Històries del Carnaval: Magda Puyo

“Els primers anys vuitanta van ser anys d’il·lusió, de l’inici de moltes aventures i, entre aquestes, l’inici de la recuperació de les tradicions populars. Fer possible el Carnaval de Tarragona era una de les coses que més engrescava a la gent jove. Seguint la proposta de l’Ajuntament, un grup d’estudiants vinculats a la universitat i a l’Escola Municipal d’Art Dramàtic va començar a preparar allò que, finalment, ha esdevingut el Carnaval de Tarragona, que, de seguida, va comptar amb un gran suport popular.

Quina sorpresa quan em van proposar fer de Reina d’aquest Carnaval que proposava un programa nou, que combinava tradició i idees noves per bastir una gran festa ciutadana. Ferran Güell seria el Rei i Ramon Simó, el Mestre de Cerimònies. No podia tenir millor acompanyament!

1983. Foto d’Enfoc

La gent de l’EMAD, alumnes i professors, ens van ajudar a vestir-nos, a maquillar-nos, a crear un seguici formidable que va participar d’aquell Carnaval vint-i-quatre hores de vint-i-quatre. No teníem gaire traça, encara, amb això del Carnaval. Carnaval s’identificava una mica amb un cert llibertinatge i, és clar, el llibertinatge vol dir portar poca roba. Tot i que vam trobar un vestuari força adient per al Rei, la Reina havia d’anar una mica més, diguem-ne, provocativa. Quatre draps brillants i molt de maquillatge farien el fet.

Se’ns oblidava que érem al mes febrer… i el febrer de 1983 va ser especialment fred. La Rua passava per la Rambla, prop del Balcó; tothom estava content, però potser ningú recorda que aquell dia va nevar a Tarragona. Jo no ho oblidaré mai, em vaig quedar congelada i només tenia ganes d’arribar a l’Ajuntament per tapar-me una mica. Després ja ho vaig arreglar amb un bon jersei i una mica de rom!

Ara, com em dedico al teatre ja no em disfresso per Carnaval… Tinc la impressió que disfressada hi vaig tot l’any.”

Text: Magda Puyo
Imatge de la capçalera: Lectura del sermó, de Pajares

Ramon Simó. Foto d’Àngel Catena