El de l’Albert Masip és un cas de precocitat extrema. Afortunadament no és l’únic adolescent que dedica bona part del seu temps lliure a devorar llibres i a perfeccionar la seva escriptura. Però el protagonista d’aquesta història, el jove tarragoní Albert Masip, ha anat més enllà. Amb catorze anys va decidir escriure la seva primera novel·la, als quinze ja la tenia enllestida i als setze ja la té publicada i presentada. I vol continuar anant més enllà.

A la primavera de 2010 l’Albert va anar a la presentació d’El genet nu, la novel·la amb què el seu professor a l’Institut Martí i Franqués, Joan Giné Masdeu, havia guanyat el Premi Pin i Soler l’any anterior. Amb el punt d’inconsciència propi de l’edat, es va preguntar: “Per què no puc estar jo a l’altra costat de la taula presentant el meu propi llibre?“. Dit i fet: aquest gener li ha presentat Aramar, una novel·la fantàstica de 176 pàgines.

El llibre explica les aventures d’una companyia formada per representants de totes les races de la terra d’Aramar a la cerca de dues pedres que han de permetre al rei Falathar empunyar l’espasa Talanril i intentar derrotar el malvat Belthil. Autodidacta al cent per cent, Masip va partir d’alguns dels seus relats de joventut per desenvolupar aquesta història clarament influïda pel El senyor dels anells, un dels llibres de capçalera a la seva prestatgeria, al costat de les sèries de Harry Potter i la Crónica del asesino de reyes.

Els seus pares es van espantar de debò quan, el 28 d’agost de 2013 (tots recorden perfectament la data), l’Adrià va començar a cridar molt fort mentre tots eren a casa. Era un esclat immens d’alegria, fruit del correu electrònic de l’editorial que els confirmava que tiraven endavant el projecte. Sense que els seus pares ni ho sabessin, l’Adrià s’havia posat en contacte amb diferents editorials i finalment Mundos Épicos va aprovar publicar el llibre i fer-ne una primera tirada de 550 exemplars.

Actulament l’Adrià continua els seus estudis a l’institut i, tot i que encara li queden un parell d’anys, ja pensa en carreres com biotecnologia o medicina quan vagi a la universitat. I la literatura? “Vull ser escriptor i viure’n!“, diu sense complexos. “M’agradaria poder guanyar-me la vida escrivint, però com que és molt complicat tinc clar que també vull fer una carrera.” Ja té pràcticament enllestit el segon llibre, en què recupera el món i els personatges d’Aramar per engegar una nova aventura. I com que no vol encasellar-se en el gènere fantàstic, no descarta fer el salt a la novel·la negra. I tot plegat amb aquella barreja d’ingenuïtat i atreviment d’un jove de només setze anys que vol anar més enllà.

Jordi Suriñach

Etiquetes: ,