3-3

Isaias Mena: “Cal saber el que busques per aprofitar-te de l’atzar”

La fantasia dels infants és el tema que tractarà El Fotògraf Convidat d'octubre

Va néixer el 21 de desembre del 1988, a Tarragona, i viu ben a prop de les seves platges. És llicenciat en Psicologia i actualment treballa a l’Institut Pere Mata fent un doctorat. Sens dubte, la seva principal afició és la fotografia, però també es declara un gran fan dels videojocs, les excursions i el cinema. Encara que actualment fa poques sortides, li encanta escapar-se amb amics a fer fotografies en plena naturalesa.

Parlem d’Isaias Mena, un jove talent que cada cop es fa més visible tant a les xarxes socials com entre els cercles professionals de la fotografia. Amb una factura impecable, les seves imatges estan plenes de dinamisme, d’atzar i d’emoció, i es delecten i fan que ens delectem en la perfecció tècnica, que neixi en nosaltres l’admiració que sentim davant l’excel·lència, quan ens trobem davant de resultats precisos i magistrals. Ell serà El Fotògraf Convidat per Tarragona Cultura aquest mes i podreu seguir la seva sèrie a les nostres xarxes.

Avui hem parlat una bona estona amb ell…

Quins llocs de Tarragona i del territori recomanaries per anar a fer-hi bones fotos? 

Sempre he pensat que a Tarragona som uns privilegiats. Boscos, platges… Mira, si hagués d’escollir un lloc per anar a fer fotos aquest seria el Bosc de la Marquesa, al final de la platja Llarga (lloc on m’he criat…). Però no descartaria la zona de la platja del Miracle, la zona del riu Francolí,  el parc natural de Torredembarra… En apassionar-me la fotografia de naturalesa, m’encanten les platges, i la combinació de bosc, mar i sorra. Les llums del crepuscle, els violetes que poden aparèixer… Pel que fa al riu, encara que no puguem presumir del seu cabal, és una zona molt bonica per si busques un verd diferent al del pi.

Com i quan va néixer la teva afició per la fotografia?

Recordo que tot va començar per la meva afició al cinema. Amb pocs anys era capaç de repetir una pel·lícula fins a fondre la cinta. Repetia escenes sense cansar-me… Més tard, a les excursions de la escola sempre anava amb la meva Kodak, les de “ric ric ric… plec”; ens hem entès oi? Les Kodak van passar a les primeres digitals… Però tot va canviar a partir d’un dia clau: en acabar una classe de psicologia, la professora va venir i em va dir que tenia diners per una beca de col·laboració amb el seu departament. Això era a finals de 2011. De cop i volta, tenia uns diners que m’havien caigut del cel… Què vaig fer? La primera reflex i un portàtil nou. Aquí començava l’aventura més seriosa. Recordo opinions molt diverses: uns que deien “endavant!”, altres que deien “et cansaràs i la deixaràs…”. I aquí estic!

Com definiries el teu estil fotogràfic?

No sóc subtil. És a dir, intento que la foto sigui autoexplicativa, no és necessària informació extra per entendre-la. Amb les imatges de nens, intento buscar molta espontaneïtat, i per deformació professional jugar molt amb allò emocional. En resum: una fotografia explícita, espontània i emocional.

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges? 

Encara que m’agradi la fotografia de naturalesa i de fauna, hi ha un tema que destaco per sobre de tots: crec que a mesura que ens fem grans perdem una sèrie de valors que tots tenim de petits. Per exemple, coneixeu algun nen que no sigui creatiu? Hi ha algun petit a qui no li agradi dibuixar? Ells creen i s’expressen a partir del joc, de la seva fantasia, i jo vull captar-ho. Busco transmetre la fantasia dels més petits, obtenir la imatge quan són autèntics.

En general, la fotografia t’ha fet canviar el punt de vista cap a la realitat? Mires d’una altra manera?

En realitat, sí. Com a vegades es diu, vas educant l’ull. Per exemple, mentre camines per un carrer i veus a una persona il·luminada i el fons fosc… O et fixes amb el cel i penses: “Avui hi haurà una posta de sol vermella…”. Per una part he après a apreciar els petits detalls de la llum, faig notes mentals i recordo l’hora dels espais que visito si la llum m’agrada. També he après a anticipar moments, com el que comentava del cel. Però a vegades també peco en un altre sentit: per exemple, algun cop m’ha passat que companys del món del vídeo m’ensenyen un treball i em fixo tant en els detalls que, quan em pregunten “de què anava?”, penso “uf, espera, que tenia l’ull fixat en la tècnica i he oblidat la historia…”.

Abans de fer una foto, tens clar com l’has de fer? Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat?

Abans de fer una sessió apunto, per exemple: “foto amb fanalet i bosc”, o “foto amb globus i posta de sol”… Una mica marco la guia de la sessió i intento imaginar-me la situació. Per inspirar-me escolto molta música, la banda sonora d’El senyor dels anells crec que està en totes les meves sessions! Crec que un ha de tenir una guia sobre la qual després poder improvisar. En el cas de la fotografia infantil, intento tantejar els gustos del nen. No fa massa, una nena que feia la comunió em va dir: “No entenc que les nenes hagin d’esperar al príncep… Si el volen, que el vagin a buscar!” Li vaig preguntar: “T’agradaria fer la sessió de comunió amb un arc i fletxes?” Li hauríeu d’haver vist la seva cara…: vaig encertar-la de ple! De totes maneres, molts cops no pots controlar els moments bonics, però sí que pots controlar fer bones fotos. En resum, saber el que busques per aprofitar-te de l’atzar.

2-2

Què diries que fa que una foto ens atrapi, segons el teu entendre?

