Arts visualsBlocPatrimoni

Fotografia en temps de contrastos

La Setmana Santa de Tarragona vista pels nostres fotògrafs
21/03/2018

Ara que estem a punt de viure una de les cites festives de la ciutat que té més repercussió turística i ciutadana (amb més de 4.000 persones que hi participen), pensem que torna a ser una bona ocasió per reunir vuit mirades fotogràfiques que s’hi han interessat des de diversos punts de vista. Estem parlant d’alguns dels millors fotògrafs de Tarragona que s’han sentit atrets i fascinats pels contrastos que generen, any rere any, els viacrucis que pinten de llum la Part Alta i, principalment, la Processó del Sant Enterrament, declarada festa tradicional i element patrimonial d’interès nacional.

I és ben bé així perquè el contrast i, potser, fins i tot, la contradicció, és allò que defineix aquest gran esdeveniment a Tarragona: la manifestació religiosa, meditativa i de recolliment conviu amb un gaudi distès de les vacances escolars i també amb les emocions i els nervis de padrins i fillols; la solemnitat de les processons corre paral·lela al relaxament que busquem amb el descans de la feina; la fe es mostra i demostra pels carrers de la mà de les confraries mentre altres ho contemplen a mode d’espectacle…

I, de fet, això és el que enganxa la mirada del fotògraf, que es fixa en els gestos, en la integració de “l’atrezzo” que comporta aquesta expressió festiva en l’entorn quotidià (la Soledat, immensa, amb la Catedral al fons, els penitents retallats en la pedra romana…) , i també es fixa en la interacció dels “espectadors” conscients i no conscients de ser-ho.

Les imatges que recollim en aquest article enclouen part d’aquesta contradicció i, alhora, ens traspassen tant la grandesa dels moments de màxima espectacularitat en la posada en escena com, sobretot, els instants més íntims i “de descuit”.

Fixeu-vos, si no, en les de Ram Giner, que transmeten les diferents maneres que tenim d’apropiar-nos del carrer i, en definitiva, d’apropiar-nos d’aquests dies de descans: un “tot és relatiu” respectuós amb les opcions. O les de Pep Escoda, de la sèrie Aqua Santa, que, a partir d’una pluja imprevista que pot fer malbé els misteris, simbolitzen en si mateixes aquesta contradicció de la fe de què parlem: el mostrar i el no mostrar, el recolliment i la col·lectivització narrativa de la creença.

Foto: Ram Giner

Foto: Ram Giner

Foto: Pep Escoda. De la sèrie ‘Aqua Santa’

Foto: Pep Escoda. De la sèrie ‘Aqua Santa’

Per la seva banda, Dolors Ayxendri, fidel al seu estil, també potencia un tractament simbòlic de la imatge i juga amb la geometria i la projecció de l’ombra per fer-nos avinent un altra de les contradiccions que es troben al moll de l’os d’aquesta manifestació cultural: la de la superposició de les capes temporals, la convivència entre una recreació històrica extemporània i una fe que és tan antiga com actual.

Foto: Dolors Ayxendri

Foto: Dolors Ayxendri

Imatges com les de Carles Llop, l’única de l’article que retrata el moviment, o de Montse Riera capten la transcendència d’escenes de la Professó que, en directe, també ens ericen la pell a tots: d’una banda, l’esforç, visible, dels portants dels passos, que se saben responsables de carregar a les espatlles un bocí de la història de Jesús, i, d’una altra, el sacrifici dels penitents, anònims, que han fet promeses i que, doncs, recorren un camí diferent, més personal i íntim.

Foto: Carles Llop

Foto: Montse Riera

En sentits diversos, tant la Montse Riera com també l’Isaias Mena, la Laura Rodríguez i el Josep M. Mallafré, aprofiten que la processó s’atura per disparar la càmera. En aquests instants de pausa, poden captar, per exemple, de manera impecable, la màgia dels colors que generen les vestes, caperutxes i ciris juntament amb el decorat de les llums de la ciutat, disposades a mode de constel·lació; o retenen les mirades, profundes i directes o bé juganeres i alienes dels participants més petits, que transmeten cansament i paciència. I també aquests “descuits” de què parlàvem: la verge i dues integrants de la processó són retratades “a traïció” per descobrir-nos el preciosisme dels seus complements…

Foto: Isaias Mena

Foto: Montse Riera

Foto: Laura Rodríguez

Foto: Josep M. Mallafré

Foto: Laura Rodríguez

Foto: Josep M. Mallafré

En resum, tal com dèiem ara fa tres anys, més enllà dels motius que personalment ens moguin, la manifestació popular que comporta la Setmana Santa ofereix situacions, gestos, emocions i una pasticitat al bell mig del carrer que difícilment pot passar per alt la mirada del fotògraf. Perquè, en definitiva, la mirada del fotògraf no pot passar per alt una celebració tan profudament humana com aquesta. I nosaltres, gràcies a ells i a la seva capacitat de detectar-hi aquesta humanitat, la podem entendre i sentir d’una manera molt més intensa i subtil.

Imatge de la capçalera: Pep Escoda
Imatges: Ram Giner, Pep Escoda, Dolors Ayxendri, Carles Llop, Montse Riera, Isaias Mena, Laura Rodríguez i Josep M. Mallafré
Text: Rosa Comes



3 Comentaris

  1. Narcís Llauger
    27/03/2018 Respon

    Sorprenent. Convidant a la reflexió

    • Narcís Llauger
      27/03/2018 Respon

      ... i fotos esplèndides!

  2. jana
    23/03/2018 Respon

    una autèntica meravella!
    fotografia amb molta força!
    Amb sentiment, plena d'història i de Fe
    Gràcies pel post!

Respon a jana Cancel