Està acostumada a parlar en públic, és molt aficionada al teatre i, fins i tot, es confessa “una mica pallassa”. Malgrat tot això, Berta Noy, la guanyadora del premi de novel·la Pin i Soler, va acabar el seu discurs d’agraïment abruptament i va marxar cap a la seva cadira visiblement emocionada, abraçant-se amb els seus familiars. Les llàgrimes i l’alegria de Noy van ser una de les notes més destacades de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, celebrat aquest dissabte.
Noy, editora de professió, va guanyar el guardó per Llocs que no surten al mapa, la història “d’un gran amor”, com va explicar la mateixa autora minuts abans de rebre el premi en la roda de premsa amb els mitjans. Columna publicarà la novel·la al setembre.
El guanyador del Pin i Soler era l’única incògnita de la jornada, ja que al llarg de la setmana ja s’havien fet públics els noms dels altres dos premiats. Pau Vidal va recollir el Vidal Alcover pel seu projecte de traducció de I viceré, mentre que el Tinet de narrativa curta va anar a parar a les mans de Xavi Ballester per Ous ferrats.
En el seu discurs d’acceptació Vidal va reivindicar la tasca dels traductors, “invisibles”, per a molts. Al seu torn, Ballester va fer ús de la ironia per agrair a Angela Merkel que les retallades no haguessin acabat amb els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que enguany han arribat a la 22a edició. Tot i la tradició dels guardons, la presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Maria Codines, va anunciar la voluntat de buscar fórmules per potenciar-los encara més.
El Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona va acollir el lliurament de premis, per primera vegada amb format d’acte oficial. Una altra de les novetats d’enguany va ser la lectura d’una petita conferència de balanç de l’any literari, un element que es preveu que tingui continuïtat d’ara endavant. L’encarregat de pronunciar-la va ser l’escriptor i periodista Jordi Llavina, que va necessitar menys de quinze minuts per enumerar les grans obres de la literatura catalana dels últims mesos, remarcant la bona salut que viuen les lletres en català en contrast amb l’ús de la llengua al carrer. Com que la proximitat amb l’imminent Barça – Madrid planejava sobre l’ambient, Llavina es va atrevir a fer públic el seu optimista pronòstic per als culers, però això ja seria una altra història.
Deixa un comentari