“La fotografia viu un boom espectacular, no només a Tarragona”

Adrià Borràs és un fotògraf i professional audiovisual que, tot i la seva joventut (29 anys), ja ha estat vinculat a diferents projectes. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació del territori i actualment és un dels caps visibles d’Objectiu Actiu, unes exitoses trobades de visionat de fotografies. Actualment enllesteix un projecte fotogràfic per mostrar el dia a dia de l’Escola la Muntanyeta, on hi conviuen nens amb paràlisi cerebral i on hi treballa el seu germà David. L’Adrià protagonitzarà el proper número del butlletí Fan de TGN i abans d’escoltar les seves recomanacions volem repassar la seva trajectòria.

Ja heu celebrat dues edicions de les trobades fotogràfiques Objectiu Actiu amb èxit de públic i participació. Quin balanç en feu?

Molt positiu. Creiem que hem trobat un format que interessa molt a la ciutat, amb aquesta projecció d’audiovisuals fotogràfics. Ara estem interessats a participar com a Objectiu Actiu a la propera edició del Festival Internacional de Fotografia SCAN, que es farà a la tardor, però hem de concretar amb els seus responsables de quina manera podríem ser-hi. És cert que el festival ja té una activitat similar, el ScanOFF, però nosaltres podríem donar-li un toc més amateur i underground.

Creus que hi ha algun denominador comú en la fotografia que es fa a Tarragona?

De treballs de fotografia se’n poden fer de mil coses diferents. El que veiem que ens presenten molt són noves tendències creatives, vinculades especialment al disseny. I el que continua triomfant sempre són les fotografies de paisatges: la gent viatja molt, fotografia allò que veu i ho fa de manera fantàstica. Ara mateix la fotografia viu un boom espectacular, no només a Tarragona, la gent fa cursos per millorar la seva tècnica i la qualitat mitjana és molt gran. S’ha de saber diferenciar, però, aquelles persones que fan fotos de manera professional d’aquelles que s’hi dediquen de forma amateur.

Durant força temps has treballat en diferents mitjans de comunicació locals. El periodisme gràfic o audiovisual també té un component artístic o només manen les rutines de producció?

Els mitjans no anul·len aquest component artístic però prioritzen la notícia, mostrar els fets de la manera més neta i clara possible. Sí que de vegades pots buscar un pla o una seqüència en concret, però normalment t’has de cenyir a allò que et demanen i la gent espera.

Recentment has acabat els teus estudis de fotografia i audiovisuals a l’Escola d’Art de Tarragona. Per a un artista, fins a quin punt és important la formació en comparació amb el talent innat?

Per a mi és un cinquanta per cent. Personalment, el talent me l’he de currar: he de dedicar-hi moltes hores, fer moltes proves, estudiar per tenir referències, conèixer gent, deixar que els professors et guïn… Però és cert que hi ha gent que té un talent natural i que del no res et fa una fotografia que és un èxit perquè ho tenen a dins.

Quina importància té per a la ciutat disposar d’un centre de formació com l’Escola d’Art?

Enorme. Totes les grans ciutats tenen centres d’art on s’imparteixen aquests estudis i l’Escola d’Art ofereix totes les possibilitats perquè el teu potencial artístic surti a la llum. Després triomfar a Tarragona és molt complicat, però s’ofereix una bona formació i de qualitat.

Aquesta tardor tens previst viatjar al Regne Unit per emprendre nous camins. Falla alguna cosa a la ciutat perquè professionals com tu hagueu de marxar a fora?

No crec que falli res i, de fet, tinc la sensació que ara a Tarragona comencen a arrencar diferents ofertes artístiques i creatives.. De fotògrafs com jo n’hi ha molts i has de currar-t’ho. Ara mateix en el món de la imatge tenim mil opcions per donar-nos a conèixer: Objectiu Actiu, el festival SCAN, els instagramers, tens bastants llocs per fer una exposició… Simplement hi ha moments que veus que aquí no pots tirar més i et toca moure’t. El món és molt gran i artísticament t’has d’enriquir de moltes coses. Estic enamorat de Tarragona, però per créixer professionalment potser es queda petita i toca prendre la decisió de marxar per créixer.

En el butlletí podrem veure tres recomanacions concretes, però, en termes generals, què les el que més t’agrada de Tarragona des del punt de vista cultural?

Tothom qui ve s’enamora de Tarragona i del seu patrimoni, però, si m’he de quedar amb una única cosa, diré el conjunt de les festes de Santa Tecla.

Jordi Suriñach