fotox53_01

Xavi Solé: “Hi ha tot un món minúscul que ens passaria desapercebut si no fos per la fotografia”

La macrofotografia arriba amb el primer Fotògraf Convidat de 2017

Va néixer fa quaranta anys a Tarragona, on resideix de tota la vida. És un delineant industrial que treballa al sector químic i és un enamorat del disseny gràfic. Té casa a Vinaixa, a les Garrigues, on, de tant en tant, hi passa els caps de setmana. Sovint, a través de les seves imatges, podem gaudir d’aquest entorn en què es belluga amb la família i hi veiem instantànies espectaculars de Montblanc, Vimbodí, Tarrés, boscos de Poblet i voltants…

Avui us presentem el Xavier Solé, que a Instagram es fa dir @fotox53 i que serà El Fotògraf Convidat de gener, el primer de l’any 2017. La seva és una galeria onírica, plena d’imatges precises, formalment molt treballades i que, en molts casos, semblen retalls de contes, tastets d’aventures. Amb tot, el seu estil és molt divers, i també hi trobem fotografies en què capta la intensitat d’una emoció o el punt àlgid d’un esdeveniment al carrer o dalt d’un escenari, per exemple, o imatges dedicades als detalls.

Precisament, la sèrie que ens oferirà a les xarxes de Tarragona Cultura estarà dedicada a la macrofotografia. Us animem a conèixe’l una mica millor en aquesta entrevista…

A què dediques el teu temps lliure, quines són les teves principals aficions?

De sempre m’ha cridat molt l’atenció tot el relacionat amb el disseny gràfic i la il·lustració. Començant de petit (sempre estava llegint còmics i fent dibuixets), i seguint de més gran amb l’ordinador. A l’era prephotoshop ja trastejava amb programes d’edició i dibuix. Sempre he estat bastant geek, i, tan aviat com m’ho vaig poder permetre, em vaig comprar un bon monitor, un escàner, una tauleta gràfica… Podríem dir que el disseny gràfic és la meva vocació frustrada i també principal hobby.

Ara bé, actualment, de temps lliure me’n queda ben poc. Tinc dos nens petits (de 5 i 9 anys) que reclamen atenció continua, així que durant la setmana, si trobo una estona de tranquil·litat, prou feina tinc a posar-me al dia a Instagram. Els caps de setmana procurem sortir, sempre que podem cap a la muntanya, i és llavors quan aprofito per fer les fotos. No surto mai de casa sense la motxilla amb càmera, objectius i demés accessoris.

Com i quan va néixer la teva passió per la fotografia?

Recordo que va ser a partir de veure les fotografies que una amiga havia fet amb una rèflex. Em fixo molt en els detalls, i de seguida vaig adonar-me que la qualitat de les fotos no tenia res a veure amb les fetes amb les càmeres automàtiques que tenia la majoria. Poc temps després em vaig gastar sou i mig en una Nikon D70, una de les primeres rèflex digitals “assequibles”. Després l’he anat completant amb diversos objectius, filtres, etc.

fotox53_05Quina és la teva formació en aquest camp? Ets autodidacte?

Exceptuant un parell de cursos bastant recents, he estat autodidacte. Vaig anar aprenent a base de llibres i revistes especialitzades. Però sobretot a base de practicar i de prova-error. L’experiència hi fa molt a l’hora d’aconseguir el resultat que vols obtenir al fer una foto.

I els teus referents? Tens algun “mestre” predilecte?

La veritat és que no sóc fan ni segueixo l’obra de cap fotògraf en especial. Però per dir-ne un destacaría l’Oriol Alamany. Un especialista en fotografia de natura que ha tret uns quants llibres i té unes fotos espectaculars.

Com definiries el teu estil fotogràfic?

Últimament, la veritat, bastant anàrquic. Simplement intento fer fotos atractives adaptant-me a la situació en que em trobo. Als inicis només treia la càmera a passejar en viatges i sobretot en sortides a la muntanya. En especial per fer macros i petits detalls (flors, papallones, petits insectes…). Però des que m’he endinsat a Instagram, i ajudat per l’allau d’idees que hi he trobat, he redescobert altres estils fotogràfics a què abans no havIa prestat la suficient atenció.

Per tant, no busco un tema en concret en les meves imatges. El que busco principalment o a què dono més importància és que siguin visualment atractives i/o impactants. Però, òbviament, si la ocasió ho permet, també intentaré transmetre una emoció o un sentiment.

Surts a fer fotos sol o en companyia? Què prefereixes?

Gairebé sempre he anat en companyia d’amics i/o familia. Tot i que molts cops he trobat a faltar la tranquil·litat que requereix la preparació de certes fotografies que evidentment es fan millor sense presses. D’una manera o altra hi ha avantatges i inconvenients.

Diries que la càmera permet captar coses millor o de manera diferent que el propi ull?

Òbviament la càmera, gràcies a la seva tecnologia, permet, per exemple, congelar el moviment d’una gota que cau, transformar l’aigua d’un riu en un llençol de seda (amb una exposició lenta). També acostar-nos el detall d’una ala de papallona (amb un objectiu macro) o mostrar-nos en primer pla un ocellet de dos arbres més enllà (amb un teleobjectiu). Tot un seguit de situacions que a simple vista no seriem capaços d’apreciar. De totes maneres, no crec que existeixi encara càmera que capti els colors millor que el propi ull.

