“Estranyament la Catedral és una gran desconeguda per a molts tarragonins”

“Estem veient la Catedral com gairebé no l’ha vista mai ningú“. Ho diu Paco Tovar, guia turístic de l’empresa Argos i que ha fet centenars de visites al temple religiós. La quarta fase de les obres de restauració, gairebé acabada, ha permès recuperar el color original de l’interior de l’edifici i ha descobert diferents pintures murals de les quals no se’n tenia constància.

Mentre els operaris enllesteixen els últims treballs a la nau central, la Catedral llueix més esplendorosa que mai. Fruit dels treballs, que han durat mesos, els murs del temple han recuperat una brillantor desconeguda. En les capelles adjacents a l’altar i en diferents murs laterals es poden contemplar ara diferents frescos, alguns dels quals de grans dimensions, que n’augmenten l’espectacularitat. També la coberta de l’orgue, obra del segle XVI de dos dels millors ebenistes de l’època, s’ha netejat a consciència a l’espera d’encabir-hi els nous tubs que permetran recuperar-ne la millor sonoritat.

“Estranyament la Catedral és una gran desconeguda per a molts tarragonins —afirma Tovar—, però és una obra excepcional, perquè gairebé podem trobar els 2.000 anys de Tarragona condensats en un únic indret“. L’afirmació pot semblar exagerada, però no ho és gens. A tocar del Claustre, la Catedral amaga un mur romà. Ja més endavant la construcció es va iniciar l’any 1331 bastant-se en un estil romànic d’inspiració europea, poc usual a Catalunya. Com que els treballs es van allargar durant gairebé dos segles, les últimes parts de l’espai es van executar seguint els cànons de l’estil gòtic predominant a l’època.

La visita a la Catedral també s’atura per les capelles, algunes de les quals de gran bellesa, com la Capella dels Sastres o la Capella del Santíssim. Durant les festes de Santa Tecla, Argos ofereix una visita guiada a la Capella dedicada a la patrona de la ciutat. El conjunt escultòric retrata l’ascens de la santa cap a la glòria i la cèlebre “T”, símbol del Capítol catedralici, és present en diferents indrets de la capella.

La faula de l’enterrament del gat per les rates, reproduïda en els capitells d’alguns dels pilars del claustre, la bellesa del retaule principal de Pere Joan o la façana principal, inacabada per manca de finançament, són d’altres dels punts d’interès d’una joia arquitectònica potser poc reivindicada. La imminent inauguració de les obres de restauració del seu interior, el proper 13 de setembre, poden ser una bona excusa per fer-ho.