entrevista2-boira

Josefina Subirats: “He apostat per l’estil minimalista perquè menys és més, com a la vida”

La simplicitat i bellesa del colors suaus seran presents a la sèrie de la propera Fotògrafa Convidada

Va néixer a Reus un 27 de juny i, als vuit anys, la seva família es va traslladar a la Riba. Allà es va enamorar d’un estudiant d’arquitectura i amb ell va anar a viure a Montblanc. Està enamorada de la seva població perquè “és petita però monumental” i perquè, a més, com que està ben comunicada, li permet accedir a Reus i a Tarragona amb molta facilitat, on pot gaudir del teatre i la dansa, dues de les seves passions culturals.

Parlem de la Josefina Subirats, una instagramer molt estimada que omple la seva galeria de línies nítides, colors suaus i simplicitat elegant. Li agrada l’essencialitat del minimalisme, una mirada i una actitud que aplica tant a la seva fotografia com a la seva vida quotidiana. Ella és La Fotògrafa Convidada del novembre a les xarxes de Tarragona Cultura i dedicarà la seva sèrie a un element arquitectònic molt rellevant: les façanes.

La voleu conèixer més? Us convidem a llegir-ne l’entrevista…

I a què dediques el teu temps lliure, quines són les teves principals aficions?

El meu temps lliure el dedico a fer petites excursions per la muntanya, bàsicament amb l’Antoni (perquè les filles ja són grans i van per lliure) i llavors aprofito per fer fotos.  “Sempre vas darrere, em diu”; és el preu que em toca pagar per poder fer fotos minimalistes i que en elles hi hagi un centre d’atenció petit, ben petit…

M’agrada la arquitectura, passejar prop del mar, el cinema, però més el teatre i la dansa contemporània i hi vaig sempre que puc. M’agrada llegir (bàsicament en català), escoltar música, la fotografia, viatjar (tot i que ho faig poc) i compartir tots els moments possibles amb la família i sobretot amb els amics, que són molt importants per a la salut emocional.

Què és el que t’agrada més de la ciutat on vius?

El que més m’agrada de Montblanc és el conjunt monumental de la població, les Muralles sobretot, i les muntanyes del voltant, on hi puc accedir amb molta facilitat per passejar i esbargir-me mentalment.

I quins llocs en recomanaries per anar a fer-hi bones fotos?

Per fer fotos a Montblanc, recomano pujar al pas de ronda de les Muralles; desde allí hi ha mil fotos a fer. Desprès cal anar a el Pla de Santa Bàrbara, situat darrere l’Església de Santa Maria, i que és una muntanyeta escapçada on hi ha molt bones vistes de la població. I també recomano molt fer un tomb pel poble, invita constantment a fer fotografies, ja que, tant els carrers com les places, com les façanes de les cases senyorials o les esglésies són dignes de ser fotografiades.

Quan vas entrar a Instagram?

Vaig entrar a Instagram una mica per casualitat, a l’agost del 2014. La meva filla Ona me’n va parlar i vaig crear un perfil. Primer em pensava que era tipus Facebook, però llavors ja vaig veure que el tema era un altre. Em va enganxar per tema de la fotografia (que tenia oblidada) i que he recuperat i m’ha fet agafar més afició. Jo no era massa aficionada a la fotografia. Deia que algun dia havia de fer un curs de fotografia, i encara ho tinc pendent.

Recordo que en els viatges que feia amb l’Antoni li deia que sempre fotografiava “les pedres” i els edificis, i que tardava molt a fer les fotos. Això a mi se’m feia pesat i jo feia poques fotografies, no en sabia fer; de fet, no n’he sabut mai.

Teníem una reflex analògica Olympus, que pesava molt, i els objectius també. Per mi, tot això era un inconvenient. La càmera funcionava amb carret de pel·lícula de 36 fotos i s’havia de pensar molt com es feia la fotografia, perquè el revelat i la impressió de les fotos no era pas barat. A part del revelat per imprimir en paper, també fèiem servir molt les diapositives… Ara és al revés, fem massa fotos i moltes sense pensar-les i omplim els ordinadors i el “núvols” de fotos que mai més ens mirarem.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

Amb Instagram he agafat interès i afició per la fotografia. Per mi això és el bo d’Instagram, poder veure galeries que et deixen bocabadat. Quina enveja sana! Penso…: “Quan sabré jo fer fotografies com aquestes?” Per això es bo, perquè et repta a millorar-te en la fotografia i així deixar ben xula la teva galeria.

D’altra banda, si més no, penso que descuidem les relacions personals pel tema Instagram. Fem amics per la xarxa, a qui no coneixem realment, i descuidem els que tenim al costat; realment no és lògic. Penso que Instagram és un aparador no real (només s’hi posen les coses boniques), però, en realitat, hi ha molta cosa amagada en les vides de les persones. Abans penjava fotos diàriament, ara me n’estic perquè el món són més coses que Instagram.

