Inventari d’art urbà

“Shikuarat significa vist en albanès. Es tracta del vist que apareix en frases com: “Ei, has vist el mural que han pintat a la Rambla Vella?” D’aquesta manera, naixia l’estiu de 2012 el blog de Darío Cobacho i Pol Masip, dos joves tarragonins, companys de batxillerat artístic a l’Institut Martí Franquès, que van adaptar el model de blogs com Escrito en la paret o Street Art Utopia. L’objectiu era clar: inventariar totes les mostres d’art urbà de la ciutat de Tarragona. En un any i mig ja n’han documentat un centenar llarg i ara ofereixen un resum del projecte en una exposició que es pot veure fins al dia 11 de març a l’Espai Jove Kesse.

Alienígenes que conquereixen les escales del passeig de les Palmeres, gatets eterns enfilats als murs del carrer Zamenhoff, parelles de ballarins que inunden la Part Alta… La ciutat està plena de petits tresors i en el blog els trobem fotografiats acompanyats d’una fitxa informativa amb explicacions sobre l’autoria, la localització, la tècnica artística i l’estat de conservació. “En la majoria de casos són intervencions petites amb predomini de l’stencil, la plantilla. A diferència d’altres llocs, per exemple, hi ha poc cartellisme“, explica Masip. Algunes d’aquestes actuacions passen desaparcebudes als ulls més despistats. Altres, com els Pilon’s Parade del carrer Comte, s’han convertit gairebé en una atracció turística.

Proporcionalment a Tarragona hi ha una alta quantitat d’obres d’art urbà“, conclou Cobacho. “Però sembla que la cosa està aturada o, com a mínim, cada vegada trobem menys intervencions“, afegeix, fent referència al fet que la generació que fa cinc o deu anys va dinamitzar els carrers potser no ha tingut relleu. La majoria de les intervencions són fonamentalment estètiques, però n’hi ha d’altres que van més enllà, com les videocàmeres que remeten a 1984 d’Orwell o els grafits perfectament integrats en l’espai.

Com és habitual arreu, la majoria d’aquestes actuacions són anònimes o, com a molt, signades amb pseudònim. Curiós és, per exemple, el cas de Skatboy: “Era un dels autors més prolífics i va morir molt jove. Els seus amics van voler perpetuar el seu nom fent més intervencions amb un estil similar i mantenint-te la signatura“, assegura Masip. En moltes ocasions el blog també serveix com a testimoni d’obres ja desaparegudes, amagades sota noves capes de pintura o sepultades per una nova construcció. Rarament les autoritats cedeixen espais expressament als artistes, com en el cas de la iniciativa “Murs que parlen“, promoguda per l’Ajuntament de Tarragona l’any 2008.

A banda d’una selecció de fotografies de les millors obres, l’exposició es completa amb un recull d’opinions de ciutadans sobre l’art urbà. “La conclusió generalitzada és que a la majoria de la gent li agraden aquestes intervencions, però no a tot arreu“, resumeix Cobacho. Siguin o no del gust de tothom, Shikuarat demostra que alguns carrers de Tarragona són petites galeries d’art a l’aire lliure que, amb permís o sense, en certa manera ens permeten trencar amb la monotonia diària.

Jordi Suriñach
Fotografies del blog Shikuarat