Jordi Català i Grup Paper de Tornassol en un concert de l'última etapa. Foto cedida per Jordi Freixa

Llibertat, llengua i rock ‘n’ roll

Jordi Freixa reivindica l'orquestra Jordi Català i Grup Paper de Tornassol amb un llibre i un retorn als escenaris

Havíem de normalitzar la llengua a través de la música“. Aquesta va ser durant molts anys la prioritat del músic i cantant tarragoní Jordi Freixa. Per aquest motiu va crear durant la Transició l’orquestra Jordi Català i Grup Paper de Tornassol, que considera “pionera” del rock en català. Ara, gairebé trenta anys després de la dissolució de la banda, el mateix Freixa vol reivindicar aquesta etapa amb un llibre i amb nous concerts.

La transformació de Jordi Freixa en Jordi Català va començar l’any 1978, curiosament, al mític bar Boada de Tarragona, tot compartint uns generosos entrepans amb una colla d’amics. En una primera etapa en solitari, Freixa va començar el projecte en solitari continuant l’herència de la Nova Cançó, versionant al català poemes o temes de Brecht, Brassens o Brel, amb els missatges polítics i pacifistes com a temes principals.

A partir de l’any 1980 Freixa va decidir donar un gir al projecte, envoltar-se d’una banda i optar per una música més lleugera. El canvi va anar acompanyat per una imatge i actitud més provocadora. Així s’entén el primer disc de la nova banda, editat l’any 1981, que incloïa els temes “Orgasme sideral” i “Bon dia sol“, a la portada del qual apareixia Freixa despullat. “Volíem que ens tinguéssim en compte i havíem de provocar per cridar l’atenció de la Gauche Divine i d’altres col·lectius“.

En aquell moment començava l’època daurada de Jordi Català: concerts a les festes majors d’arreu de Catalunya, aparicions en actes polítics i una presència constant als mitjans de comunicació, amb l’actuació al programa “Cita amb” de Televisió Espanyola Catalunya com a fita més destacada… La barreja de temes propis i traduccions de peces famoses funcionava i l’objectiu de fer música ballable en català estava “acomplert”. Per reforçar encara més aquest compromís amb la llengua, Jordi Català es va sumar l’any 1983 a les primeres campanyes de normalització lingüística. D’aquesta manera, es presentaven damunt de l’escenari amb una reproducció de la cèlebre Norma, la nena de 12 anys que era la cara d’aquella campanya.

Tot plegat es va estroncar gairebé de cop. Les setmanes prèvies al dia 11 de setembre de 1985 Jordi Freixa esperava que el telèfon sonés. I no va sonar. El fet que ningú els contractés per als actes festius de la Diada Nacional de Catalunya “va suposar una forta decepció“. Freixa va dissoldre el grup, va abandonar el nom artístic i va continuar cantant en noves formacions, com Fantasía Bulevard o Fan Fan i Claudinet, ja sense un missatge polític tan accentuat.

El dijous 27 de març es presenta a la sala d’actes de l’Ajuntament el llibre El compromís del rock català amb la normalització lingüística (1978-1985), un volum autoeditat pel mateix Freixa on repassa aquests anys intensos i els il·lustra amb una curiosa selecció de fotos i un exhaustiu recull de premsa. El llibre va acompanyat d’un CD que inclou una quinzena de temes, la majoria maquetes. Aquest particular revival de Jordi Català tindrà el seu punt culminant el 22 setembre quan, en el marc de les festes de Santa Tecla, Freixa reunirà novament el Grup Paper de Tornassol i amenitzaran la revetlla de la Rambla Nova. Una oportunitat, qui sap si única, de reviure en directe una etapa potser massa poc coneguda de la història de la música en català.

Portades i contraportades dels dos discs editats per Jordi Català i Grup Paper de Tornasol

Jordi Suriñach
Fotografies cedides per Jordi Freixa

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>