No podem revelar-ne els detalls, perquè, si no, no tindria gaire gràcia, però us volem explicar que ahir vam assistir al rodatge de la part final d’Estrats, la peça audiovisual que Rubén Perdomo està creant des de començaments d’any al voltant de l’Amfiteatre en el marc d’El Batec del Temps. Si veieu el petit avançament que més avall incloem, podreu comprovar que el treball promet, però, ahir, que va tenir lloc l’enregistrament del tancament de la peça, aquesta impressió es va elevar a la màxima potència.

De fet, tal com es va anunciar fa uns dies, mentre aquest resultat final no veu la llum, el Rubén ja ens està oferint cada setmana, al perfil d’@elbatecdeltemps a Instagram, diverses imatges que tracen l’argument i el sentit d’Estrats i que són un regal per als ulls, perquè mostren perspectives realment innovadores per als propis ciutadans de Tarragona. Si l’aneu seguint, estem segurs que us sorprendrà.

Foto: Rubén Perdomo

Foto: Rubén Perdomo


Un dels elements que més ha agradat a l’artista i que no s’acostuma a veure sovint són les peces que en època romana es feien servir com a contrapesos per pujar animals i persones des de les fosses a l’arena, a través d’un muntacàrregues. Aquests contrapesos, d’aspecte rústic i amb un forat al mig per passar-hi les cordes, es converteixen, en el treball del Rubén, en símbols que remeten a la vida i a la mort i alhora en objectes que juguen estèticament amb la llum i el moviment. Ahir, precisament, per enregistrar el final de l’audiovisual, aquestes peces es van elevar del terra, connectant-les, per un moment, amb els instants que els tramoistes vivien en la foscor de les fosses, fa dos mil anys.

Tarragona Cultura - Making of d'El Batec del Temps

Tarragona Cultura – Making of d’El Batec del Temps

Quan es va construir l’Amfiteatre, les fosses del recinte es van situar justament a sobre del que havia estat un ramal de la via Augusta que estava flanquejat per construccions funeràries i zones d’enterrament, de manera que probablement en van recollir el batec de temps passats. De fet, l’Amfiteatre és un espai en què no només se superposen aquests dos usos, sinó que, més tard, va contenir una basílica paleocristina dedicada als màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, una església romànica, la de Santa Maria del Miracle, i també, molt més endavant, una presó i penal. Parlem, doncs, de capes històriques que concentren una tensió vital i espiritual extraordinària (tristor, recolliment, eufòria, lluita, violència, entrega, càstig es barregen al seu centre) i, precisament, aquesta característica, és a dir, el fet de contenir sediments històrics de gran importància conservats en tants pocs metres quadrats, és el que va convertir el recinte en Patrimoni Mundial de la Humanitat i és el que explica el títol del projecte del Rubén, que no només parla, això sí, d’estrats arqueològics, sinó també dels estrats orgànics, econòmics i socials, ja existents des del s. I dC.

Podreu esperar al mes de maig per veure’n els resultats?

Text: Rosa Comes
Imatges: Rubén Perdomo i Rosa Comes – Tarragona Cultura