Abans de fer una foto, tens clar com l’has de fer? Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat en les teves imatges?

Hi ha una mica de tot. Però exceptuant ocasions puntuals no surto de casa amb la idea del que faré al cap. És quan sóc a lloc, i si la inspiració acompanya, quan i on busco i decideixo què fer.

Des del teu punt de vista, què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Jo crec que una bona foto és el resultat d’una suma de factors: la composició, els colors, l’enquadrament, la originalitat, el missatge… Si aconseguim equilibrar-los tots, tindrem una foto bona.

Descriu-nos una de les teves fotos de la qual estiguis més satisfet i explica’ns per què.

Destacaria la que vaig penjar de l’últim correfoc de Santa Tecla. Primer de tot, perquè no sóc un habitual sota les espurnes. M’encanten els correfocs, però sempre els he seguit a distància. Segon, perquè no va ser gens fàcil situar-me (hi havia una gentada de por). Tercer, perque està feta “a casa”, en un dels moments àlgids de la Festa Major. I quart, perquè crec que la foto resultant transmet perfectament el moment d’èxtasi que es vivia en aquell moment.

fotox53_04

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

Coneixia de fa molt temps l’existència d’Instagram, però sempre vaig pensar que es limitava a la foto casual, als típics selfies, etc. De fet, recordo instal·lar l’aplicació, posar una foto per provar, veure que no passava res especial i desinstal·lar-la una estona després. Hi vaig entrar “seriosament” perquè m’hi va animar la meva dona (@marta.coll). Poc a poc vaig anar descobrint-ne, primer, el funcionament (els hashtags, perfils a seguir), i després, el vessant més artístic.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

Té tantes coses bones com dolentes. Comencem per les bones: M’ha fet tornar a “apassionar” per la fotografia, i sobretot redescobrir estils i tècniques que coneixia però gairebé no practicava (street, b&n, fotografia nocturna…). La interacció amb la resta de comunitat i el fet d’establir amistat amb gent diversa però amb la mateixa afició. Les mencions, els reptes i concursos, que et fan estar sempre atent i suposen un al·licient continuu a no deixar de fer fotos.

De dolent, que pren moltíssim temps (proporcional és clar al número de gent que segueixes i et segueix). Que a causa d’això i de com funciona l’aplicació, et veus obligat a passar de pressa i corrents fotos que mereixerien més atenció. La mida limitada d’imatge també fa que no llueixin fotografies que en gran mida (o bé panoràmiques) resultarien espectaculars. Finalment, que la publicitat és exagerada, cosa que complica encara més estar al dia i no perdre’s res del que penja la gent que segueixes.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

De número 0 deixa’m incloure tota la gent “de casa” que han passat per aquí com a fotògrafs convidats: el @vitex, el @barruz, el @davidtarragona, la @dolorsayxendri, el @juanjofuster, la @jos_minimal, en @jordibru_fotografia, el @livetgn…, etc., etc. Crec que són de follow obligatori. Dit això, se’m fa molt difícil igualment limitar-me només a uns quants, però, si n’he de dir 5, recomanaria seguir a @stoptheroc, especialista en fotografia amb l’arquitectura com a motiu principal, i al @lluiscostag, amb fotografies molt cuidades i sempre sorprenents. També destacaria les fotografies street de @msubirats, la senzillesa dels paisatges de la @dete_71 i, per acabar, la fotografia quotidiana de la @laury_winslow.

fotox53_02

Les fotos que publiques a Instagram estan fetes amb càmera o amb mòbil? Quines diferències hi veus?

La gran majoria són de càmera. Les que tinc de mòbil són perquè en aquell moment no tenia la càmera a mà. Entenc que no és la filosofia amb què es va crear l’aplicació, però crec que Instagram ha crescut de tal manera que ja no té massa sentit revindicar que només s’hagi d’utilitzar el mòbil. I, quant a mòbils, és ben clar que no fa les mateixes fotos un de 80 € que un de 800 €, així que tampoc és garantia per donar més o menys mèrit a una foto. Tot i que els últims mòbils tenen capacitats espectaculars, encara estan un pas enrere del que permet fer una càmera amb un bon objectiu.

La fotografia t’ha canviat la manera de veure i mirar el món?

Sí, perquè a qualsevol lloc on vaig (sigui un viatge, un espectacle, una festa, etc.) estic més pendent de com treure’n una bona foto, que de gaudir-ne amb tranquilitat. Molts cops m’agradaria deixar la càmera a casa i oblidar-me’n, però per por de penedir-me’n sempre acabo amb la càmera al coll.

Ens podries avançar el tema que tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

He optat per una sèrie de fotografia macro o de detall, que és l’estil que més m’ha fascinat des de sempre i amb el qual més m’he divertit. Hi ha tot un món minúscul que ens passaria desapercebut si no fos per aquest tipus de fotografia.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna? 

Només donar-vos les gràcies. Va ser una sorpresa inesperada rebre la proposta, i per mi un autèntic honor haver entrat a la vostra selecció.

fotox53_00

L’honor és nostre, Xavi! Ja tenim ganes de veure les fotos que ens ha preparat… I vosaltres? Seguiu la sèrie a @tgncultura!

Entrevista: Rosa Comes
Imatges: Xavi Solé (@fotox53)

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>