Històries del Carnaval: Joan Cavallé

“Entre 1982 i 1985 la meva visió particular del Carnaval venia condicionada pel fet que jo estudiava a l’Escola Municipal d’Art Dramàtic Josep Yxart (EMAD), la qual tenia un paper estructural en la festa. D’una banda, els alumnes de l’escola constituïen el seguici del Rei Carnestoltes i la seva Concubina. D’altra banda, al Saló de Plens de l’Ajuntament tenia lloc el Judici del Rei Carnestoltes, també a càrrec d’alumnes de l’escola, dirigits per Pere Salabert, un dels seus directors. De totes dues coses n’hi ha múltiples testimonis fotogràfics.

Un d’aquests anys, també, el 1985, com a membre del col·lectiu La Gent del Llamp, vaig participar en la redacció del pregó del Rei, un pregó, o sermó, que va ser editat amb dibuixos d’Anton Roca. I més tard, potser el 1986, vaig compondre encara, amb textos meus i d’altra gent, una mena d’espectacle de varietats que es va representar a la plaça de les Cols. A tot això caldria afegir-hi els particularíssims carnavals de Poetes. De la participació a la Rua, acompanyant Carnestoltes, recordo sobretot el fred. I particularment el de l’any de la nevada, que si no recordo malament va ser el 1983. Jo aquell any anava vestit de sant protomàrtir, una disfressa que sembla que va molestar alguns. A les representacions del Judici, em tocava fer el tòpic paper d’un botiguer de Reus, calb i amb una cinta mètrica penjada al coll.

1984. Foto: Àngel Catena

Encara sento les veus de la Rosa Rossell i l’Encarna González, fent de peixateres serrallenques, els saltirons de la recordada Mercè Anglès vestida de bufó, els cops de cap del jutge Xavier Pagès amb cara endormiscada, la posa majestàtica del Manel Fernández en el paper de Carnestoltes, la rigidesa de la Victòria Gras i el Jordi Alegre en la seva comesa d’alabarders, la Carme Colom fiscalitzant amb cara de pocs amics i panxa contenta, el Josep M. Pujol movent-se a cop de gralla i el Pere Lluís Mulet fent de militar xusquero. Hi havia en tot això un aire contra allò establert que ara no em sembla predominant en aquesta festa. Per això acabo de la manera com acabava aquell sermó reial a què al·ludia:

És el rei de Carnestoltes
de Salses a Guardamar,
contra ordre, burgesia,
cúria, por i militar.

És el rei de Carnestoltes,
des de Fraga a Maó,
per la gresca i l’alegria
és el rei subvertidor.”

Text: Joan Cavallé
Imatges: Àngel Catena
Imatge de la capçalera: Rua, d’Àngel Catena

Mercè Anglès. 1984. Foto: Àngel Catena

Victòria Gras. 1982. Foto: autor desconegut