Ciutats imaginàries o reals?

Grans blocs aïllats, sense contacte els uns amb els altres tot i conviure en un mateix temps i en un mateix espai. Una ciutat asimètrica i injusta que no ofereix les mateixes possibilitats a tothom. Una ciutat amenaçada per aranyes gegants, símbol d’uns perills que, efectivament, tenen moltes potes i que poden adoptar qualsevol forma. Així veu la ciutat l’artista tarragoní Xavier Trobat. O així és la Ciutat Fragmentada, una de les ciutats que s’imagina, tal com es pot veure a la mostra “Correspondències ciutadanes a Europa“, visitable fins al setembre a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona.

L’any passat, diferents grups d’artistes van viatjar durant unes setmanes a les zones populars de Rennes (França), Cluj (Romania) i Tarragona per estudiar l’impacte de les migracions nacionals i internacionals i plasmar els resultats en diferents experiències culturals. Xavier Trobat va ser un dels que va desplaçar-se a la segona ciutat més poblada de Romania, i d’aquella experiència en van sorgir diferents models de ciutats imaginàries, plasmats en maquetes i dibuixos. La crítica a les desigualtats i als suposats avenços de la modernitat està present en gairebé tots.

És el cas, per exemple, de la Ciutat Amuntegada, una mena de castell humà deformat i envoltat de paraules com “sacs de persones”, “rebuig” o “abocador”, fruit de la col·laboració amb Ignasi Papell. És la impressió que el Xavier va treure de la visita al principal campament gitano de la ciutat, en què fins a tres famílies senceres eren capaces de conviure en espais de quinze metres quadrats.

Per a Trobat, les ciutats poden ser espais d’un risc gairebé continu, en què per viure-hi, els ciutadans, com si fossin acròbates, han de fer equilibris constantment per no ensorrar-se en una societat tremendament fràgil. És la Ciutat Funàmbula, creada a partir de finíssims filferros.

Aquest mes de març també vam tenir l’oportunitat de veure l’obra de Trobat en una altra exposició, “Ciutats imaginàries“, que ell mateix planteja com una continuació lògica del treball de “Correspondències”. En aquesta mostra, que es va poder veure a l’Espai Kesse dins del projecte Micro-cicle, també hi trobàvem una clara crítica a la modernitat, resumida en un altre tipus de ciutat, la Ciutat del Fum. A més d’associar-se una altra vegada amb Ignasi Papell, l’escultor vila-secà Antoni Mas també va col·laborar amb la mostra forjant una maqueta d’edificis i persones convertits en xemeneies de producció imparable i insolidària.

Tothom, en major o menor mesura, contamina, fa la seva o viu aïllat. Per tant, tots podem acabar sent responsables que aquests models de la ciutat siguin, si no ho són ja, més reals del que caldria. “En un temps en què ens hem acostumat a donar les culpes als altres, aquí hi ha coresponsabilitat. És un toc d’atenció per a tots nosaltres“, diu Trobat sobre la seva obra.