No és tan popular com José Coronado ni té el reconeixement de Julio Manrique, però l’actriu tarragonina Mercè Rovira ha estat una peça indiscutible de Fill de Caín, la primera pel·lícula del director tarragoní Jesús Monllaó, que es preestrena aquest divendres 10 de maig al Teatre Tarragona abans de poder veure’s als cinemes a partir del dia 31. Al film interpreta Patricia Beltrán, una psicòloga mare d’una de les nenes protagonistes aficionades als escacs. Darrere les càmeres, molt més somrient, la Mercè representa en certa manera l’èxit en la carrera de Monllaó i ha estat una peça fonamental per polir les actuacions dels més joves del repartiment. Al blog de Tarragona Cultura aprofitem aquesta estrena cinematogràfica per redescobrir aquesta actriu de somriure encisador que ha fet, literalment, de tot.

Tot i ser tots dos de Tarragona, Monllaó i Rovira no es coneixien de res. Va haver de ser un amic comú, David Serra, qui ja fa dotze anys la va avisar que un director novell però prometedor feia un càsting per al curt La mirada obliqua. La prova es feia a Reus i Rovira, caracteritzada ja per al personatge, es va perdre per la ciutat veïna plovent i va arribar molt tard. Res feia presagiar que aconseguiria el paper i encetaria una relació amb Monllaó que també la va portar a estar present en els seus altres dos curts, Gloria i El legado. “Em fa molta il·lusió ser a la seva primera pel·lícula. Pobre d’ell que no m’hagués avisat!“, bromeja.

A Fill de Caín, Rovira ha compaginat el seu paper amb la tasca de coach del jove David Solans i els altres nens que apareixen a la pel·lícula, per ajudar-los a entendre millor el text i a treballar pausadament les seves interpretacions. De fet, aquesta actriu tarragonina també es dedica professionalment al coaching i fa cursos arreu (fa pocs dies en va impartir un a l’Associació de Músics de Tarragona) per, per exemple, fer perdre la por dalt d’un escenari. “Ara li diem coach i abans era assessor o professor, però simplement intento donar suport des de fora per potenciar les habilitats d’algú altre.” També ha traslladat aquesta capacitat docent per divulgar les bondats del teatre a altres col·lectius, com persones amb síndrome de Down o víctimes de violència masclista.

Mercè Rovira amb els joves actors de ‘Fill de Caín’ Abril García i David Solans. Foto de Lourdes Domènech

Rovira va començar a interessar-se pel teatre a Tarragona com a alumna de la desapareguda Escola d’Art Dramàtic Josep Yxart i no va ser fins als 24 anys que es va traslladar a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre i emprendre una carrera que l’ha portat a compaginar projectes molt diferents, des de fer una gira per mig món amb La Fura dels Baus a participar a Les tres germanes al Teatre Nacional de Catalunya, passant per nombroses aparicions en sèries de televisió catalanes i estatals.

Curiosament, després de tombar durant molts anys ara torna a Tarragona, on durant uns dies la podrem gaudir en un dels petits espectacles de la imminent 15a edició de Tarraco Viva. “Estic gaudint moltíssim, perquè no sóc historiadora i m’he hagut de llegir molts llibres per preparar-me el guió“, explica Rovira, que es posarà a la pell de Júlia, la filla d’August, en una de les sessions del cicle Gent de Tàrraco en què l’actriu ha de limitar el seu vessant artístic per donar cabuda a la divulgació històrica.

Tot i la crisi, Rovira no perd el somriure i encara el futur amb cert optimisme. Estem pendents de veure-la a la minisèrie de TV3 La Salaó i espera poder concretar algun dels diferents projectes que té encetats, algun d’ells amb la directora tarragonina Anna Maria Bofarull. Aprofitem que ara podem veure-la per uns dies novament a Tarragona, que de ben segur que ens la tornaran a reclamar ben aviat

Jordi Suriñach. Fotos: Lourdes Domènech i Teresa Miró

Mercè Rovira a les representacions de 'Les tres germanes'. Foto: Teresa Miró (TNC)