La periodista Anna Plaza es mou contínuament entre Vila-seca, on viu, i Tarragona, on ha desenvolupat bona part de la seva carrera professionalment, durant molts anys a Tarragona Ràdio i ara al Fet a Tarragona. Lectora impulsiva i amant del teatre (ja sigui damunt o davant de l’escenari) ha intentat sempre que ha pogut poder parlar de les seves passions a la feina. Ara, quan intenta obrir-se camí en la divulgació científica, parlem de les virtuts i problemes de la seva professió. Plaza serà la protagonista del nou número del butlletí Fan de TGN, que s’enviarà als subscriptors aquest 5 de maig.

Què és més difícil, escriure una bona crònica d’un acte cultural o un bon article de divulgació científica?

En el meu cas un article de divulgació científica, sens dubte. A la cultura m’hi he apropat sempre des d’una perspectiva molt lúdica, cosa que m’ho ha posat fàcil a l’hora d’escriure. En canvi, a la ciència sempre m’hi he acostat des d’un visió més professional i acadèmica, i suposo que això també es reflecteix a l’hora d’escriure.

Això vol dir que escriure sobre temes culturals és senzill?

No! Si ho vols fer bé, no hi ha res senzill.

I què diferencia una bona peça periodística cultural d’una de normal?

Com en totes les temàtiques, el fet de tenir background, context. Es nota molt quan algú parla d’alguna cosa per parlar-ne, sense tenir-ne coneixements previs o bé és un expert en aquella matèria. Allò important és relacionar coses i, a través d’aquesta relació, fer que el lector entengui més allò de què es parla.

Com t’informes avui en dia de les activitats culturals?

Doncs ara picotejo, entre premsa local, mitjans digitals com el Circ de la Cultura, recursos com el Fan de TGN, el que veus pel Facebook, el boca orella…

Per què no llegim tants diaris?

Suposo que és una qüestió d’hàbits. Jo mateixa només el compro en dies concrets, no cada dia. Em costa trobar el moment d’asseure’m amb tranquil·litat i gaudir de la lectura del diari.

El periodisme viu en l’actualitat un mal moment. Si la gent té la necessitat d’informar-se i valora els productes de qualitat, com és que el sector viu la situació actual?

Crec que hi ha dos factors. Amb els mitjans digitals i les xarxes socials ens hem acostumat a consumir informació de manera molt ràpida, a cop de titular i, a més, de manera gratuïta. D’altra banda, insisteixo, hi ha la falta de temps en la societat que vivim. L’altre dia em va agradar una frase que va dir l’Alfred Arola: “En aquest món digital que estem vivint, amb una allau d’informació tan gran, els editors encara tenim sentit perquè fem la feina de destriar el gra de la palla.” I el periodisme també fa aquesta funció. Tots plegats hauríem de donar més confiança als professionals perquè si no et perds.

Anna Plaza en una representació teatral

En un dels números del Fet a Tarragona et vas posar a la pell de l’emperador August per explicar-nos la seva vida i les claus de Tarraco Viva. Què et va cridar més l’atenció a l’hora de preparar aquell dossier?

Moltes coses! La primera, descobrir gent que treballa molt amb un entusiasme encomanadís. Em refereixo, per exemple, al Magí Seritjol, al Rafael López-Monné o al Joaquín Ruiz de Arbulo, una eminència a qui hauríem de fer un monument. I ja no parlo dels grups de reconstrucció històrica, que fan una feinada increïble de forma voluntària. I després vaig descobrir un personatge apassionant com l’emperador August, que arriba al poder gairebé per casualitat. A partir d’aquí vaig llegir el Jo, Claudi, de Robert Graves, una novel·la que recomano.

En alguna ocasió has seguit de ben a prop la Mostra de Teatre Jove. Per la teva experiència, com és la tasca dels grups de teatre amateur de la ciutat?

La Mostra de Teatre Jove està molt bé perquè dóna a la gent l’oportunitat de lluir la feina que fa a grups, cosa que normalment no es té. És un molt bon aparador, tot i que també t’he de dir que el nivell és irregular. Per exemple, m’han encantat les obres que he vist de Vis de Vanadi, mentre que d’altres són més fluixotes. Tot i això, s’hi pot descobrir alguna joia i, a més, les entrades són gratuïtes. De fet, a la ciutat, hi ha una activitat teatral intensa per part de molts grups: Tecla Smit, que fan propostes amb un nivell interpretatiu interessant; el Grup Atenea, que fan posades en escena molt dignes; 45 RPM, a qui no he vist tant però em consta que també ho fan molt bé… I ara vaig descobrir Fabulae Tarraconenses, que van fer una representació exquisida d’una obra tan difícil com Juli Cèsar.

Com a vila-secana de tota la vida, què destacaries de l’activitat cultural del teu poble? Ara esteu a punt de viure una nova edició de la Fira de Música al Carrer…

La Fira de Música va ser una aposta personal del Josep Graset, que va començar de forma molt petita, gairebé sense públic i amb concerts en horaris intempestius, i s’ha convertit en un esdeveniment força gran, que esperem que no mori d’èxit. M’ha donat l’oportunitat de descobrir gent molt interessant. Els exemples més coneguts són els Amics de les Arts i els Manel, que van tocar a Vila-seca gairebé sols, quan no els coneixia ningú. A banda de la FiM, hi ha una programació a l’auditori prou potent i també recomano el cicle que els Amics del Teatre organitzen cada any a la primavera, on porten nous talents.

Jordi Suriñach

Etiquetes: ,