A Fermí Fernández el vam conèixer primer a través de la ràdio, després el vam veure a la televisió, però a Tarragona molts el tenen al cap perquè fa gairebé trenta anys que és un dels vells de Dames i Vells. Enguany que el ball celebra el seu 500 aniversari, Fernández ha acceptat el repte de ser el Tuitaire Convidat durant les Festes de Santa Tecla per mostrar-nos la seva particular visió d’aquest moment tan esperat per la ciutat des del perfil oficial de Tarragona Cultura; distingireu les seves piulades perquè aniran signades amb les incials FF. Abans, però, hem volgut descobrir una mica més la seva relació i estima cap a les festes i cap a Dames i Vells.

Tenint en compte que el Ball de Dames i Vells celebra enguany 500 anys, la Santa Tecla de Fermí Fernández serà més especial que la dels altres anys?
Serà molt especial per tot el grup, bàsicament perquè no sortirem al carrer. Estarem al Teatre Metropol i serà una manera molt diferent de veure les festes, perquè tenim dues representacions diàries i quan acabem estarem tan cansats que serà difícil formar part de les festes com els altres anys.

En els anys en què no hi ha una situació excepcional com aquesta, habitualment, com són les festes per algú que forma part de Dames i Vells?
Dins de Dames i Vells hi ha diferents faccions: la gent que acaba les representacions i segueix la festa i els avis, entre els quals m’incloc (riu), que tornem cap a casa perquè no podem més. Habitualment a tots ens agrada formar part de la resta de la festa, però s’ha de tenir en compte que, per exemple, la tarda de la vigília, comencem a maquillar-nos a les quatre de la tarda i fins passades les deu de la nit no acabem la darrera funció.

Es podria dir que teniu una forma ben diferent de la resta de la ciutadania de viure i gaudir la festa…
Ens agrada dir que nosaltres participem de la gent, del brogit de la gent. Ens encanta veure el moviment que hi ha per la ciutat aquells dies, però els actes tradicionals se’ns escapen una mica perquè sempre coincidim en horari. I tot el que hi ha programat més cap al tard acostumem a saltar-nos-ho perquè l’endemà també ens hem de llevar molt d’hora i les veus, amb una sola tarda, ja les tenim bastant fetes pols.

Des de quan forma part del Ball de Dames i Vells?
Des del 1985.

I des de llavors, quina és l’anècdota que recordes amb més estima?
Anys enrere podíem arribar a fer fins a una trentena d’actuacions. No estaven tan regulades com ara i el grup anava d’un lloc a l’altre de la ciutat i, de sobte, decidies que t’aturaves i feies una representació en un punt on habitualment no es feia. Durant aquella època, la gent s’havia arribat a cohesionar tant amb el grup que quan et giraves veies una munió brutal de gent que ens seguia. Allò semblava una professó de Dames i Vells, però és que la ciutat anava darrere nostre per saber on anàvem.

Trenta actuacions són moltes…
És que en fèiem moltíssimes. Ara són al voltant d’una dotzena, però abans, fins i tot, anàvem fins al Serrallo i la gent del barri no ens coneixia. Veien una patuleia d’homes vestits de dones i de iaios que sortien d’un autobús i no acabaven d’entendre res. Llavors intentàvem tenir contacte amb la gent i dir-los coses com ara “mira aquesta quin cul que té!” i la gent s’havia arribat a enfadar amb nosaltres.

Hi ha personatges públics que algunes vegades tampoc s’han pres gaire bé el que els heu dit…
És cert, n’hi ha que s’han enfadat, però també n’hi ha alguns que dies abans vénen i ens pregunten: “Enguany parlareu de mi?” Abans la gent es molestava més, fins i tot l’alcalde Nadal ens havia recriminat alguna cosa dient que no era veritat. Però, com amb tot, el poble és el que mana i, quan el poble s’ho passa bé, per als polítics és tot oli en un llum. Per a ells, que Dames i Vells en parli, s’ha convertit en una mena de neteja d’imatge. El fet de deixar-se criticar els dóna un punt de “veus, accepto les crítiques”; per això n’hi ha que han vingut a dir-nos a veure si els donem una mica de canya. Sorprèn, però, que l’alcalde Ballesteros no ha vingut gaire durant els darrers anys… Deu ser que potser li hem donat massa canya…

Ens pots avançar alguna pista del musical que prepareu per a aquesta Santa Tecla per fer al Metropol?
Res. És top secret. Només puc dir que és un repàs a la història de Dames i Vells. Hem de tenir en compte que portem 500 anys de Dames i Vells, tot i que no se’ns nota gens, perquè estem tots estupendus, i que han passat moltes coses que s’han d’explicar. Són detalls que explicarem durant l’hora i mitja que dura la representació. És un musical, fa molta gràcia i també hi tractem què pot passar amb Dames i Vells en un futur. Poca cosa més puc dir… Hi surten els personatges de sempre i un munt de gent més i ens fem un fart de cantar i ballar.

La gent s’ho passarà bé?
La gent s’ho passarà MOLT bé. Tothom té l’expectativa de passar-s’ho bé, el problema és si complirem a no les expectatives. La gent ha de saber que és una obra de teatre en què hi ha moltíssima feina al darrere. Només amb els decorats, la gent ja al·lucinarà, són espectaculars.

Tot i això, el grup trobarà a faltar sortir al carrer?
No ho crec. Ens ho prenem com que serà un any diferent. L’únic que jo trobaré a faltar serà poder anar pel carrer burxant a la gent. Potser és de les coses que més m’agraden de Dames i Vells.

Què ens mostrarà Fermí Fernández com a Tuitaire Convidat?
Explicaré les meves festes per dins. Intentaré mostrar tot el que pugui, tot i que no sé si tindré gaire temps de mostrar coses que passin fora del Teatre Metropol.

Etiquetes: , , ,