“La cultura no entén d’edats ni sexes ni ideologies polítiques”

La dissenyadora i estilista Lola Figuerola i l’artista visual Rosa Ciurana formen part de l’associació Tallers 03, que agrupa bona part del talent creatiu de la Part Alta de Tarragona. La Rosa fa una pila d’anys que va obrir el taller al número 4 del carrer Merceria, un espai de treball que, gràcies a la seva voluntat, lluita i perseverança, s’ha convertit en un punt de trobada de creadors, en un espai de dinamització cultural de les arts visuals molt actiu a la ciutat. La Rosa combina la seva tasca artística amb la feina de gestió cultural al capdavant de Tallers 03; la Lola fa poc temps que comparteix amb ella un dels espais d’aquest taller del c. Merceria. Ens hem endinsat en el dia a dia d’aquestes creadores per conèixer més detalls sobre la seva obra, la seva manera de treballar i d’entendre la cultura.

Com definiries el teu treball artístic?

Lola Figuerola: El definiria detallista, innovador i comunicatiu.

Rosa Ciurana: Recerca artística inspirada en la ciència. Actualment estic en dos projectes. El primer té a veure amb el genoma i les cèl·lules mare i el desenvolupo a través dels científics del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. El segon està relacionat amb l’astrofísica a partir del llibre del doctor José Trigo Rodríguez Las raíces cósmicas de la vida. Són dos conceptes molt diferents, però al mateix temps igualment relacionats amb la creació de vida i molt semblants en formes, estructures i finalitat.

Quins temes (detalls, patrons, teixits…) hi són recurrents? Hi ha una manera de fer, unes formes que defineixin el vostre estil?

LF: Principalment les teles de color negre i els forats, que són la marca de la casa. Abans els posava a totes les peces, ara només a samarretes i a alguna americana, que és una de les peces amb les quals més treballo, ja que són la meva debilitat. La inspiració pot venir en molts llocs diferents, des d’una galeria d’art a un taller mecànic. He fet vestits amb claus, frontisses o pintats a mà. D’altra banda, la dona i l’home que vesteix Lola Figuerola són urbans i moderns. Les meves col·leccions tenen una entitat pròpia, són atrevides i al mateix temps comercials, i estan adreçades a persones que volent sentir-se especials, amb un interès per la moda i tot allò relacionat amb l’art.

RC: No sé si tinc un missatge per donar. El que pretenc és emocionar, sorprendre i que vulguin gaudir d’una obra meva i que formi part del seu patrimoni de vida. Els temes són el microcosmos i el macrocosmos. Els espais interiors i els exteriors. Estem sols com a elements, però som sentiments, ànima i energia que volem compartir.

Per a què fas servir el taller? T’hi passes molta estona?

LF: Al taller hi passo tot el dia, menys quan he de sortir a buscar material o tinc alguna altra feina, ja que també sóc estilista i personal shopper. Al taller dissenyo i confecciono les meves col·leccions i com que també faig vestits a mida, és on rebo la meva clientela. Allí m’expliquen les idees que tenen al cap i què els agrada, i d’allí començo a fer diferents dissenys.

RC: Tinc un espai íntim i compartit per treballar creativament, donar classes d’art contemporani a infants, fer exposicions col·lectives, presentacions de llibres i accions culturals, fer pedagogia o crear complicitats amb les diferents formes l’art contemporani. El taller forma part de les iniciatives Tallers Oberts i d’Opening Contemporary Art. No tinc tot el temps que voldria per ser-hi i quan hi sóc em passa el temps volant. Hi vaig totes les tardes que puc i, sobretot, el cap de setmana.

Com et transforma la cultura dia a dia?

LF: La cultura m’inspira dia a dia per fer les meves col·leccions: veure un quadre, una fotografia, l’arquitectura d’un edifici, una obra de teatre… En definitiva, fa córrer la meva imaginació.

RC: Per a mi la pintura és un mitja d’expressió, una manera de ser i viure més transversal, transgressora, valenta i feliç.

Per què creus que hauria d’apostar la ciutat des del punt de vista cultural?

LF: La cultura uneix les persones, és un punt de connexió amb tot el món, no entén d’edats ni sexes ni ideologies polítiques. La cultura enriqueix una ciutat i a Tarragona tenim sort perquè som molt rics, tenim molt bons artistes, de diferents disciplines, i això ho hem d’aprofitar.

RC: Per potenciar l’art contemporani, intentar crear un Kassel, aprofitar l’art clàssic i conjuntament ser un generador de cultura al sud de Catalunya. Més concretament, crec que es podria apostar per l’art contemporani no emergent; fet per dones amb una trajectòria artística de més de 25 anys de treball. Es podria buscar una comissari/ària i fer una exposició col·lectiva de les dones que treballem i estem triocupades: medis-vivendi (pagament de factures), família i art. Seria una exposició de la dona generadora de vida-creació.

Fotografies d’Eli Fernández