Judici obert al testimoni

Al llarg d’un vídeo de 18 minuts de durada, la tarragonina Raquel Friera mira fixament l’objectiu de la càmera i, de retruc, el públic. Durant aquest temps ens explica el testimoni de diversos immigrants il·legals amb els quals s’ha entrevistat i que denuncien les precàries condicions dels centres d’internament per a estrangers (CIE) a l’Estat espanyol. L’espectador no pot accedir directament als testimonis d’aquests immigrants, de la mateixa manera que la Raquel, com la resta de la societat, tampoc pot accedir als CIE, blindats pel govern. El de Friera és només un dels set projectes artístics que conformen l’exposició “Habeas corpus. Funcions i disfuncions de la figura del testimoni“, la segona mostra del CA Tarragona Centre d’Art, que es pot veure aquests dies al Moll de Costa.

“Tothom pot ser testimoni de tot“, afirma Cèlia del Diego, directora del Centre d’Art Tarragona, i comissària de l’exposició. Però què és exactament un testimoni? Què pot testimoniar? Quina credibilitat li podem donar? A través de set projectes artístics independents la mostra no resol (ni ho intenta) tots aquests dubtes, però aporta elements de reflexió per abordar una figura molt més complexa del que ens pensem.

L’exposició rep el visitant amb un seguit de fotogrames pixelats de vídeos de l’actual guerra civil a Síria, enregistrats pels mateixos ciutadans en alguns casos instants abans de ser assassinats. Les imatges, penjades a Youtube i recuperades per l’artista libanès Rabih Mroué, són el testimoni de la pròpia mort.

També és interessant comprovar com actuen els testimonis insconscients. L’artista sueca Kajsa Dahlberg presenta centenars de postals enviades des de Suècia i n’analitza les referències al conflicte araboisraelià. En aquest arxiu involuntari la majoria de comentaris són típicament turístics, però en moltes postals s’hi llegeixen comentaris respecte el Mur de Jerusalmen, les mesures de seguretat extremes o les tensions amb la comunitat àrab.

Els altres projectes inclosos a l’exposició, fins a set, són de la bòsnia Maja Bajevic, del suís Uriel Orlow, dels espanyols Bleda y Rosa i la mexicana Teresa Margolles. Dos d’aquests projectes provenen d’una col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). La mostra es podrà visitar fins al 6 de gener.

Com un dels trets distintius del Centre d’Art, l’exposició arriba acompanyada d’un intens programa d’activitats complementàries, coordinat des del LABmediació. En aquest sentit, destaquen especialment les Aproximacions, un seguit de visites guiades que tindran lloc quatre dissabtes consecutius, a partir del 10 de novembre. La particularitat és que enlloc d’anar a càrrec de la comissària o d’un guia, els encarregats de fer aquestes visites seran quatre periodistes de reconegut prestigi del territori: Xavier Abelló, Toni Orensanz, Xavier Graset i Carles Marquès. El contrast entre el món artístic i el periodisme pot proporcionar noves visions de la mostra.