Lluita de cançons

Jordi Roig, 23 anys, va participar de les accions literàries de la Pell del Llavi i va ser alumne de l’Escola de Lletres. El 2008 va publicar la seva primera obra, Vostès i el boig i el 2011 va ser un dels responsables, dins del grup Amnea, de l’òpera rock Projecte 34. Des de fa un anys és actor de Dames i Vells i ara ha estat l’autor de Tarragona – Reus: la lluita per les ones, una comèdia musical de producció tarragonina que s’estrena aquest cap de setmana al Teatre Metropol.

Pots avançar-nos l’argument de l’obra?

La lluita per les ones consisteix, literalment, en la lluita de dues ràdios, una de Tarragona i una de Reus. La ràdio de tota la vida de Tarragona es veu en perill perquè una corporació d’un gran grup de comunicació amb delegació a Reus vol comprar-la. A partir d’aquí hi ha relacions i traïcions per part dels membres d’ambdues ràdios.

En aquestes ràdios la música hi té, però, un pes molt important…

De fet tot el projecte neix a partir de la música. L’Estudi de Música volia fer un musical en què apareguessin 13 temes de músics del Camp de Tarragona, des del Muralles de Tarrgona de Bernardo Ríos, fins al Reus dels Whisky’ns, passant pel Tarragona m’esborrona d’ Els Pets. Això sí, hem modificat part de les lletres de les cançons per adaptar-les a l’argument de l’obra.

Com s’afronta un encàrrec d’aquest tipus?

És difícil, perquè havíem d’encabir cançons molt diferents, com el Maldita dels Doble R, i podia ser difícil barrejar-ho amb els temes més actuals. Per exemple, vam incorporar en el text el personatge d’una dona que havia estat una estrella i justament es recupera per interpretar aquesta cançó.

És aquesta la teva primera aventura teatral?

L’any 2008 es va editar Vostès i el boig, però no es va arribar a representar mai. A banda d’això, l’any passat vaig participar activament en l’òpera rock Projecte 34, com a músic, com a creador audiovisual i col·laborant en l’argument.

Quan parlem de Tarragona i Reus ens vénen al cap un munt de tòpics. Els has utilitzat?

M’hi he posat en la mesura que aquests tòpics serveixen per riure i tothom els coneix. Després l’obra en defuig i s’endinsa cap a uns altres tòpics.

L’humor funciona especialment bé aquests dies?

Crec que sí. Molta gent espera que les narracions, ja siguin sèries, pel·lícules o teatre, els facin riure per oblidar-se de les coses.

Teatre, música, humor… com es combina tot plegat amb èxit?

Quan una obra es mou amb elements humorístics és molt més fàcil posar-hi tots els elements. La forma de cantar dels músics ja busca algun gag i el text va clarament en aquest sentit. Si fa gràcia, tot està justificat.

Un cop acabat el text, has seguit involucrat en el procés de creació?

De fet he participat en el projecte com a ajudant de direcció, donant un cop de mà. Així si hi havia alguna cosa que s’havia de canviar o adaptar ho podíem anar fent si era necessari.

Com valores l’experiència?

A mi m’ha encantat! He après moltíssim, sobretot de la posada en escena. Participar en aquest projecte m’ha permès fer-me una idea més completa de tots els processos que envolten la realització d’una obra. El fet que jo estigués present en els assajos va ajudar que s’acabessin recollint més elements còmics a partir d’improvisacions. No em considero un autor purista i va ser fantàstic.