Patrimoni

Gladiadors amb denominació d’origen

Tarraco Ludus busca consolidar-se com a grup de reconstrucció històrica
30/07/2014
Tarraco Ludus al circ romà. Foto Andreu Gual

En el camí per situar-se com “la ciutat que millor explica la història“, el paper dels grups de reconstrucció històrica és un element indispensable. Sota el paraigua de Tarraco Viva han crescut entitats de referència, com Nemesis, Thaleia o l’Associació Projecte Phoenix, als quals ara s’afegeix un nou grup, Tarraco Ludus, especialitzat en la lluita de gladiadors romans. De moment són més coneguts a fora de la ciutat que no pas aquí, però aquest estiu els podem veure col·laborant en una de les activitats del cicle Tarragona Història Viva.

Actualment són una desena d’integrants fixos, amb diversos col·laboradors que els ajuden. Els orígens del grup es remunten a l’any 2012, quan van col·laborar amb una de les activitats estivals de Nemesis. L’any passat ja es van constituir com a entitat i en aquest poc temps ja han actuat en llocs com Castella la Manxa, el País Basc o Osca. “Estem especialitzats en la reconstrucció de l’època alt imperial, als segles I i II dC”, explica l’arqueòleg Marc Solé, responsable del grup. Aquest estiu són presents a Ludi Circensis, l’activitat organitzada per Thaleia dins del cicle Tarragona Història Viva.

D’una hora d’espectacle ens passem 45 minuts explicant les particularitats dels gladiadors. No només lluitem, sinó que també divulguem“, remarca Solé. En aquest sentit, admet que cal lluitar contra els estereotips imposats per Hollywood: “Res del que veus a les pel·lícules podia ser factible. Amb equips de 12 quilos o cascs que en pesaven quatre era impossible tenir aquella agilitat. Cal trencar molts mites“, aclareix. Qui forma part de l’entitat, per tant, ha de defugir de la idea de sentir-se el protagonista de Gladiator: “Som gent a qui ens agrada la història i que ens paguem els nostres equips, que poden costar prop de mil euros.” Els vestits, les armes i les proteccions busquen reproduir al màxim els materials originals, fet que els ha obligat a comprar productes arreu d’Europa.

Parlant dels combats, la pregunta és obligada: us feu mal quan lluiteu? “A les lluites no hi ha res pactat. Evitem les coreografies perquè, si per ballar un tango cal ser un bon ballarí, per fer una lluita amb els passos marcats caldria fer-ho molt bé, o es notaria massa. Anem a casa amb algun blau, però les puntes de les armes són l’únic material no rigorós per evitar fer-nos mal“, aclareix. En contra de l’estereotip difós per les pel·lícules, els gladiadors eren mercaderies molt valuoses, que comptaven amb els millors metges i dietistes de la història i, per tant, a tothom li interessava que poguessin lluitar com més vegades millor. “A Roma potser era una altra cosa, però a províncies rarament es lluitava a mort. No tenia sentit“, explica Solé.

En aquests moments són l’únic grup de reconstrucció d’aquest àmbit a Catalunya i el tercer de l’Estat, comptant l’Escuela Gladiatura de Mèrida i el grup de Cantàbria Jano. El seu principal referent, però, són els italians Ars Dimicandi, prou coneguts a Tarragona per les seves activitats a Tarraco Viva: “Són els millors, el Barça de la reconstrucció de gladiadors“, diu Solé. Un dels trets que els diferencia de tots aquests grups és la presència de dones. “La seva presència està documentada en algun fris, però no hi ha moltes referències més i aquí hem hagut de deduir algunes coses. Sabem, per exemple, que lluitaven amb els pits a l’aire, cosa, que, òbviament, no fem“, puntualitza.

El grup té diferents actuacions compromeses per als propers mesos i aspira a continuar creixent. “Som molt novells, però esperem algun dia ser prou bons per poder actuar en un festival de referència com Tarraco Viva. Ens faria il·lusió poder tenir presència a casa nostra.” Mentrestant continuaran entrenant cadascú pel seu compte i trobant-se tots junts un cop per setmana per perfeccionar la seva tècnica.

Text Jordi Suriñach
Fotos de Lluís Amenós (1 i 2) Andreu Gual (3)

 



2 Comentaris

  1. Andreu
    01/08/2014 Respon

    Val a dir que les dues primeres fotografies son del Company LLuis Amenós, no pas meves.
    Andreu Gual

    • Teníem mal entesa la informació, doncs. Gràcies per l'aclariment! Ho rectifiquem.

      Salut!
      Tarragona Cultura

Deixa un comentari