Històries del Carnaval: Ester Roca

“La meva vinculació amb el Carnaval sempre ha estat molt intensa. Si bé ara el visc des de dins, com a tècnica de cultura popular de l’Ajuntament, durant molts anys hi vaig prendre part des de fora. Primer, com a espectadora i, després, com a membre d’una colla que sortia a la Rua.

A casa, setmanes abans del Carnaval, la nostra mare ja ens venia a preguntar de què volíem anar disfressats. En aquell moment se’ns acudien coses, que avui podrien semblar estranyes, com anar d’espantaocells, de senyor sense cap, o fins i tot d’àvia (sí, un any vaig voler anar d’àvia…). Un cop presa la decisió, començava l’estratègia de com fer la disfressa, que passava sempre per aprofitar objectes o roba que teníem per casa. I aprofitar vol dir aprofitar. Recordo molt una faldilla que va servir per disfressar-me de castanyera, de bruixa i d’àvia.

Passat el Dijous Gras, el Carnaval de casa nostra s’intensificava. Començàvem divendres amb una festa de disfresses a l’escola, dissabte seguíem amb la Rua i ho rematàvem diumenge amb la Guerra de la Farina. Un acte, aquest, que tot i no haver-lo viscut de gran, recordo amb pena quan va deixar de fer-se.

Els primers anys no formàvem part de cap comparsa, però els nostres pares ens deixaven anar a veure la Rua disfressats. Anys després vam entrar a formar part de la Colla de l’Embut, una entitat ja desapareguda que representava un Carnaval més tradicional, on la sàtira supeditava els lluentons. Eren altres temps, tot i que Tarragona ha sabut trobar una fórmula de Carnaval on hi saben conviure aquestes dues arrels carnavalesques.

Recordo que la gent de la Colla de l’Embut ens reuníem dies abans, miràvem què havia succeït a la ciutat al llarg d’aquell any i ens disfressàvem d’un d’aquells temes polèmics que afectaven a la societat. L’any que hi va haver l’atemptat de l’Empetrol, per exemple, vam anar disfressats amb pijama, corrent amunt i avall per la Rua, com si simuléssim el caos viscut a la ciutat. Un altre any, quan es van paralitzar les obres de l’Erosky per les ruïnes trobades a l’interior, vam anar de romans. Aquest era l’esperit d’aquella colla. Recordo que després de la Rua anàvem a sopar i a la revetlla. Aquell dia tenia permís per allargar la festa!

El dia concret de la foto el recordo bé. Era, precisament, una Guerra de la Farina, no era un dia de neu a Tarragona, òbviament. Al fons de la imatge hi ha un grup que anava d’Escolania de Montserrat. La veritat, semblava difícil que caminessin així, però és que fins i tot corrien! Ja en primera línia apareix el meu germà Alexis, que va disfressat de Charlotte, uns amics i jo, que anava disfressada de reina… Sí de reina, qui m’ho havia de dir. Per cert, reprenent el tema del reciclatge portat a l’extrem, la meva mare va sacrificar el seu vestit de noces per fer-me aquesta disfressa!”

Text: Ester Roca
Imatge de la capçalera: Escolania Vallfogona, d’Àngel Catena (1984)