Una vegada vaig llegir en una revista la següent reflexió, que resumeixo: “Instagram no muestra lo que creemos ser sino lo que queremos ser, algo que en última instancia evidencia lo que somos”; “Es un bálsamo en un mundo que se cae a pedazos, donde las tragedias personales se omiten o se cuentan con eufemismos”; “En un plano formal Instagram es la vía de escape, el soporte para la expresión. Es la plaza del pueblo y el patio de vecinas, la portada de revista, el gran vodevil, la fiesta universal, la escandalosa multitud, la resaca multicolor…”

Tots anem pel carrer amb el cap cot per culpa del telèfon i les xarxes socials. Tal i com diuen els @igerstgn: “No estigueu massa pendents del mòbil, que la vida va molt ràpid!!”. Hi penso molt sovint amb ells cada vegada que miro el mòbil.

entrevista4-facana

Com definiries el teu estil fotogràfic?

No se si tinc un estil fotogràfic molt definit, la mostra és que en el meu primer perfil que vaig obrir, hi havia fotos de tot tipus, però vaig entrar en galeries minimalistes i em vaig quedar bocabadada i meravellada. Eren fotos amb colors suaus, amb pocs elements i les fotos deien molt.

Així vaig descobrir que allò era el que jo buscava (no sabia que es podien fer fotos d’aquest tipus); per tant, vaig tancar l’anterior perfil i vaig obrir l’actual al març del 2015, on em sento molt còmoda i a gust, un estil que potser indica una mica com sóc jo.

Per què aquesta aposta tan clara pel minimalisme? Què diries que té l’estil minimalista que agrada a tanta gent?

He apostat per l’estil minimalista a la fotografia per la seva simplicitat i bellesa del colors suaus, perquè menys és més, com a la vida, com més simples són les coses, més fàcils d’afrontar quan sorgeixen problemes. Ja és prou complicat tot, la societat, les persones…

Penso que el minimalisme cada vegada agrada més bàsicament per la seva simplicitat, perquè, tot i la simplicitat, genera sentiments de pau, tranquil·litat, misteri, bellesa, i això amb pocs elements a la composició de la foto. Per això ho fa atractiu als ulls.

Ets minimalista també en el teu dia a dia?

En el dia a dia busco simplicitat, en les formes de fer les coses, en la manera de vestir, en el meu habitatge, en la gent que m’envolta, a la feina, on amb simplicitat tot ha de quadrar (ha ha ha).

A banda de l’estil, quins temes t’agrada tractar en la teva fotografia?

En fotografia m’encanta tractar els paisatges on el protagonista és el mar i els elements que hi trobem, tant els velers, com els surfistes, com la gent que hi passeja, però amb ulls minimalistes, això sí. També m’agraden molt els detalls de la natura.

Des del teu punt de vista, què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Per mi una foto bona és la que desperta emocions, allò que la fa bona és la història que hi vol expressar el fotògraf. Després hi miro la composició, la llum, el color (que d’entrada ja també normalment em crida la atenció). Hi ha fotos que les miro més d’una vegada, perquè m’atrapen de bon principi.

entrevista1-paraigues

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

Difícil només dir-ne 5… Segueixo de prop a la gent del territori, per un tema de proximitat i de coneixença, tot i que no tinguin un estil minimalista, i aquí podria dir-ne molts, però em quedaré amb @davidtarragona, per les seves fotos quotidianes, del carrer, de la gent.

Després no puc deixar de mirar la galeria de @anatseem, m’encanten les seves siluetes; @ishihako, per la seva arquitectura; @carolina_nusadua per la seva creativitat, pels colors i perquè és un amor de persona, i @mercemillan, perquè les seves composicions i colors son d’una bellesa impressionant en cada una de les seves fotos.

I em deixo al tinter el @jordibreso, el @jordipozo, @whitestwalker, @omurkahvedi@belen_argueso; les seves galeries són una delícia per als sentits. (Buf, ja n’he dit 10!)

Instagram t’ha fet canviar el punt de vista cap al que ens envolta? Diries que mires diferent el teu entorn des que hi ets?

Doncs Instagram m’ha fet canviar la manera de mirar les coses, els paisatges, els carrers,  la gent, de manera que ara miro on abans no mirava, la llum en l’ambient sigui en el paisatge o en el carrer, en els detalls, amunt (cap al cel i a les parts altes), i al revés, a baix, als peus, en les mirades i les postures de la gent. Em fixo més en els detalls que abans em passaven desapercebuts.

Ens podries avançar el tema que tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura? 

M’agradaria tractar l’arquitectura, tant en les façanes com en els espais interiors. Però em limitaré a les façanes dels edificis on quasi sempre i, si és possible, hi surt una silueta. (La família em fa de model, bàsicament les filles, que s’hi presten amb facilitat, ja que després els agrada el resultat i les millors fotos per elles acaben penjades al seu perfil d’Instagram.) Com he dit abans, m’agrada l’arquitectura (de fet, és un tema que a casa es toca de molt a prop). Sempre anem mirant edificis, sobretot els d’arquitectura contemporània i que tenen un marcat estil minimalista.

Ja estem impacients per veure aquests edificis… Estigueu atents a la galeria de @tgncultura i anireu descobrint les seves imatges setmana rere setmana!

Imatges: Josefina Subirats (@jos_minimal a IG)
Retrat de Josefina Subirats: Antoni Pallisé
Entrevista: Rosa Comes

 

One thought:

  1. @jos_minimal, ets una crack!
    moltes felicitats i gran tria feta per @tgncultura.

    pendent de les fotografia que penguis.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>