Per mi una fotografia és una porta oberta entre el fotògraf i l’espectador. És una projecció en els dos sentits. Crec que la clau perquè una fotografia ens atrapi és que aquesta sigui capaç d’evocar una emoció en l’espectador, i que el fotògraf hagi evocat la seva. Per què tens un nus a la gola mentre mires fotos i escoltes música? Ens atrapa allò que inconscientment projectem.

Recordes la teva primera foto “bona”, la primera foto de la qual vas estar plenament satisfet?

Doncs la primera foto de la qual vaig estar satisfet, ho tinc claríssim: va ser durant una excursió amb l’escola, quan d’amagat vaig fer una foto a la noia que m’agradava de classe. Tindria sis anys potser… Però si parlem des del punt de vista de “foto bona”, crec que va ser amb la meva Canon compacta, mentre pujàvem al Pedraforca. Prop del cim, vaig poder veure a dos excursionistes al cim d’un altre pic, i crec que vaig captar el moment. Eren temps en què estava entrenant amb la meva nova Reflex, però pesava massa per carregar-la al cim… I ho dic ara, quan porto a tot arreu una “petitona” que pesa el doble…

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

Doncs vaig entrar molt tard. De fet ara buscava la primera foto i es del 15 de febrer de 2015. Vaig entrar perquè tothom m’ho recomanava: “Si fas fotos, descarrega-te-la…” Al final vaig caure!

I què creus que fa que una foto “triomfi” a Instagram?

Doncs si et sóc molt sincer, no en tinc ni idea… He vist fotos espectaculars amb 15 likes, i fotos d’un esmorzar amb 2.500. Suposo que has de ser molt constant, tenir un estil molt marcat i encertar-ho amb els hashtags.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

Per mi de bo és el ràpid que s’arriba a tot el món. És un ritme diferent al d’altres xarxes socials. Pots seguir molt ràpid el treball d’altres persones que tenen un estil similar al teu. I, de fet, una xarxa social exclusiva de fotografia amb tant d’èxit crec que ha donat molt de valor al món de la imatge. El que no m’agrada tant no és molt diferent d’altres xarxes socials: la poca responsabilitat dels influencers. Aquelles persones a qui molta gent segueix tenen molt de poder, i, com diu el Tio Ben a Peter Parker: “Un gran poder comporta una gran responsabilitat.” Haurien de vigilar més el que pengen a la xarxa, ja que molta gent els segueix.

1-1

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

@ramginer: Pel seu tractament del blanc i negre (encara que a vegades veu colors). Perquè ha estat el meu Mestre amb majúscules. Perquè cada fotografia seva t’explica una història i per la seva tècnica. Gràcies a ell he pogut anar educant l’ull en aquests anys.

@nicolasreusens: Per ser un amant de la fauna i la macrofotografia. Les seves fotografies són espectaculars. No es d’estranyar que hagi publicat reportatges i portades a revistes com National Geographic.

@aniolhcphoto: Pel seu joc de contrastos. És un mestre de la llum i una persona molt propera. El seu treball en blanc i negre és impecable.

@viajestumaini: Ja que estem parlant de cultura, voldria destacar el treball i l’esforç que tenen les noies de Tumaini. Han ficat molt d’afecte i amor en el seu projecte: apropar amb el turisme solidari als voluntaris a diferents cultures.

@pere.soler.photographer: Si sou amants dels paisatges. Els colors de les seves fotografies inspiren.

Instagram t’ha servit des d’un punt de vista professional? Per a què?

En portar poc temps, no m’ha servit molt dels del punt de vista professional; de fet, poc m’he anunciat com a tal. Potser en un futur…

Com valores la gran afició que actualment hi ha per la fotografia? La veus positiva o no?

És impressionant. La tecnologia ha anat acompanyada de la xarxa social. Pràcticament tothom ara fa fotos, i això fa que es valori una bona fotografia. De totes maneres, la facilitat i la immediatesa de la foto + filtre + xarxa social ha fet que la gent no valori les hores d’esforç que hi ha darrere de cada foto: tant abans de fer-la (preparar-la, pensar-la i els coneixements que un ha hagut d’aprendre), la tècnica mentre la fas i les hores d’edició que vénen després. Ens quedem amb la punta de l’iceberg, que és molt bonica, sense tenir en compte tota la base que permet que aparegui.

Una exposició teva estarà inclosa en el proper Festival SCAN, que tindrà lloc aquest octubre. Ens pots avançar què hi podrem veure?

Sí! Quines ganes! Anirà sobre Àfrica. Són les fotografies realitzades durant un projecte de voluntariat i un safari per Nakuru i Masai Mara, Kenia.  Crec que agradarà a aquelles persones amants de la natura, l’aventura i el paisatge.

Quin tema tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

El joc dels nens i la seva fantasia. És una sèrie de fotografies fetes mentre els petits de diferents edats jugaven. Espontànies i emotives. En definitiva, volia ensenyar el llenguatge dels petits i el que haurien de fer més durant la seva infància: jugar.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna?

Doncs la veritat és que sí. La meva vida està donant un canvi de rumb i estic molt a prop del punt d’inflexió. Molt aviat la meva parella i jo anunciarem tot un projecte relacionat amb fotografia infantil que tenim moltes ganes de compartir. El canvi fa por, però, com dic més d’un cop, només es viu una vegada. S’ha d’esprémer.

foto-marina-ferre-1La seva sèrie realment promet! I ja tenim ganes d’ensenyar-vos-la. Estigueu atents a la galeria de @tgncultura i anireu descobrint les seves imatges setmana rere setmana!

Imatges: Isaias Mena (@isaias_mena a IG)
Retrat d’Isaias Mena: Marina Ferré
Entrevista: Rosa Comes

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>