja havien llençat la tovallola, tot i ser gent brillantíssima que es mereix una oportunitat”.

Visibilitzar la feina i el talent ocult és el que realment empeny la Maria Parra en aquesta tasca. I per fer-ho ha escollit llocs privilegiats com el claustre del Seminari, Casa Canals i la volta de Sant Hermenegild, al circ. La segona edició del Boquet Festival ja ha superat el seu equador. S’han fet cinc concerts i en queden tres més. El proper seràaquest dissabte a les 9 del vespre. El Duet Becerra de guitarres clàssiques actuarà a la volta del circ. La propera cita serà el 30 d’agost, quan Maria Parra presentarà a Tarragona el seu disc Rêverie, gravat fa tres mesos, i que inclou peces d’alguns dels seus tòtems: Schuman, Debussy, Albéniz i Granados. “Debussy és un músic impressionista que juga amb tots els registres sonors. Connecta amb la meva part més intimista. En canvi, els autors espanyols són un amor més tardà”, relata. Granados, Falla, Albéniz, Mompou… Maria Parra els va descobrir estudiant el màster en música espanyola que impartia Alicia de Larrocha. Maria Parra és una de les poques persones que té aquest títol i no va ser fàcil. “Els set anys amb Alicia de Larrocha van ser duríssims. Hi havia gent que venia expressament dels Estats Units i els deia: ‘Quan sàpigues què és un piano, torna’”. Per sort ella no s’ho va haver de sentir mai això.

La Maria Parra té una sòlida formació musical que va començar a bastir als conservatoris de Vila-seca i Tarragona. Després va ampliar estudis a l’estranger. Sobretot a França, on ha passat llargues temporades. Com a concertista també ha tocat més fora, que aquí. Sobretot a França, Itàlia i Alemanya. El proper concert, a part del de Tarragona, el té a l’octubre a París. Normalment la sentireu com a solista. És com se sent més còmoda. Ella sola amb el piano. “Per tocar amb una altra persona, hi necessito una implicació molt forta. Gairebé com en una relació de parella”. De moment ho ha aconseguit amb una amiga, la guitarrista Carmen Becerra. I també està treballant en un projecte a quatre mans amb una pianista japonesa.

Mentrestant ha començat a experimentar amb la composició. “Vaig fer un taller de jazz i improvisació al Taller de Músics i això m’ha donat eines per començar a fer les meves peces”. L’any passat el fotògraf Pep Escoda li va demanar que fes la banda sonora pel seu time-lapse sobre Tarragona, que podeu trobar fàcilment a Youtube. Allí també trobareu altres composicions de la Maria, com Plou sobre París i Mirades al sud. No descarta, algun dia, aplegar-les en un disc.

De moment, ja té prou feina amb el festival. Després de l’entrevista la Maria Parra se n’anava a repartir cartells del concert d’aquest dissabte. “Els ha dissenyat la meva filla” explica. Queden encara tres concerts per endavant. El darrer serà el 6 de setembre, amb l’Orgasmic Trio, una formació de jazz clàssic, a la volta del circ. “El Bouquet Festival és molt eclèctic”, em diu. I té raó. La programació d’aquesta segona edició inclou sessions de clàssica, jazz i fins i tot flamenc. Us queden tres oportunitats per gaudir-ne. I per fer baixar la música hi trobareu un bon vi. D’Adernats. Gaudiu-ne.

Text d’Anna Plaza
Fotografies d’Antoni Coll