Confessa que s’ha topat amb algun despistat pels voltants de la Catedral buscant el Temple d’August. No el trobarà. Està amagat sota les entranyes de la Catedral de Tarragona, que oculta en les seves profunditats una de les construccions més espectaculars de l’antiga Tàrraco, un temple de culte imperial de grans dimensions que dominava el perfil de la ciutat. L’Imma Teixell és una de les poques afortunades que l’ha vist, encara que en siguin els fonaments. De fet, l’ha descobert.
L’Imma Teixell, arqueòloga municipal de l’Ajuntament de Tarragona, forma part, amb els també arqueòlegs Andreu Muñoz i Josep Maria Macias, de l’equip que durant anys ha dirigit les excavacions de la Catedral de Tarragona. Fa pocs dies tots tres van presentar el llibre Praesidium, Templum et Ecclesia, una obra en què també han col·laborat Antonio Peña i Miriam Ramon que, de fet, és el catàleg d’una exposició homònima celebrada l’any passat i que ha tornat a posar d’actualitat una troballa especialment rellevant.
L’historiador romà Tàcit recull que el temple que Tarragona havia dedicat a August “havia estat exemple per a totes les províncies“. Textos com aquest, monedes i altres documents testimoniaven l’existència d’aquesta imponent construcció, de la qual no s’havia conservat cap resta i que durant prop de 300 anys havia sigut l’objecte del desig d’alguns arqueòlegs. Les sospites el situaven al voltant dels terrenys actualment ocupats per la Catedral. L’Imma i els seus companys van poder corroborar-ho, en un procés que van explicar pas a pas en un bloc altament recomanable.
L’equip es va formar l’any 2000, amb unes primeres excavacions a l’exterior del Claustre de la Catedral. Set anys després, els treballs es van intensificar amb la realització d’unes prospeccions geofísiques a la nau central de la Catedral. “El color vermell ens va animar moltíssim“, explica l’Imma. Els ordinadors marcaven amb color vermell que a sota de l’actual església hi havia una construcció anterior. Fins i tot, seguint el rastre d’aquest color vermell, van determinar que el temple podria fer uns 27 metres d’amplada per uns 40 de llarg. S’hi estaven apropant.
L’Ajuntament de Tarragona, l’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) van formalitzar la seva col·laboració i l’any 2010 es van fer les primeres excavacions a la nau central. Van obtenir la preuada recompensa: “La nostra sorpresa va ser molt gran. Sabíem que no toparíem amb un temple tal com ens el podem imaginar avui en dia, amb les seves columnes, perquè sabíem que l’únic que podríem trobar eren les fonamentacions, però vam al·lucinar molt perquè les dades geofísiques van funcionar gairebé al centímetre“, explica, encara avui emocionada, Imma Teixell.
L’any 2011 van tenir lloc les darreres excavacions, que corroboren les hipòtesis anteriors i aporten nous materials. El projecte ha permès localitzar finalment el Temple d’August, però també ha permès trobar diferents materials d’interès, elaborar una carta arqueològica de la Catedral de Tarragona i poder establir una cronologia de l’ocupació d’un dels indrets privilegiats de la ciutat durant prop de 2.000 anys. En el terreny personal, el balanç també ha estat molt positiu: “M’ha enriquit molt i he après que l’arqueologia no és només el pic i pala. També ha d’haver-hi un treball previ al darrere, un treball de gestió i molta diplomàcia“, remarca Teixell.
Sempre queden, però, coses pendents, com poder disposar de l’oportunitat d’emprendre noves excavacions amb l’objectiu de fer més comprovacions. L’Imma també admet que s’ha quedat amb les ganes de trobar l’altar d’August, o com a mínim les seves evidències, que segons les fonts podria estar davant de l’antic temple, a l’actual Pla de la Seu. Qui sap si aquesta cerca podrà tirar endavant, perquè hi intervenen molts elements. En qualsevol cas, Teixell admet que sempre s’han de tenir en compte molts factors: “L’arqueologia és una ciència molt bonica, però és una ciència destructiva. En el moment en què excavem, ja estem alterant un procés natural”.
Deixa un comentari