El Jordi Gómez és una persona coneguda a Tarragona. Fa disset anys que treballa intensament per desenvolupar-hi un projecte cultural que realment, amb el temps, ha cobert un buit al territori. El Jordi, però, a més, és actor, i també pot ser que “us soni” perquè l’hàgiu vist dalt d’escenaris propers.

Ara, durant el Carnaval que és a punt de començar, ell serà el nostre Tuitaire Convidat. Des del perfil de Twitter de @TGNcultura, podreu seguir, del 9 al 17 de febrer, com viu ell la festa d’hivern per excel·lència. A la xarxa, les seves piulades, per distingir-les de les institucionals, aniran signades amb les sigles JG. En aquesta petita entrevista que li hem fet per al blog ens ha confessat que li agradaria viure en directe la fastuositat del Carnaval venecià i la disbauxa del Carnaval de Rio…

T’agrada disfressar-te? Quina ha sigut la millor disfressa que t’has posat mai?

Si parlem d’una disfressa de Carnaval, et diria –amb sinceritat– que no massa. Els actors i actrius tenim la fortuna de “disfressar-nos” molt sovint. Ens vestim d’un personatge per fora i per dins, i aquest joc el trobo molt més interessant. En aquesta línia, puc dir que m’ha encantat poder-me posar en la pell de dos “dolents clàssics” del teatre universal: el rei Claudi de Hamlet i el Sebastià de Terra Baixa.

Quina ha estat la teva feina com a dramaturg i actor?

Tot i que he fet alguna cosa com a dramaturg, no m’hi considero en absolut. Com a actor, doncs he treballat en diferents companyies de la ciutat, he estat soci fundador de la Cia. La Golfa, he treballat professionalment quatre anys a Port Aventura a les ordres de Comediants, i actualment em moc entre Tarragona i Reus amb diferents propostes escèniques.

I quant temps fa que ets al capdavant d’Imaginautes? Cobreix un buit a la ciutat?

Portem des de l’any 1998 treballant amb aquest projecte. El seu objectiu és promoure i difondre els productes culturals de qualitat per a públic infantil i juvenil. Crec que sí que cobreix un buit a la ciutat (i fins i tot a les comarques de Tarragona), ja que no hi existia anteriorment un projecte d’aquestes característiques.

Què és per a tu el Carnaval actualment i com afecta la teva vida personal?

Confesso que anys enrere hi participava més activament. Des que sóc pare, em miro el Carnaval amb més distància i intento que sigui el meu fill el que el descobreixi i el gaudeixi. Podríem dir que ara m’afecta més “subsidiàriament”.

De quina manera has intervingut, com a professional, al Carnaval tarragoní al llarg dels anys? 

Durant un parell d’anys vaig ser el director de l’espectacle de la Disfressa d’Or, i també vaig donar un cop de mà al discurs del Rei. La veritat és que em va sorprendre molt la dedicació, treball i la fe que hi posaven totes les persones que hi participaven. Em vaig adonar que el Carnaval de Tarragona funciona gràcies a la gent.

Hi ha alguns actes del Carnaval de Tarragona que recomanaries especialment? Per què?

La Disfressa d’Or i la Rua de Lluïment per l’espectacularitat. I la Baixada del Pajaritu per aquest component festiu i una mica “canalla” que ha de tenir el Carnaval.

Quin sentit té aquesta festa en el món on vivim? Creus que ha canviat al llarg del temps? 

El Carnaval, des de sempre, ha tingut aquest component transgressor contra el poder establert. En èpoques anteriors, quan la llibertat d’expressió estava molt reprimida, aquesta festa va ser una veritable vàlvula d’escapament de les classes populars. A dia d’avui, aquest component ironicoreivindicatiu s’ha perdut bastant i ha donat pas a una festa més visual i estètica.

Quines connexions hi ha entre el teatre i el Carnaval?

Tot i tenir litúrgies gairebé contraposades, tenen en comú aquesta necessitat de l’ésser humà per posar-se en la pell d’un altre i actuar com a tal, ni que sigui per un instant.

Com influeix els infants el fet de disfressar-se i de viure una festa com aquesta al carrer o als centres educatius?

L’escola ha de ser un mirall de la societat. Trobo molt positiu que l’escola visqui i transmeti als infants el calendari festiu i l’existència i “regles de joc” de cadascuna de les celebracions. En el cas del Carnaval, cal que les escoles expliquin el seu tarannà transgressor i que treballin la creativitat individual a l’hora de muntar una disfressa.

Entrevista: Rosa Comes